Diversos ciutadans passejant per la Rambla de Barcelona (Europa Press/David Zorrakino)
Diversos ciutadans passejant per la Rambla de Barcelona (Europa Press/David Zorrakino)

L'enquesta del CEO sobre polítiques públiques, en 10 gràfics: dels impostos a l'educació

Segons el Centre d'Estudis d'Opinió, la majoria de catalans són partidaris de mantenir els impostos

Ramon RadóActualitzat

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat aquest dijous un estudi sobre la valoració que fa la ciutadania de l'actuació dels diferents governs i també dels serveis públics.

L'enquesta s'ha fet a 2.083 persones a partir dels 16 anys, totes residents a Catalunya, entre el 29 de setembre i el 30 de novembre.

El 52% de la població, partidària de mantenir impostos

Més de la meitat dels catalans, un 52%, opina que cal mantenir els impostos actuals per disposar dels mateixos serveis públics.

Gairebé 1 de cada 3 està d'acord a augmentar els impostos per poder millorar la prestació dels serveis públics.

Per últim, un 14% és partidari d'abaixar els impostos a costa dels serveis.

Més satisfets amb l'escola concertada, però valoren la gestió de la pública

En Educació, el CEO recull preferències diverses, en una enquesta que es va fer abans que se sabés la patacada de l'informe PISA.

Quan es pregunta per la satisfacció amb els serveis públics utilitzats, la nota dels usuaris de la concertada és més alta que la de la pública, amb un 7,7 i un 7,1 respectivament.

En canvi, un 39% de les persones enquestades creuen que l'educació funciona millor si és de gestió pública.

És l'opció majoritària en una pregunta amb uns resultats força igualats: un 32%, gairebé 1 de cada 3, pensa que funciona igual, independentment de qui la gestioni.

Per últim, un 26% dels enquestats considera que l'educació funciona millor si està en mans privades.

Els CAP, el servei públic més utilitzat

Amb diferència, el servei públic més utilitzat per la ciutadania són els centres d'atenció primària. Un 84% de les persones enquestades asseguren haver anat a un CAP durant el darrer any.

A continuació, però a una certa distància, se situen el transport públic (72%) i els hospitals públics (61%).

Els ciutadans que declaren haver utilitzat durant l'últim any l'administració de justícia, les oficines del Servei d'Ocupació de la Generalitat, els Mossos d'Esquadra o els serveis socials no arriben a 1 de cada 5.

 

Rodalies, el transport públic menys valorat

Tots els serveis de transport públic aproven en l'enquesta del CEO. Els que obtenen més bona nota són els trens AVE, Avant i de llarga distància, amb un 7,9.

Tant els Ferrocarrils de la Generalitat com el metro i els autobusos urbans superen el 7 entre la mostra de l'enquesta.

En última posició s'hi situa el servei de Rodalies de Renfe, que rep un 5,2 per part de les persones enquestades.

 

 

Els Ajuntaments, el govern més ben valorat

El govern de la Generalitat aprova amb un cinc just, segons els ciutadans enquestats. El govern català és el segon executiu més ben valorat, al darrere dels governs municipals, que obtenen un 5,5.

La Comissió Europea i el govern espanyol suspenen, amb un 4,8 i un 4,6 respectivament.

 

Els menors de 25 anys aproven tots els governs

Per edats, les persones de menys de 25 anys són les que puntuen amb millor nota tots els executius. De fet, no suspenen cap administració: posen un 5,9 als Ajuntaments i la Generalitat; un 5,7 a la Comissió Europea i un 5 al govern espanyol.

En canvi, les més crítiques són les persones d'entre 50 i 64 anys i els més grans de 64 anys, que només aproven els governs municipals i suspenen tota la resta.

Per sexes, no hi ha grans diferències entre les notes que posen els homes i les dones.



Els habitants dels pobles petits, els més satisfets

Els ciutadans que resideixen en pobles de menys de 2.000 habitants són els que posen més bona nota al govern municipal: un 6,1.

Els qui puntuen pitjor l'Ajuntament són els barcelonins (l'únic municipi català de més d'un milió d'habitants) amb un 5,1.

Els habitants de municipis d'entre 2.000 habitants i un milió d'habitants tots puntuen els executius locals amb notes entre el 5 i el 6.

 

Els simpatitzants d'ERC, els que valoren millor la Generalitat

No és sorprenent que siguin els simpatitzants d'Esquerra, l'únic partit que hi ha al govern de la Generalitat, els qui tenen una valoració més bona de l'executiu de Pere Aragonès. Un 83% dels simpatitzants republicans aprova el govern.

Seguidament, hi ha un triple empat entre els simpatitzants de PSC, En Comú Podem i la CUP, amb un 70% d'aprovació. Molt a prop se situen els simpatitzants de Junts, un 68% dels quals aprova el govern.

En la mitjana de la població, l'aprovació de l'executiu és un 62%. Per sota del percentatge mitjà de la ciutadania hi ha els simpatitzants de Ciutadans, Vox i PP.

 

Els catalans aproven la gestió del govern amb un 5. Després de suspendre en l'anterior onada, aquesta és la millor nota del mandat d'Aragonès.  Un govern de la Generalitat no aprovava en una enquesta del CEO de valoració des del 2016, quan Carles Puigdemont ocupava la presidència.


Els simpatitzants de PSC i Comuns, els que puntuen millor el govern espanyol

Tampoc és una sorpresa que els que posen més bona nota al govern espanyol siguin els simpatitzants de PSC i En Comú Podem, els dos partits que componen l'executiu de coalició.

El govern de Pedro Sánchez rep un 6, segons els simpatitzants socialistes, i un 5,6 segons els dels comuns.

Tots els simpatitzants de la resta de formacions polítiques suspenen el govern espanyol. La pitjor nota la posen els simpatitzants de la CUP, amb un 3, i Vox, amb un 2,8.

La promoció de la cultura i la llengua, el més ben valorat del govern

Sobre la tasca del govern de la Generalitat, en la promoció de la cultura i la llengua catalana és on l'executiu obté una qualificació més alta: un 6,1 de mitjana.

A continuació se situen el transport públic i les infraestructures, la sanitat pública i l'ensenyament públic, tres àmbits puntuats amb un 5,4.

La gestió de les relacions Catalunya-Espanya, la lluita contra la pobresa i l'exclusió i la seguretat de la ciutadania són els àmbits que la ciutadania valora menys.

 

Anar al contingut