Teràpies que no són teràpies: el que hi ha darrere de l'anomenada medicina alternativa

Diuen que arriben allà on la medicina no arriba. A vegades prometen solucions màgiques i indolores, d'altres simplement acompanyar el malalt. Sota el nom de teràpies naturals hi ha centenars de pràctiques que s'ofereixen a milers de persones que busquen solucions als seus problemes de salut més enllà del sistema mèdic. Per què hi gent que busca aquestes teràpìes? Quin risc corren? Tenen aval científic les teràpies naturals? Han de conviure amb la medicina? Són un frau?  El "30 minuts" Curar-se en salut aprofundeix en aquesta qüestió.

El mateix sector de les teràpies naturals calcula que un 40% de la població les ha fet servir. Són pràctiques que sovint no tenen cap aval científic, no està demostrat que curin i, en alguns casos, poden agreujar les malalties. N'hi ha que prometen efectes miraculosos, d'altres asseguren que tenen arrels mil·lenàries o que són naturals. I n'hi ha que atribueixen a les emocions l'origen de les malalties.

El "30 minuts" ha seguit dos dels fenòmens amb més seguidors a Catalunya, l'agricultor Josep Pàmies, sancionat diverses vegades per promoure la Solució Mineral Miraculosa, MMS, un desinfectant que diu que cura malalties tan diverses com el càncer, la malària o l'autisme, i Enric Corbera, creador de la bioneuroemoció, que vincula les malalties amb les emocions.

Gustavo Tolschinksy, del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona:

"La llibertat narrativa que té una persona que no és metge, que a sobre s'inventa una teràpia i que omple aquells forats de falta de coneixement -que si som rigorosos hem de reconeixe'ls i per això existeix la recerca-, en aquesta llibertat narrativa hi cap tot. En canvi, el metge no voldrà generar expectatives del que no pot prometre."

El govern espanyol n'ha fet un primer llistat amb més de 130, més de la meitat de les quals les ha considerat pseudoteràpies. Entre elles n'hi ha algunes com la hidroteràpia de còlon, l'orinoteràpia o el fengshui. "La sorpresa ha estat que ni tan sols havien intentat demostrar que valguessin per a res, i tot i això -diu Elena Campos, presidenta de l'associació per protegir el malalt de teràpies pseudocientífiques- s'estan oferint com si fossin teràpies."

🔴Teràpies naturals?
"Ha de quedar molt, molt clar, que allò no és un acte mèdic"
(Ferran Saez Mateu, filòsof)
"Curar-se en salut"
📺Avui a @tv3cat 🕙21.55
👉https://t.co/9GXNuSgHc2 #30minutsTV3 pic.twitter.com/BHW3ulL3fX

— 30 minuts (@30minuts) 12 de mayo de 2019

Entre les que encara estan en estudi per veure quin aval cinetífic tenen, hi ha pràctiques populars que van des de l'acupuntura fins a les teràpies magnètiques, passant per l'homeopatia, la naturopatia o el ioga. Des del sector es reconeix que no hi ha cap garantia que les persones que les ofereixen tinguin prou formació en l'àmbit de la salut i es demana una regulació.

Àlex Badrena, Fundació de Teràpies Naturals:

"La formació que ha rebut aquest professional de la salut no s'ha estipulat, no s'ha regularitzat, no s'ha establert quantes hores de formació calen per ser acupuntor, naturòpata, homeòpata, osteòpata, i aquí ens podem trobar metges, fisioterapeutes, infermers que són grans professionals de l'osteopatia, la naturopatia o qualsevol altra tècnica, i d'altres que han rebut poques hores de formació i que realment no beneficien la salut d'aquells pacients."

Pels detractors d'aquests tractaments no es pot admetre cap pràctica que no tingui aval científic, que no demostri que funciona. Ni tan sols en el cas que ajudin al benestar dels usuaris. En alguns hospitals de Catalunya, en canvi, s'estan introduint algunes d'aquestes pràctiques, com el reiki o l'acupuntura, perquè asseguren que així els malalts afronten millor la malaltia, sempre sense deixar els tractaments mèdics. És el que es coneix com a medicina integrativa, que aposta per unir aquestes pràctiques amb la medicina.