Com afronta Barcelona la situació dels manters: de resposta social a ofensiva policial
Ofensiva policial contra els manters a Barcelona (ACN)

Com afronta Barcelona la situació dels manters: de resposta social a ofensiva policial

Els comuns van arribar a l'alcaldia amb un relat d'abordatge social del fenomen del top manta i han acabat desplegant, de la mà del nou govern, un pla policial que xoca directament amb els manters

RedaccióActualitzat

"Hi ha un tema social que ha de tenir una resposta social", deia Ada Colau l'octubre del 2016 per referir-se a la venda ambulant, coneguda amb el nom de top manta. Afegia: "Està clar que la via de l'ordenança i de les multes no han funcionat." Aleshores, Barcelona en Comú parlava de "la necessitat d'un abordatge social d'aquest fenomen" i destacava la "no presència de màfies".

Aquesta setmana, però, l'Ajuntament de Barcelona, liderat per la mateixa Colau en coalició amb el PSC, ha fet una ofensiva policial "sine die" contra aquest col·lectiu. No hi ha rastre dels manters a les zones que ocupaven fins dilluns.

L'ofensiva policial fa desaparèixer els manters d'algunes zones


La intensificació del discurs policial dista, doncs, de les polítiques dels comuns sobre els manters als seus inicis. I la relació entre manters i delinqüència ha impregnat ara el discurs del nou govern municipal.


El debat sobre els manters durant la campanya electoral

De fet, el Partit Popular i Manuel Valls ja van posar els manters al centre del debat de la campanya electoral i van relacionar top manta amb delinqüència.

Josep Bou, del PP, assegurava que era necessari "desallotjar les voreres i els carrers d'aquesta gent que els ocupa sense permís" i Manuel Valls, de BxCanvi, prometia acabar amb el top manta, "el desordre de l'espai públic i sobretot la violència i la delinqüència".

Aquesta relació entre manters i delinqüència ja la feia Albert Batlle el 2016, aleshores director general de la Policia i avui tinent d'alcalde de seguretat del consistori barceloní:

"El que està passant al final de la Rambla és bàsicament un tema de concentracions i manifestacions no autoritzades que a més serveixen per delinquir."

Els mateixos comuns, al final del mandat anterior, van començar les primeres fases del pla presentat aquesta setmana amb dispositius a plaça Catalunya i a Drassanes.

La relació entre manters i delinqüència impregna el discurs del govern municipal


Donar feina als manters

Però darrere els plans policials també hi ha hagut plans d'ocupació. El consistori assegura que hi han participat 66 manters.

Al mateix temps, l'alcaldessa es refereix a la Llei d'Estrangeria i assenyala el Partit Socialista: "Si el Partit Socialista diu sí, en qüestió de setmanes o mesos tenim els permisos de treball per als manters. Necessitem saber si el Partit Socialista hi estarà d'acord."

Álvaro Porro, del comissionat d'Economia Social de l'Ajuntament de Barcelona, manté que la resposta social és la solució:

"La cerca d'alternatives laborals és la millor manera d'aconseguir que deixin aquesta activitat. Han fet plans de manteniment d'escoles, treballs a Mercabarna, treballs socioculturals als barris..."

Lamine Bathily, portaveu del Sindicat de Manters de Barcelona


Des de l'Ajuntament també afirmen que 3 de cada 4 manters han pogut incorporar-se al mercat laboral, afirmació que neguen des d'algun sector del mateix col·lectiu. Lamine Bathily, portaveu del Sindicat de Manters de Barcelona, assegura que "3 de cada 4 manters són al carrer", i "això és el que hauria de dir l'Ajuntament". Bathily afirma que ell va participar en el pla d'ocupació durant 6 mesos i ha tornat al carrer.

Tot i això, els manters sí que valoren iniciatives com la cooperativa Diomcoop, que compta amb 17 persones que han pogut regularitzar la seva situació i demanen que puguin ampliar-se.

La cooperativa Diomcoop dona feina a 17 manters


Resposta de "Tras la Manta"

La xarxa de suport als venedors ambulants "Tras la Manta" ha reaccionat davant l'operació policial d'aquesta setmana. En un comunicat, carreguen contra Colau. Li retreuen que en la darrera legislatura "la solució social ja passava per enviar la policia", i han cedit davant les pressions dels seus socis de govern:

"L'Ajuntament finalment ha sucumbit a les pressions mediàtiques i del seu acord amb el PSC, al qual ha cedit la conselleria de seguretat, i ja parlar sense vergonya de problema de seguretat, sumant-se així a la campanya criminalitzadora dels mitjans i la dreta."

 

Manifestació en suport dels manters a Barcelona

Justament el col·lectiu "Tras la manta" ha convocat una manifestació per aquest divendres a la tarda. Manters i ciutadans que els donen suport s'han concentrat pel centre de Barcelona.

Manters i ciutadans s'han manifestat pels carrers de Barcelona


L'ofensiva de l'Ajuntament s'estén als compradors

Mentrestant, també aquest divendres, l'Ajuntament ha fet un pas més i ha anunciat una campanya per desincentivar els compradors. Demana als compradors, sobretot als turistes, que només comprin en botigues legals (i que no fer-ho té conseqüències).

Campanya de l'Ajuntament de Barcelona per desincentivar la compra al top manta


Des del 2006, l'ordenança permet multar qui compri al top manta, una mesura força desconeguda i menys aplicada. L'objectiu de la campanya, diuen, no és multar, sinó dissuadir per beneficiar el comerç de la ciutat. Es fa en 4 idiomes.

Des d'aquest divendres es podrà veure a les xarxes socials i a meitat de mes en autobusos, metro, hotels i botigues.

ARXIVAT A:
Policial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut