Atur, immigració i indústria, elements que poden marcar les presidencials a França

L'evolució de la població immigrant

Un dels elements que poden servir per analitzar l'augment del discurs antiimmigració és la xifra de persones estrangeres que s'han establert a França. En els últims 25 anys, aquesta xifra ha anat augmentant progressivament. El 1990, la població immigrant suposava un 6% del global.

Actualment, els immigrants ja freguen el 9% de la població. En xifres absolutes, són 5,9 milions de persones dels 60 milions que hi ha a tot el país.
 

L'evolució de l'atur

En el marc econòmic, el quinqueni de François Hollande no ha permès una rebaixa significativa de l'atur, un dels temes que més preocupen els ciutadans.

Hollande va heretar un país amb una taxa d'atur que havia experimentat una pujada arran de la crisi, a partir del 2008, i quan va assumir el poder, el 2010, se situava per sobre del 9%. Hollande tanca el seu mandat amb una taxa d'atur encara més alta. Ara bé, en els últims dos anys havia aconseguit revertir la progressió.
 

El pes de la indústria manufacturera sobre el PIB

França ha estat tradicionalment un país amb una forta indústria i multinacionals molt potents en sectors com el de l'automòbil, l'agroalimentari, l'aeronàutic o el d'infraestructures i transports. El sector industrial ha patit especialment la globalització, i moltes empreses han deslocalitzat la producció. Això ha comportat molts tancaments.

El pes de la indústria manufacturera en l'economia del país ha disminuït significativament respecte a la mitjana europea. Està per sota del pes que representa a Espanya i molt lluny d'Alemanya. Pesa la meitat del que representa la indústria alemanya, que s'ha mantingut estable des de fa 20 anys. Un element que pot explicar el gir del vot obrer cap a posicions més proteccionistes...