Mala peça al teler

És una possibilitat, no és segur, però l'avís ve de la màxima autoritat monetària de la zona euro, la mateixa que sempre s'hi mira molt amb el llenguatge que utilitza a l'hora de donar un missatge. Es diu que a Jean-Claude Trichet no se l'ha d'escoltar sinó que se l'ha d'interpretar, però avui no ha deixat gaire marge per a la interpretació. Ha deixat la porta oberta per apujar els tipus el mes que ve, i això per a nosaltres pot ser un problema.

A una economia encara molt estancada com l'espanyola no li convé gens un encariment del preu del diner. Si el BCE apuja els tipus oficials aviat pagarem més cara la hipoteca. Per tant, podrem consumir menys. Augmentaran els costos financers de les empreses, possiblement a costa de les inversions, i les administracions, fortament endeutades, hauran d'augmentar també la partida destinada a pagar els interessos dels seus deutes.

Menys consum, menys inversions i, per tant, menys creació de llocs de treball, més endeutament de les administracions... Tot plegat efectes negatius d'una pujada de tipus d'interès en un moment delicat.

I encara n'hi ha més: l'efecte que té sobre l'euro. Apujar els tipus vol dir que les inversions en euros són més atractives. Per tant, la divisa guanya valor però perjudica les exportacions. Aquí hi ha, però, també un efecte positiu: un euro fort abarateix la factura del petroli, que es paga en dòlars.

La balança dels pros i contres, però, està totalment descompensada. Com diem, els catalans tindrem mala peça al teler si el mes que ve Trichet ens apuja els tipus.