Rajoy reclama mesures urgents per abaratir el cost del deute i Merkel centra la cimera en el pacte sobre el creixement
El president del govern espanyol, juntament amb Itàlia, pressiona perquè es posin en marxa mecanismes que relaxin la pressió sobre el deute espanyol. França també es mostra partidària de "solucions ràpides", mentre que Angela Merkel posa com a prioritat mesures a llarg termini per mantenir l'austeritat i fomentar el creixement.
RedaccióActualitzat
L'ofensiva dels mercats contra el deute espanyol i l'italià ha centrat l'inici de la reunió dels caps d'estat i de govern de la Unió Europea aquesta dijous i divendres a Brussel·les. Es tracta d'una cimera clau per al futur de l'euro. Espanya i Itàlia pressionen perquè el Banc Central Europeu compri deute seu, perquè els interessos baixin. França reclama mesures urgents i un pacte pel creixement, mentre que Alemanya vol avançar en la unió bancària i financera, un procés molt més lent.
A la seva arribada a Brussel·les, el president espanyol ha insistit que confia que a la cimera es prengui alguna decisió que permeti rebaixar el cost de finançament d'Espanya als mercats. "En aquests moments el preu del crèdit a Espanya és evidentment molt car i crec que la Unió Europea i la Unió Econòmica i Monetària han de ser conscients que això és així i que s'ha adoptar alguna decisió", ha dit Mariano Rajoy abans de participar en una trobada del Partit Popular Europeu prèvia a la cimera. Espanya està oberta a qualsevol de les opcions que estan sobre la taula.
Espanya té pressa, però les seves peticions xoquen amb Angela Merkel. La cancellera alemanya ha assegurat que la reunió se centrarà en el pacte de creixement, en mesures per reactivar l'economia. No s'ha pronunciat sobre el que preocupa de veritat: Espanya i Itàlia. Els primers ministres de Suècia i Holanda estan més en la línia d'Alemanya i han insistit que Espanya i Itàlia han de continuar les reformes i la via de l'austeritat. Més taxatiu s'ha mostrat el primer ministre finlandès, Jyrki Katainen, que ha dit que "és molt difícil trobar miracles, perquè tenim unes regles i hem de seguir-les". Katainen considera que, un cop s'aclareixin les condicions de l'ajuda de fins a 100.000 milions d'euros per a la banca espanyola i es coneguin tots els detalls, "es calmaran els mercats".
Per contra, el primer ministre francès, François Hollande, ha assegurat que va a la cimera per "donar soluciones molt ràpides i donar suport als països que tenen més dificultats als mercats, inclús si ja han fet esforços considerables per reconduir els seus comptes públics". Hollande, que no ha citat cap país en concret, ha afegit que aquesta acció ha d'emprendre's per "solidaritat".
El socialista Elio Di Rupo, primer ministre de Bèlgica, s'ha aleniat amb França. "Hi ha països com Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre o Portugal que estan passant per grans dificultats, i si no els ajudem hi haurà un efecte dominó a tot Europa".
El president de l'Eurogrup i primer ministre de Luxemburg, Jean-Claude Juncker, ha reconegut que la cimera ha de tractar "els problemes a curt termini amb els mercats financers". El vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Olli Rehn, ha remarcat la importància també de prendre "decisions que permetin reduir el cost del finançament i estabilitzar els mercats a curt termini". Rehn ha anat més enllà i ha defensat la possibilitat de treballar en una possible compra de bons espanyols per part del fons europeu de rescat com a mesura per rebaixar la pressió.
Quatre possibles solucions sobre la taula
Les delegacions dels diferents països debaten les diferents propostes, de cara a la reunió de l'eurogrup que se celebrarà aquest divendres a Brussel·les. Es treballa en quatre eixos:
- La possibilitat que els Fons Europeus de Rescat comprin deute sobirà al mercat primari dels països amb problemes. La condició seria que aquests estats compleixin les reformes i compromisos estipulats. Defensa aquesta opció el primer ministre italià, Mario Monti.
- Recapitalitzar de forma directa els bancs espanyols sense passar per l'Estat. Això limitaria l'impacte del préstec en els comptes públics i en el deute sobirà. Aquesta opció es defensada per Espanya, però caldria una reforma de diverses lleis europees per poder-la aplicar.
- El tercer aspecte és la possibilitat de modificar les normes del fons europeu de rescat, el consegut com MEDE, perquè no tingui categoria de creditor preferent com passa amb el fons temporal, el FEEF. El MEDE serà l'encarregat de canalitzar el rpéstec d'Espanya un cop entri en vigor. Tindrà preferència per cobrar davant dels creditors. Això planteja dubtes als inversors privats i podria suposar un perill per la sostenibilitat del deute sobirà.
- En les últimes hores s'ha sumat la proposta de Finlància perquè els països amb problemes puguin emetre deute garantida, és a dir, que els seus bons estiguin amparats per béns o determinats ingressos fiscals d'un Estat. Espanya està estudiant aquesta proposata. Itàlia ja ha dit que no la veu "útil" perquè no serviria per "resoldre els problemes".
A la seva arribada a Brussel·les, el president espanyol ha insistit que confia que a la cimera es prengui alguna decisió que permeti rebaixar el cost de finançament d'Espanya als mercats. "En aquests moments el preu del crèdit a Espanya és evidentment molt car i crec que la Unió Europea i la Unió Econòmica i Monetària han de ser conscients que això és així i que s'ha adoptar alguna decisió", ha dit Mariano Rajoy abans de participar en una trobada del Partit Popular Europeu prèvia a la cimera. Espanya està oberta a qualsevol de les opcions que estan sobre la taula.
Espanya té pressa, però les seves peticions xoquen amb Angela Merkel. La cancellera alemanya ha assegurat que la reunió se centrarà en el pacte de creixement, en mesures per reactivar l'economia. No s'ha pronunciat sobre el que preocupa de veritat: Espanya i Itàlia. Els primers ministres de Suècia i Holanda estan més en la línia d'Alemanya i han insistit que Espanya i Itàlia han de continuar les reformes i la via de l'austeritat. Més taxatiu s'ha mostrat el primer ministre finlandès, Jyrki Katainen, que ha dit que "és molt difícil trobar miracles, perquè tenim unes regles i hem de seguir-les". Katainen considera que, un cop s'aclareixin les condicions de l'ajuda de fins a 100.000 milions d'euros per a la banca espanyola i es coneguin tots els detalls, "es calmaran els mercats".
Per contra, el primer ministre francès, François Hollande, ha assegurat que va a la cimera per "donar soluciones molt ràpides i donar suport als països que tenen més dificultats als mercats, inclús si ja han fet esforços considerables per reconduir els seus comptes públics". Hollande, que no ha citat cap país en concret, ha afegit que aquesta acció ha d'emprendre's per "solidaritat".
El socialista Elio Di Rupo, primer ministre de Bèlgica, s'ha aleniat amb França. "Hi ha països com Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre o Portugal que estan passant per grans dificultats, i si no els ajudem hi haurà un efecte dominó a tot Europa".
El president de l'Eurogrup i primer ministre de Luxemburg, Jean-Claude Juncker, ha reconegut que la cimera ha de tractar "els problemes a curt termini amb els mercats financers". El vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Olli Rehn, ha remarcat la importància també de prendre "decisions que permetin reduir el cost del finançament i estabilitzar els mercats a curt termini". Rehn ha anat més enllà i ha defensat la possibilitat de treballar en una possible compra de bons espanyols per part del fons europeu de rescat com a mesura per rebaixar la pressió.
Quatre possibles solucions sobre la taula
Les delegacions dels diferents països debaten les diferents propostes, de cara a la reunió de l'eurogrup que se celebrarà aquest divendres a Brussel·les. Es treballa en quatre eixos:
- La possibilitat que els Fons Europeus de Rescat comprin deute sobirà al mercat primari dels països amb problemes. La condició seria que aquests estats compleixin les reformes i compromisos estipulats. Defensa aquesta opció el primer ministre italià, Mario Monti.
- Recapitalitzar de forma directa els bancs espanyols sense passar per l'Estat. Això limitaria l'impacte del préstec en els comptes públics i en el deute sobirà. Aquesta opció es defensada per Espanya, però caldria una reforma de diverses lleis europees per poder-la aplicar.
- El tercer aspecte és la possibilitat de modificar les normes del fons europeu de rescat, el consegut com MEDE, perquè no tingui categoria de creditor preferent com passa amb el fons temporal, el FEEF. El MEDE serà l'encarregat de canalitzar el rpéstec d'Espanya un cop entri en vigor. Tindrà preferència per cobrar davant dels creditors. Això planteja dubtes als inversors privats i podria suposar un perill per la sostenibilitat del deute sobirà.
- En les últimes hores s'ha sumat la proposta de Finlància perquè els països amb problemes puguin emetre deute garantida, és a dir, que els seus bons estiguin amparats per béns o determinats ingressos fiscals d'un Estat. Espanya està estudiant aquesta proposata. Itàlia ja ha dit que no la veu "útil" perquè no serviria per "resoldre els problemes".
