Indemnitzats amb 1.300 euros per volar al costat d'un gos que es tirava pets
Els dos passatgers de primera classe d'un vol de Singapore Airlines que anaven de París a Singapur van demanar un canvi de seient perquè no aguantaven la presència del gos
Dos passatgers d'un vol de Singapore Airlines anaven de París a Singapur. Són 13 hores de viatge que el senyor i la senyora Press, de Nova Zelanda, es disposaven a passar còmodament en els seus seients de primera classe.
Tot anava bé fins que es van adonar que els ha havia tocat un gos pigall com a veí i que emetia sons i olors que els van resultar insuportables. Segons van explicar, i recullen mitjans com el portal nord-americà TMZ, el gos va començar a roncar.
Diuen que fins aquí ho van aguantar, però després va començar el pitjor: les flatulències. Asseguren que l'animal, un buldog, no parava de tirar-se pets. "Espero trobar-me un nadó. Espero trobar-me nens petits. Però no espero trobar-me un gos", ha explicat la senyora Press en aquest mitjà.
I quan ja no podien més, van demanar un canvi de seient. Com que no n'hi havia de lliures en primera classe, els van passar a Economy.
Això va passar al juny. Ara, després de setmanes de negociacions amb la parella, Singapur Airlines ha accedit a pagar-los una indemnització de 1.400 dòlars, uns 1.300 euros. Uns diners que, segons diuen, volen donar a una organització en defensa dels animals.
La companyia també els demana disculpes en un comunicat en què assegura que, en la mesura del possible, procura informar prèviament els passatgers si han de viatjar al costat d'un gos d'assistència, com era el cas.
"És un antecedent que ens preocupa"
Des de l'Associació d'usuaris de gossos pigall de Catalunya, lamenten que aquest fet pugui donar a entendre que el fet que volar al costat d'un passatger acompanyat d'un gos d'assistència pugui ser indemnitzable.
"Ja ens trobem sovint amb situacions de discriminació quan volen viatjar amb el nostre gos. Tant als avions, com als trens i també sovint als taxis, les persones que han de compartir trajecte amb nosaltres posen pegues i això ens dificulta l'autonomia i la vida independent", assegura Alba Mestre, presidenta de l'associació. "No se'ns pots carregar que molestem el del costat", afegeix.
Segons explica, els gossos pigall, sovint races grans amb exemplars d'entre 25 i 35 quilos, passen per un entrenament específic que els educa.
Per tot plegat, reclamen que els transports, com els avions o els trens, habilitin les condicions necessàries perquè viatjar amb gos pigall sigui més fàcil. "De la mateixa que a l'AVE hi ha un seient reservat per a usuaris de cadira de rodes, que es fes el mateix amb les persones que necessitem el gos d'assistència ajudaria", diu Mestre.
