L'Arxiu de Salamanca va destruir el 90% de les 160 tones de documents catalans requisats

Segons Cruanyes, durant un any i mig, des de l'abril del 1938 fins a l'octubre de 1939, es van fer més de 2.000 registres a locals de Catalunya, alguns dels quals no es van anotar al llibre de registres. La requisició tenia un doble objectiu: esborrar la memòria històrica d'una "Catalunya autònoma i roja" i fer uns tres milions de fitxes per obtenir dades encara per depurar, castigar i eliminar els supervivents. Cruanyes ha trobat peticions de revisions de fitxes des de la Guerra Civil fins dos mesos abans de la mort de Franco. Totes aquestes dades les ha recopilat Cruanyes amb la intenció de donar pistes als afectats per la requisició i als historiadors perquè puguin aprofundir en els seus estudis. Pels pròxims mesos la Comissió de la Dignitat prepara un altre llibre escrit en català, castellà i anglès sobre el tema que resumirà les raons de la reclamació catalana. L'obra s'enviarà a 3.000 personalitats el món polític i acadèmic internacional per incidir a l'estranger, ja que es considera difícil que la postura catalana l'escoltin la resta de l'Estat. També prepara una campanya perquè els ajuntaments donin suport a la tesi de la Comissió per la Dignitat. L'últim acte de la Comissió va tenir lloc dijous passat a la Universitat de València i va comptar amb la presència del professor d'Història de la Universitat de Salamanca José Luis de las Heras, i del director del departament de Biblioteconomia del mateix centre, José Frías, que s'han mostrat favorables a la devolució.