Els documentals "Les dones de la ruta de la seda" i "Free: Hadijatou contra l'estat", al 33

"Les dones de la ruta de la seda", a les 22.00

La cineasta iraniana Yassamin Maleknasr presenta la Ruta de la Seda a través del testimoni de quatre dones de quatre països que representen un llegat poc conegut d'artesania i d'esforç, d'amor i de mort, amb uns orígens que es remunten a la nit dels temps. Dones de Turquia, Oman, l'Iran i el Tadjikistan comparteixen la seva història personal d'amor, vida i art.

"Free: Hadijatou contra l'estat", a les 23.00 (També dissabte, a les 23.50)

El 33 recupera el documental premiat amb la Bisnaga de Plata l'any 2017, "Free: Hadijatou contra l'Estat", dirigit per Rosa Cornet i Lala Gomà, la història de la primera dona que va gosar denunciar un Estat, el Níger, per tolerar la seva condició d'esclava, i va guanyar.

La Hadijatou és un cas d'esclavitud en ple segle XXI, un cas explicat en primera persona per les víctimes i pels perpetuadors d'un sistema social que permet la venda de les dones i dels seus fills. Un cas entre molts que s'ha fet únic perquè ha arribat a les més altes instàncies de la justícia i s'ha fet famós en tot el món.

Segons Anti-Slavery International, organització fundada el 1839 que treballa per eliminar totes les formes d'esclavitud al món, es calcula que només al Níger hi ha més de 43.000 esclaus. "Free: Hadijatou contra l'Estat" narra la història d'una dona esclava nigerina, Hadijatou Mani, pionera a denunciar el seu estat per esclavitud i portar-lo als tribunals.

Hadijatou Mani va ser venuda als 12 anys a El-Hadj Souleymane Naroua, un terratinent local, per la quantitat equivalent a 320 euros, el preu d'una cabra. Va aconseguir la seva llibertat en un judici el 27 d'octubre del 2008: aquest fet històric marcava un abans i un des­prés per posar fi a l'esclavitud moderna, aquella que encara persisteix al segle XXI, i que s'ha de donar a conèixer arreu del món. Per primer cop, un Tribunal Superior, la Co­munitat Econòmica dels Estats Africans Occi­dentals (ECOWAS), va condemnar el govern del Níger per no haver protegit de l'esclavitud una dona, Hadijatou Mani.

Lala Gomà i Rosa Cornet es van assabentar de la història de Hadijatou Mani el 2008, quan van llegir la notícia que una esclava havia de­nunciat el seu estat per no haver-la protegit contra l'esclavitud, i havia guanyat. Una demanda inèdita per una sentència pionera. De segui­da es van posar en marxa per anar a visitar aquella dona i conèixer la seva història de primera mà. Van arribar al cor del Níger el 2009 per enregistrar un documental sobre aquesta he­roïna. I, com passa sovint, la realitat va tirar per terra el plans de l'equip. Aquella història era molt més potent, tenia molt més recorre­gut del que s'havien imaginat: incloïa una es­tada a la presó de Hadijatou mentre estava embarassada, acusada per bigàmia; infinites anades i tornades als tribunals; sentències favorables o condemnatòries depenent de si el tribunal emetia el seu judici atenent a la Constitució o a la tradició..., i una batalla cruenta que tot just acabava de començar, la de recuperar els dos fills que vivien dels tres que havia tingut amb el seu "examo", fruit de les violacions a què l'havia sotmesa. No estava disposada a renunciar-hi. En volia la custòdia. Allà mateix van decidir que volien acompanyar aquella dona en seva lluita fins al final. I la lluita es va allargar fins al 2015, quan Hadijatou es va poder trobar per prime­ra vegada amb els seus fills.

El documental inclou el testimoni de l'esclavista, El-Hadj Souleymane Naroua i dels fills, gràcies al rodatge realitzat per un equip nigerià. Un material al qual les directores, dones i blanques, mai haurien tingut accés.

El 2009, Hadijatou Mani va ser guardonada amb el Premi Internacional a la Valentia de les Dones i es va convertir, segons la revista "Time", en una de les 100 persones més influents aquell any.

tv3.cat

#somdones