Reduir els gasos d'efecte hivernacle un 90% el 2040, nou objectiu de la Comissió Europea

La Comissió Europea pitja l'accelerador. Ha presentat un pla per reduir el 2040 les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 90% respecte als nivells del 1990.

Fins ara, la fita més immediata que s'havia marcat la UE implicava reduir aquests gasos un 55% el 2030; ara, la Comissió considera que cal continuar marcant el camí dels pròxims anys si es vol assolir la neutralitat climàtica el 2050, tal com estableix la Llei Europea del Clima.

Menys "obligacions" per al sector agrícola

Les protestes dels agricultors de les darreres setmanes han acabat condicionant el document final presentat aquest dimarts per la Comissió. Segons un esborrany filtrat per Greenpeace, una anterior versió del document contemplava una reducció de gasos contaminats a l'agricultura --bàsicament metà-- del 30% de cara al 2040. En canvi, el document final conegut ara no fixa cap objectiu concret.

Sí que posa de manifest que hi ha camí per recórrer per reduir les emissions de metà, però no imposa cap obligació concreta. Fins i tot va un pas més enllà: el document diu que el sector ja és prou eficient i apunta a protegir-se de la competència deslleial de fora de la Unió per protegir els pagesos.

Captura de carboni, paper clau

El camí que dibuixa la Comissió no només preveu accelerar la implantació de renovables per reduir les emissions, sinó també capturar-les, de la mateixa atmosfera o d'aquelles empreses difícilment descarbonitzables, com l'acer o el ciment.

En total, la Comissió planteja capturar-ne fins a 280 MtCO2 el 2040 i arribar a les 450 el 2050. Una part haurà de ser emmagatzemada de forma permanent sota terra, i una altra serà reutilitzada per elaborar productes i combustibles sintètics.

Per això, la Comissió preveu que serà necessari desenvolupar un mercat de CO2, amb vaixells, carreteres o xarxa de tren que permeti moure aquest diòxid de carboni des del seu lloc d'origen, des de les indústries o plantes on es capturi fins al seu destí final, ja sigui un magatzem subterrani o una planta per a la seva reutilització.

I per desenvolupar tot aquest mercat i aquestes tecnologies --encara molt incipients-- caldrà inversió pública i privada, tot i que de moment la Comissió no hi posa números.

L'energia nuclear també hi té un paper

Brussel·les també vol accelerar el desenvolupament de les "centrals nuclears modulars", anomenades SMR per les seves sigles en anglès (Small Modular Reactors). Per això està engegant una aliança industrial per accelerar el seu desenvolupament a Europa i la instal·lació dels primers projectes cap al 2030.

No dona més detalls sobre el paper d'aquestes centrals nuclears, més enllà de citar l'energia nuclear dins la llista de solucions energètiques de zero o baixes emissions necessàries per descarbonitzar l'economia.

El cost de no fer res

La Comissió detalla que els esdeveniments extrems relacionats amb el canvi climàtic no han parat de créixer els darrers anys. Entre 1980 i 2022 van ocasionar 220.000 morts i van ser responsables de 650.000 milions euros en pèrdues. És difícil fer càlculs, però la Comissió estima que l'impacte d'aquests episodis extrems podrien reduir el PIB europeu fins a un 7% a finals de segle.

Aconseguir l'objectiu de reducció del 90% de les emissions el 2040 podria reduir dràsticament les morts associades a la pol·lució. S'estima que l'any 2015 van morir per aquesta causa 466.000 persones l'any; si s'assoleixen els objectius, aquesta xifra podria caure per sota dels 200.000 al 2040.