El contacte amb la natura durant el confinament va beneficiar la salut mental

A més exposició a la natura, menys problemes de salut mental durant el confinament dels primers mesos de la pandèmia de la Covid-19, l'any 2020.

Un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i l'Instituto de Saúde Pública de la Universidade do Porto (ISPUP) conclou que l'exposició a espais naturals durant el primer confinament domiciliari va resultar beneficiós per als ciutadans espanyols i portuguesos. La investigació, publicada a la revista "Environment Internacional", es va dur a terme entre el març i el maig de 2020.

La investigació revela que, a Portugal, aquells que durant el primer tancament van mantenir o incrementar el contacte amb espais naturals públics, com poden ser parcs o zones costaneres, o bé van poder contemplar aquests espais des de casa, van presentar nivells d'estrès més baixos. També menys alteracions psicològiques com ara problemes de son, concentració o dificultats per prendre decisions i una quantitat inferior de símptomes psicosomàtics com mal de cap, dolor abdominal, pressió al pit o cansament.

En el cas d'Espanya, on les mesures eren més restrictives en els primers mesos, les persones que van mantenir o incrementar el contacte amb espais naturals privats, com ara plantes d'interior o zones verdes comunitàries, van presentar nivells d'estrès més baixos i menys símptomes psicosomàtics.

L'objectiu de l'estudi era comprovar si els espais naturals, tant públics com privats, tenien un efecte beneficiós sobre la salut mental dels ciutadans, tal com explica Margarita Triguero-Mas, de l'ICTA-UAB:

"Les persones del nostre entorn i nosaltres mateixes parlàvem de com trobàvem a faltar el parc que creuàvem a l'anar a l'oficina o el passeig per la platja amb els nostres gossos, així que vam voler comprovar fins a quin punt el contacte amb els espais naturals era un factor important durant el confinament".

La conclusió és que es "demostra clarament el benefici dels espais naturals per a la salut mental de la població en un context de crisi de salut pública", segons Ana Isabel Ribeiro, de la Universitat de Porto, que demana garantir l'accés a aquests espais:

"Les autoritats públiques i els que prenen decisions haurien d'implementar mesures que facilitin l'accés als espais públics de la naturalesa, de manera segura i controlada, en el context d'una pandèmia."

A Espanya, beneficis menys rellevants

L'altra incògnita que volien respondre els investigadors era si l'exposició a espais naturals privats, com jardins interiors, horts o plantes, era més beneficiosa entre els ciutadans espanyols que entre els portuguesos, tenint en compte que Espanya va aplicar mesures de restricció de la circulació exterior més estrictes que Portugal.

Els resultats indiquen que, a l'estat espanyol, on es va prohibir sortir de casa i es van tancar espais públics a l'aire lliure, els beneficis de l'exposició als espais naturals públics no van ser tan rellevants com a Portugal, però es va evidenciar la importància dels elements naturals privats.

Així, doncs, les persones que van tenir l'oportunitat de continuar dedicant temps a tenir cura de plantes van presentar nivells d'estrès inferiors. Destaca que les persones que menys van mantenir o augmentar la cura de plantes d'interior van ser les més grans de 65 anys, les que convivien amb diverses persones a la llar o les que van passar el confinament en una segona residència.

A tots dos països, durant els mesos més durs del confinament, es va reduir significativament l'ús d'espais naturals públics, com platges, parcs i jardins. Paral·lelament, va augmentar el contacte amb espais naturals privats, com ara jardins d'edificis, horts urbans i plantes, especialment a Espanya.

L'exemple de Barcelona

Triguero-Mas apunta que l'estudi pot ser "especialment important" per a ciutats com Barcelona, on la majoria d'edificis de nova construcció no acostumen a tenir balcons o espais comunitaris amb vegetació. Demana que, a partir d'ara, es tingui en compte la necessitat de tenir en compte l'exposició als espais naturals en els llocs de residència:

"És important que es revaluï com les remodelacions o els nous habitatges poden ser espais més saludables, que promoguin i previnguin la salut de les persones que els habiten".

Per dur a terme l'estudi, es van elaborar qüestionaris en línia dirigits a majors de 18 anys, que van respondre 3.157 ciutadans (1.638 portuguesos i 1.519 espanyols). L'enquesta tractava aspectes relacionats amb la freqüència i el tipus d'exposició de les persones als espais naturals, tant públics com privats, abans i durant el primer confinament. També contenia preguntes sobre salut mental per avaluar nivells d'estrès, trastorns mentals i símptomes psicosomàtics.

Anteriorment, diversos estudis havien demostrat l'impacte positiu del contacte amb els espais naturals en la salut mental, és a dir, en la reducció de l'estrès, l'ansietat i la millora del benestar psicològic en el seu conjunt.