La Generalitat celebra el seu 650è aniversari
Aquest dissabte es compleixen 650 anys d'existència de la Generalitat, creada el 19 de desembre del 1359 pel rei Pere III el Cerimoniós. Per celebrar-ho la institució ha organitzat un acte solemne al Palau de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. L'acte ha comptat amb la presència del president Montilla, que ha aprofitat el seu discurs per remarcar que la història avala el fet que Catalunya es consideri una nació, i que l'Estatut és la garantia de continuïtat del seu autogovern. A l'acte també hi ha assistit l'expresident Pujol, entre altres representants de la societat civil i política catalanes. Pasqual Maragall no ha pogut assistir-hi per la mort de la seva germana. El dia 22 se celebrarà un consell de govern a Cervera.
Durant l'acte, el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i la historiadora Maria Teresa Ferrer i Mallol han remarcat la importància de la institució catalana. L'orfeó de La Lira de Sant Andreu i La Grande Chapelle han interpretat l'himne català. En el seu discurs, el president Montilla ha reivindicat la història de la nació catalana i la força de la institució que la representa.
Més de sis segles i mig d'història
El 19 de desembre del 1359 s'acabava la reunió de les Corts Catalanes a Cervera convocada per Pere III el Cerimoniós amb la constitució de la Diputació del General, la institució que va donar lloc, posteriorment, a la Generalitat.
El 1359, les Corts catalanes, que fins llavors eren itinerants, es reuneixen a Barcelona, Vilafranca i Cervera amb representants de tots els estaments socials de l'època: l'exèrcit, la noblesa, l'església i la reialesa.
La reunió de Cervera, celebrada entre l'octubre i el desembre del 1359, marca un punt d'inflexió en les institucions del govern de la Corona Catalanoaragonesa. En plena lluita contra la invasió castellana, el rei reuneix les Corts per demanar més diners destinats a la guerra. Aquesta situació provoca la creació de noves figures polítiques encarregades dels assumptes econòmics. Amb el temps, el seu poder polític augmenta fins al punt de convertir-se en un òrgan permanent de les Corts que els permet fins i tot, prendre decisions al marge del rei.
Aquests diputats treballaven a les ordres del bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles, considerat el primer president de la Generalitat. La seu de la institució va quedar fixada permanentment a Barcelona, al carrer Sant Honorat, on encara ara hi fa cantonada la seu actual, el Palau de la Generalitat.
Al llarg dels anys, la Generalitat de Catalunya no ha estat exempta de problemes. L'any 1714, l'arribada dels Borbons a la corona espanyola i l'abolició per part de Felip V acaba amb segles d'autogovern de Catalunya.
Ja en ple segle XX, la dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil, amb la victòria de Franco, marquen un abans i un després en el desenvolupament de la institució.
Més de sis segles i mig d'història
El 19 de desembre del 1359 s'acabava la reunió de les Corts Catalanes a Cervera convocada per Pere III el Cerimoniós amb la constitució de la Diputació del General, la institució que va donar lloc, posteriorment, a la Generalitat.
El 1359, les Corts catalanes, que fins llavors eren itinerants, es reuneixen a Barcelona, Vilafranca i Cervera amb representants de tots els estaments socials de l'època: l'exèrcit, la noblesa, l'església i la reialesa.
La reunió de Cervera, celebrada entre l'octubre i el desembre del 1359, marca un punt d'inflexió en les institucions del govern de la Corona Catalanoaragonesa. En plena lluita contra la invasió castellana, el rei reuneix les Corts per demanar més diners destinats a la guerra. Aquesta situació provoca la creació de noves figures polítiques encarregades dels assumptes econòmics. Amb el temps, el seu poder polític augmenta fins al punt de convertir-se en un òrgan permanent de les Corts que els permet fins i tot, prendre decisions al marge del rei.
Aquests diputats treballaven a les ordres del bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles, considerat el primer president de la Generalitat. La seu de la institució va quedar fixada permanentment a Barcelona, al carrer Sant Honorat, on encara ara hi fa cantonada la seu actual, el Palau de la Generalitat.
Al llarg dels anys, la Generalitat de Catalunya no ha estat exempta de problemes. L'any 1714, l'arribada dels Borbons a la corona espanyola i l'abolició per part de Felip V acaba amb segles d'autogovern de Catalunya.
Ja en ple segle XX, la dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil, amb la victòria de Franco, marquen un abans i un després en el desenvolupament de la institució.
