Un estudi posa en dubte el terme "escalfament global" perquè no es pot quantificar
La comunitat científica internacional no es posa d'acord en el debat de l'escalfament global. La majoria creu que el canvi climàtic és una realitat i que els seus efectes són nocius. Tot i això hi ha alguns investigadors que posen en dubte el discurs oficial de l'escalfament del planeta. Un d'ells és el científic Bjarne Andresen, que ha titllat de "miratge" el debat sobre l'efecte hivernacle en el seu últim estudi, en el qual afirma que el concepte de "temperatura global" és una impossibilitat termodinàmica i matemàtica.
Les alarmes per les conseqüències de l'escalfament global s'han disparat en els últims mesos amb els pronòstics catastrofistes de desastres naturals, pèrdues de collites i fam en tot el món. El documental d'Al Gore, "An Inconvenient Truth" ("Una veritat incòmoda"), guanyador de dos Oscars, és l'última expressió d’una cadena d'estudis i observacions que coincideixen a culpar els gasos hivernacle del canvi climàtic. Aquest extrem sembla provat i està acceptat per la majoria de la comunitat científica.
Hi ha, però, algunes veus crítiques. L’investigador de la Univesitat de Copenhaguen Bjarne Andresen creu que aquest debat és un miratge. Més enllà de jutjar les conseqüències del fenomen, Andresen torpedina els fonaments de la teoria. El científic creu que no es pot parlar d’escalfament global perquè no es pot mesurar la temperatura del planeta en conjunt. De fet, Andresen assegura que el mètode utilitzat per determinar l'escalfament global i les seves conseqüències és “més política que ciència".
En un article publicat a la revista "Journal of Non-Equilibrium Thermodynamics", el professor de l'Institut Niels Bohr afirma que el concepte de "temperatura global" és una impossibilitat termodinàmica i matemàtica. El científic es refereix als estudis que afirmen que com a conseqüència de les majors temperatures, el planeta s'enfronta a futures pèrdues de la massa de gel polar, augment dels nivells marins, més precipitacions en algunes zones, sequeres en unes altres i major virulència dels huracans i els tifons.
Al discurs d’Andresen se sumen els científics canadencs Christopher Essex, de la Universitat de Western Ontario, i Ross McKitrick, de la Universitat de Guelph, també a Ontario. Segons tots tres "és impossible parlar d'una sola temperatura en una cosa tan complicada com el clima de la Terra". El danès resumeix que la temperatura només es pot definir per un sistema homogeni i que és massa complex per determinar-ne una sola temperatura.
Es tracta doncs, d’una crítica directa al mètode utilitzat pels defensors del clima. Segons els investigadors, existeixen dues maneres de calcular les mitjanes: l'aritmètica i la geomètrica. Tots dues donen resultats diferents i totes dues són correctes. Per tant, cal una raó sòlida per triar-ne una. Per això, Andresen assegura que “les afirmacions de desastre poden ser una conseqüència del mètode usat".
Hi ha, però, algunes veus crítiques. L’investigador de la Univesitat de Copenhaguen Bjarne Andresen creu que aquest debat és un miratge. Més enllà de jutjar les conseqüències del fenomen, Andresen torpedina els fonaments de la teoria. El científic creu que no es pot parlar d’escalfament global perquè no es pot mesurar la temperatura del planeta en conjunt. De fet, Andresen assegura que el mètode utilitzat per determinar l'escalfament global i les seves conseqüències és “més política que ciència".
En un article publicat a la revista "Journal of Non-Equilibrium Thermodynamics", el professor de l'Institut Niels Bohr afirma que el concepte de "temperatura global" és una impossibilitat termodinàmica i matemàtica. El científic es refereix als estudis que afirmen que com a conseqüència de les majors temperatures, el planeta s'enfronta a futures pèrdues de la massa de gel polar, augment dels nivells marins, més precipitacions en algunes zones, sequeres en unes altres i major virulència dels huracans i els tifons.
Al discurs d’Andresen se sumen els científics canadencs Christopher Essex, de la Universitat de Western Ontario, i Ross McKitrick, de la Universitat de Guelph, també a Ontario. Segons tots tres "és impossible parlar d'una sola temperatura en una cosa tan complicada com el clima de la Terra". El danès resumeix que la temperatura només es pot definir per un sistema homogeni i que és massa complex per determinar-ne una sola temperatura.
Es tracta doncs, d’una crítica directa al mètode utilitzat pels defensors del clima. Segons els investigadors, existeixen dues maneres de calcular les mitjanes: l'aritmètica i la geomètrica. Tots dues donen resultats diferents i totes dues són correctes. Per tant, cal una raó sòlida per triar-ne una. Per això, Andresen assegura que “les afirmacions de desastre poden ser una conseqüència del mètode usat".
