Sense balenes a la costa catalana per la sequera

Des del 2017 que no es veia una balena amb la seva cria a prop de les costes catalanes i aquest any ha estat possible. Però aquesta imatge contrasta amb el fet que s'ha reduït dràsticament la presència dels rorquals comuns, la balena més característica del Mediterrani. 

Fa una dècada que l'ONG catalana Associació Edmaktub es dedica a l'observació i a l'estudi de les balenes. Aquest 2023, però, s'han vist obligats a posar punt final al seu projecte a la meitat de la temporada. Fa més d'un mes que no han albirat cap exemplar. En total han pogut identificar-ne una trentena. Un 75% menys que l'any passat.

L'Eduard Degollada Bastos, científic i president de l'Associació Edmaktub, té molt clar que la causa és la sequera.

"Ha sigut un any molt sec, no ha plogut durant l'hivern i això ha fet que no s'hagi produït el cicle que fa que creixin les algues, el plàncton i concretament el krill, que és del que s'alimenten les balenes."

Habitualment el rorqual comú s'està en aigües catalanes durant el període de la primavera. Ara, però, la seva ruta ha canviat i és totalment incerta. Ens ho explica la Beatriu Tort, investigadora de l'Associació Edmaktub

"Els animals migratoris segueixen unes rutes molt concretes --a l'hivern vaig a un lloc i després a l'estiu em moc a un altre lloc-- i s'ha vist que aquests anys que hi ha aquests canvis climatològics han fet que, com que al final el que busquen és menjar, si no el troben aquí se n'aniran a un altre lloc."

La col·lisió contra els vaixells de càrrega és la principal amenaça per a les balenes que fan ruta passant per les costes catalanes, principalment per l'elevat trànsit marítim que hi ha entre el Port de Barcelona i el de Tarragona. Ara, però, la falta d'aliments derivada de la sequera posa encara més contra les cordes un animal que ja està en perill d'extinció, sobretot en aigües del Mediterrani. Formen part de la llista vermella de la UICN, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.

Els científics mostren preocupació davant d'una situació que és totalment nova i que en cas de perllongar-se pot tenir greus conseqüències:

"El problema que això continuï i es repeteixi cada any, que hi hagi sequera a l'hivern, és igual que després plogui molt al maig perquè llavors ja és tard perquè la temperatura ha pujat molt i els microorganismes no poden multiplicar-se, això és evident que serà un greu problema de cara a que les balenes acabin no entrant al Mediterrani, de manera que, si no entren, vol dir que aquesta part de la població es reduirà i possiblement s'extingirà."

Indicador de crisi climàtica

Encara que hi hagi qui es lamenta quan només plou al mar, ja fa temps que els estudis científics remarquen que l'aigua descarregada als mars i oceans suposa un element clau de cara l'equilibri de l'ecosistema marí. Ara, aquest canvi de ruta migratòria de les balenes s'interpreta com un indicador més de la crisi climàtica. 

"És com una cadena, quan falla un punt acaba repercutint a tot. A tot vol dir a les balenes, però també a dofins, a peixos, a aus, al final és tot i tot també ens inclou a nosaltres els humans"

Després d'una temporada d'observació de balenes tan curta i pobra, ara, la incertesa obliga a buscar nous horitzons per seguir estudiant el futur del rorqual comú, la segona balena més gran del món.

De fet, el vaixell Maktub, la base operativa de l'Associació Edmaktub, ara posarà rumb cap a Dénia, al País Valencià, on se n'han vist recentment alguns exemplars. L'objectiu és anar resseguint la costa de la península Ibèrica per acabar a Galícia a l'agost. Una ruta d'observació de balenes fins ara inèdita.