Les "grans meravelles naturals del món", amenaçades de mort pel canvi climàtic
Deu dels espais naturals més extraordinaris del món podrien desaparèixer si no es prenen mesures contra el canvi climàtic, segons l'informe del Fòrum Mundial de la Natura. Les tortugues caribenyes, els làrixs xilens, l'entorn de Río Bravo o els centenars d'espècies encara sense classificar del bosc amazònic són algunes de les "grans meravelles naturals del món" amenaçades de mort.
La tortuga carei, una de les espècies més greument amenaçades des de fa dècades, podria veure com la seva supervivència està encara més amenaçada en els pròxims anys. Aquesta espècie té el Carib com un dels seus hàbitats preferits, i el progressiu escalfament de l'aigua del mar n'accelera l'extinció. L'augment del nivell del mar, a més, farà desaparèixer les platges on posen els ous, i el canvi dels corrents n'impedirà les migracions. No és l'únic animal que veu perillar la seva existència a causa del canvi climàtic.
A l'altra banda del món, als manglars de l'Índia, el tigre de Bengala també es veu amenaçat. L'augment de la temperatura mitjana del planeta va degradant gradualment aquesta regió.
El bosc valdivià de Xile i l'Argentina, d'una 250.000 quilòmetres quadrats, on hi ha làrixs de fins a 3.000 anys i 100 metres d'alçada, "els segons arbres més vells del món", després del pi bristlecone de Califòrnia, també està ferit de mort. La ràpida desaparició de les glaceres andins i els canvis de pauta de les pluges acabaran modificant dràsticament els recursos hidràulics de la zona, alhora que provocaran períodes més llargs de sequera i més incendis forestals.
El canvi climàtic també afecta el desert de Chihuahua, a Mèxic i els Estats Units, el més gran del continent i pel qual passa el llegendari Río Bravo. Aquest riu, el principal recurs per a les poblacions de la zona, porta cada cop menys aigua, fins al punt que en ocasions s'asseca abans d'arribar al mar.
Sense deixar aquest continent, l'informe alerta també de l'efecte de l'escalfament del planeta sobre la selva amazònica, que, amb els seus 6,9 milions de quilòmetres quadrats repartits entre Bolívia, el Brasil, el Perú, Colòmbia, l'Equador i Veneçuela, és la selva tropical més extensa del món. Al "pulmó del planeta" hi viuen prop de 30 milions de persones i almenys 40.000 espècies de plantes i 427 tipus de mamífers, i un gran nombre d'espècies encara sense identificar. Segons el últims estudis, el 2050 la temperatura podria augmentar allà entre 2 i 3 graus, i les pluges escassejarien, cosa que convertiria del 30 al 60% del bosc en una sabana seca.
Tampoc s'escapa la Gran Barrera de Queensland, els 2.000 quilòmetres d'esculls de corall a la costa australiana que des de fa temps ja pateixen l'emblanquiment provocat per l'escalfament de l'aigua del mar. L'escalfament de l'aigua provoca la mort de les algues que viuen adherides al corall i que li donen el seu peculiar color. Amb un valor de prop de 30.000 milions de dòlars, "el animal viu més gran del món", patrimoni de la humanitat des del 1981, serveix de llar al 25% de la vida marina i ocupa tan sols el 25% de l'oceà.
Igualment, el riu Iang-Tsé, el més llarg de la Xina, pateix ja la falta d'aigua i la reducció de les glaceres, un problema que també amenaça l'Himàlaia.
L'adaptació a la nova situació pot salvar algunes d'aquestes meravelles naturals, però sense una reducció dràstica de les emissions causants del canvi climàtic, l'esperança d'aturar la destrucció de paratges com aquests sembla realment difícil.
