Liz Magill, presidenta de la Universitat de Pensilvània, en la declaració davant un comitè del Congrés (Reuters/Ken Cedeno)

Llibertat de càtedra o antisemitisme? La guerra de Gaza arriba a les universitats dels EUA

Les presidentes de Harvard, de la Universitat de Pensilvània i del MIT (Massachusetts Institute of Technology), a l'ull de l'huracà acusades d'antisemitisme per defensar la llibertat d'expressió

Enllaç a altres textos de l'autor Sílvia Heras

Sílvia Heras

Periodista d'internacional de TV3.

Actualitzat

Són tres dones que han trencat barreres amb un currículum brillant, però la guerra a Gaza a milers de quilòmetres de distància podria posar fi a les seves carreres. Les presidentes de tres de les més prestigioses universitats dels Estats Units es van escarrassar a defensar la llibertat de càtedra i d'expressió davant una comissió del Congrés nord-americà... però va ser inútil; una ja ha hagut de dimitir. Les altres dues, estan a l'ull de l'huracà. 

La polèmica compareixença va tenir lloc la setmana passada. En un ambient tens, les presidentes de Harvard, Claudine Gay; de la Universitat de Pensilvània, Liz Magill; i del Mit (Massachusetts Institute of Technology), Sally Kornbluth; van haver de fer front a un dur interrogatori durant quatre hores.

La congressista republicana Elise Stefanik va comparar les crides d'alguns estudiants a la Intifada a una exhortació al genocidi de jueus a Israel i al món. La intifada és la revolta palestina contra l'ocupació israeliana. A partir d'aquesta més que qüestionable assimilació, la congressista va seguir preguntant en un to intimidatori i crispat:

Elise Stefanik, congressista Rep.: La crida al genocidi dels jueus viola les regles de Harvard pel que fa al bullying i a l'assetjament? Sí o no?

Claudine Gay, Universitat de Harvard: Podria ser, depèn del context... Tota retòrica antisemita, quan es transforma en un comportament relevant de bullying, assetjament o intimidació és susceptible de ser jutjat i prendre mesures.

Elise Stefanik: O sigui que la resposta és sí, que la crida al genocidi de jueus viola el codi de Harvard, correcte?

Claudine Gay: Repeteixo que depèn del context.

Elise Stefanik: No depèn del context. La resposta és sí i per això hauria de dimitir.

Aquest és el moment més polèmic de la declaració de les tres presidentes:   


Les intervencions de les tres dones al Congrés venien motivades per l'augment de les protestes palestines als campus universitaris arran de la guerra de Gaza.

Elles es van negar a donar un simple sí o no a la insistent pregunta, perquè argumentaven que calia valorar cada cas i veure si s'emparava en la llibertat d'expressió. Van intentar explicar que la polarització s'havia accentuat i que també hi havia actes d'islamofòbia... Però això no interessava.
 

Pluja de crítiques per les seves respostes

Més de 70 congressistes van demanar la dimissió de les tres rectores per no "ser còmplices de la seva postura antisemítica". En una carta enviada divendres, els congressistes afegien: "els testimonis de les presidentes de les vostres institucions mostren una absència total de claredat moral i il·luminen els problemàtics dobles estàndards i la deshumanització de les comunitats jueves que les vostres presidentes permeten".

Les 3 presidentes responent a la congressista republicana (Reuters/Ken Cedeno)

Liz Magill va demanar disculpes i va presentar la dimissió dissabte.

Diumenge, 570 professors de Harvard van intentar evitar que Claudine Gay seguís el mateix camí. Van firmar una petició demanant al consell d'administració de la universitat que no cedeixi a les pressions polítiques per acomiadar a la presidenta. Recorden el compromís de Harvard amb la llibertat de càtedra i demanen que es mantingui la independència de la universitat.

Gay s'ha convertit aquest any en la primera persona negra en dirigir Harvard, 368 anys després de la seva fundació. Té un gran suport dels companys dins la institució, que li reconeixen les seves qualitats acadèmiques, administratives i personals. 

Però la bola s'ha anat fent gran. Donants multimilionaris d'aquestes universitats privades pressionen perquè condemnin d'una manera clara els atacs de Hamas i mostrin el seu suport a Israel.

Ross Stevens, fundador i president d'una consultora amb seu a Nova York, ja ha retirat un xec de 100 milions de dòlars a la Universitat de Pensilvània en protesta per les paraules de qui, fins fa pocs dies, era la seva presidenta. El congrés ha obert una investigació pel que qualifica d'antisemitisme endèmic als campus.

Estudiants jueus i exalumnes han acusat les universitats de tolerar l'antisemitisme, sobretot en les manifestacions propalestines que hi ha hagut des de l'atac de Hamas del 7 d'octubre, que va provocar 1200 morts. La contundent resposta israeliana ja ha deixat més de 18.000 palestins morts i 50.000 ferits, la majoria dones i criatures. 

Claudine Gay, presidenta de Harvard i Liz Magill, presidenta de la Universitat de Pensilvània en la declaració davant un comitè del Congrés (Reuters/Ken Cedeno)

Les presidentes demanen disculpes... però la pressió augmenta

Magill ha reconegut que es va equivocar de tàctica, que hauria d'haver condemnat qualsevol crida al genocidi i parlar de genocidis en general, en lloc de centrar-se en la defensa de la llibertat d'expressió.

També Gay admet que es va sentir aclaparada per la pressió i que hauria d'haver tingut el cap fred per insistir en l'argument important: que la violència i les amenaces contra la comunitat jueva no tenen cap suport a Harvard i que mai sortiran indemnes.

Però les respostes han estat tan viscerals a la premsa nord-americana i a les xarxes que no hi ha hagut lloc pels matisos. Moustafa Bayoumi al diari britànic "The Guardian" parla de l'estratègia del gat mort. Es tira metafòricament un gat mort sobre la taula enmig d'un sopar per distreure l'atenció, tothom en parlarà i no es parlarà del que realment és important.

Es munta una polèmica amb unes crides al genocidi de jueus que de moment no han existit, explica Bayoumi, mentre ni es cita el genocidi que, segons molts experts, sí que està tenint lloc a Gaza. Es parla d'incidents antisemites i ni una paraula de les amenaces que han rebut palestins, àrabs, musulmans i els que els donen suport.

Estudiants de Universitat Harvard protesten contra els bombardejos a Gaza (Reuters/Brian Snyder)

Han arribat a circular per Nova York camions amb fotografies amb els noms dels que donen suport a la causa palestina titllant-los d'antisemites i en algunes universitats s'han pres mesures radicals com a Columbia, on s'ha suspès l'activitat de dos grups propalestins.

I, atenció, perquè aquest suport incondicional a Israel pot acabar tenint un altíssim cost polític per als demòcrates. L'última enquesta del Pew Research Center mostra que només un terç dels nord-americans aproven la resposta de Biden a la guerra. I, entre els menors de 30 anys, el desacord és encara més gran: només el 19% donen suport a la resposta de la Casa Blanca.

El mateix dia que es publicava aquest termòmetre, però, els Estats Units vetaven la resolució del secretari general de l'ONU, António Guterres demanant un alto el foc humanitari a Gaza. Es van quedar sols.

ARXIVAT A:
Estats UnitsGuerra a Gaza
Anar al contingut