Birmània humilia de manera sistemàtica els rohingyes, segons Amnistia
L'ONG denuncia pràctiques generalitzades d'apartheid i de neteja ètnica de l'estat birmà perquè "la vida dels rohingyes sigui tan desesperada i humiliant com sigui possible"
Els últims mesos han anat arribant notícies des de Myanmar, l'antiga Birmània, sobre la fugida massiva i desesperada del país de membres de la minoria musulmana rohingya, que viu a l'oest del país.
Ara Amnistia Internacional (AI) ha fet públic un informe en què denuncia el "cruel sistema de discriminació institucionalitzada i patrocinada per l'Estat que constitueix apartheid" d'aquesta ètnia minoritària.
Anna Neistad, directora general d'investigació d'AI, ho ha definit amb paraules molt dures:
"Les autoritats de Myanmar mantenen les dones, homes, nens i nenes rohingyes segregats i intimidats en un sistema deshumanitzador d'apartheid. Es violen els seus drets cada dia i la repressió s'ha intensificat encara més els últims anys."
"Aquest sistema sembla concebut per fer que la vida dels rohingyes sigui tan desesperada i humiliant com sigui possible. La brutal campanya de neteja ètnica de les forces de seguretat dels últims 3 mesos no és més que una altra manifestació extrema d'aquesta actitud atroç."
Una "presó a l'aire lliure"
Segons l'informe d'AI, elaborat al llarg dels últims 2 anys, la discriminació sistemàtica que pateixen els rohingyes a Myanmar ve de dècades enrere, però es va intensificar el 2012 amb els enfrontaments entre la població budista i la musulmana a l'estat de Rokhine, que van portar a l'expulsió de desenes de milers de rohingyes.
A la capital d'aquest estat només hi van quedar uns 4.000 membres d'aquesta minoria, que van quedar confinats en una mena de "presó a l'aire lliure", tancats per xarxes de filferro i controls policials. Segons AI, tenen prohibides les reunions de més de 4 persones, cosa que els impedeix practicar l'islam a les mesquites, que han quedat abandonades.
Els rohingyes tampoc no tenen accés als sistemes educatiu i sanitari, i per rebre atenció mèdica han d'anar al país veí, Bangladesh, però la immensa majoria no s'ho poden permetre.
De fet, una bona part d'aquesta minoria, unes 700.000 persones, ja han fugit a Bangladesh, on sobreviuen en camps de refugiats molt precaris. Tots aquests refugiats no podran tornar, perquè les lleis birmanes dificulten molt als rohingyes la ciutadania de Myanmar: cada any fan "comprovacions de població", i si no són a casa quan es fan, els esborren dels registres oficials.
