Informe ONU

L'ONU denuncia que 13 milions de nens van morir per diarrea en l'última dècada

L'abisme que separa els països rics i els pobres queda perfectament reflectit en l'informe que elaboren cada any les Nacions Unides, on es fan públiques dades esfereïdores, com que en l'última dècada més de 13 milions de nens van morir de diarrea o que cada minut mor una dona per causes relacionades amb l'embaràs i el part. També hi ha dades positives, com que l'esperança de vida als països pobres ha augmentat vuit anys i l'analfabetisme s'ha reduït a la meitat. Els anys 90 han estat de creixement econòmic a gran part del món, però 21 països han anat enrere.

Actualitzat
Número 1 de l'índex de desenvolupament humà: Noruega. Sierra Leone, l'últim país del món si s'avalua per l'esperança de vida, el nivell d'educació i els ingressos per habitant. L'Informe sobre desenvolupament humà de l'ONU registra una caiguda sense precedents dels índexs de desenvolupament humà. Mil milions de persones viuen en condicions de pobresa extrema. En la passada dècada, més de 13 milions de nens van morir per diarrea. Cada any moren més de mig milió de dones, una per minut, per causes relacionades amb l'embaràs i el part. Més de 800 milions de persones pateixen malnutrició. A l'Àfrica subsahariana, la pandèmia de la sida ha reduït sensiblement l'esperança de vida. Però la pobresa no és inevitable i no tot són dades negatives. En els últims trenta anys, l'esperança de vida als països pobres ha augmentat 8 anys i l'analfabetisme s'ha reduït a la meitat. A la Xina, la seva dinàmica econòmica ha permès treure 150 milions de persones de la pobresa i, a l'Índia, entre el 1990 i el 2000, el creixement per càpita es va situar en el 4% anual. Però l'ONU destaca que, per combatre la pobresa, no només cal créixer, sinó també una distribució equitativa de la riquesa. L'informe recomana que s'inverteixi en els serveis bàsics per als més pobres, com centres de salut rurals, escoles, carreteres, aigua potable i sanejament. Els països pobres no poden esperar a ser rics per començar a invertir en els més desafavorits. Si no, es donen casos com el de Cambodja, on el 85% de la població viu en zones rurals i només el 13% dels treballadors sanitaris treballen a les àrees rurals. L'informe de l'ONU també avalua la participació de la dona en els àmbits polítics i econòmics. I la discriminació de les dones no depèn de la riquesa. En termes de participació i inclusió, Botswana, Costa Rica i Namíbia avancen Grècia, Itàlia i el Japó.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut