"Sense ficció" estrena "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi" i emet "Amor i plàtans", el viatge d'una elefanta maltractada cap a la llibertat
Demà, dimarts, a les 22.05, "Sense ficció" estrenarà "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi", l'any en què es commemora el centenari del naixement del protagonista. Aquest documental, dirigit per Alfonso Par, reconstrueix la vida i els descobriments del primatòleg, etnògraf, etnòleg i naturalista Jordi Sabater Pi, més enllà de Floquet de Neu.
Tot seguit, a les 23.15, emetrà "Amor i plàtans", el commovedor viatge d'una elefanta asiàtica maltractada cap a la llibertat. El documental, dirigit per la coneguda actriu Ashley Bell, és la fascinant història de Noi Na, una elefanta de setanta anys cega que sempre ha viscut en captiveri, i de Lek Chailert, una dona que dedica la seva vida a la protecció de l'elefant asiàtic al santuari Elephant Nature Park, al nord de Tailàndia.
Més enllà de Floquet de Neu
Jordi Sabater Pi va revolucionar els coneixements de l'evolució humana quan va descobrir que els ximpanzés fabricaven bastonets per succionar les termites a través dels nius. Però el seu nom es continua associant, només, a Floquet de Neu. Aquest documental reconstrueix la vida apassionant d'un científic autodidacte, expert mundial en l'estudi de primats, encara poc reconegut al seu país.
"Maa-yiem", en fang, la llengua de l'ètnia majoritària de Guinea Equatorial, vol dir "no ho sé",a i "maa-yiem" solia contestar un sorneguer Jordi Sabater Pi quan se li preguntava per què havia estat un perfecte desconegut al seu país: "Tanmateix, el que jo he fet no ho he fet per ser famós, ho he fet perquè m'agradava."
El documental convida a descobrir l'extraordinària història Jordi Sabater Pi, etnògraf, antropòleg i naturalista, completament autodidacte, que va viure en contacte permanent amb la natura i els animals a Guinea Equatorial durant 30 anys. I que qualificava "d'anècdota sense transcendència científica" haver trobat Floquet de Neu, "un nom que li van posar els americans i que no fa per a un goril·la. El trobo cursi".
"Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi" proposa seguir el viatge fascinant del protagonista per descobrir un home singular, absorbit per l'Àfrica i la recerca sobre els comportaments humans i animals a la Guinea colonial, autor, amb Jane Goodall, d'un dels descobriments que han trasbalsat els coneixements sobre l'evolució humana: la capacitat dels ximpanzés per fabricar eines. "Fins llavors, la separació entre l'humà i l'animal se centrava en la capacitat o incapacitat de fabricar eines. I Sabater Pi descobreix que aquests animals poden fer-ho", explica Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista i explorador. I hi afegeix: "I la comunitat científica no estava preparada per a una notícia com aquesta. Ell va dir que els ximpanzés tenen una cultura i això va fer empipar els antropòlegs culturals i els filòsofs."
Expert mundial en etologia, Sabater Pi va treballar a les selves africanes en expedicions precàries que duraven mesos "en una època en què no hi havia ni gps ni cap dels instruments que hi ha ara. Llavors, fer treball de camp volia dir aïllar-te de tot, de la família, del món... Podies estar cinc o sis mesos sense tenir cap contacte amb ningú", relata Montserrat Colell, alumna seva i doctora en Psicologia. D'altra banda, el fill de Sabater Pi explica: "Jo el vaig acompanyar algunes vegades. Em deia: Demà et despertaré a les 4 de la matinada, només et cridaré una vegada. Si vols venir, vine, però no em diguis que estàs cansat, ni que no en tens ganes ni et queixis.'" De les llargues hores d'observació pacient en queden els dibuixos i els quaderns de camp, convertits en autèntiques joies de la il·lustració científica.
Jordi Sabater Pi va tornar a Catalunya el 1969 arran de la independència de Guinea Equatorial. Va treballar al Zoo de Barcelona, però li semblava que hi feina nosa. Li pesava la falta de reconeixement de la seva feina a causa de la seva falta de formació oficial. Finalment es va doctorar i va poder donar classes de psicologia conductual a la universitat. Montserrat Colell, que va ser alumna seva, recorda les classes com "una autèntica meravella. No eren classes normals. Tot girava al voltant dels dibuixos a la pissarra i xerrades meravelloses sobre la seva experiència a l'Àfrica". Sabater Pi es va convertir en un dels pares de la primatologia i va introduir l'etologia com a assignatura a les universitats d'arreu de l'estat espanyol.
"Pels científics anglosaxons era un ídol." Serrallonga recorda que, quan arribaven científics a Barcelona, de seguida demanaven conèixer-lo. "En canvi, a qui s'ha atorgat el Premi Príncep d'Astúries és només a Jane Goodall. Molt merescut, però hauria d'haver estat compartit, perquè en Sabater Pi també se'l mereixia. La descoberta de la fabricació d'eines per part dels ximpanzés va ser simultània i la van fer en paral·lel."
Fitxa tècnica
Guió i direcció: Alfons Par
Realització i fotografia: Alan Fàbregas
Producció executiva: Rosa Fusté i Alfons Par
Música: Marcús J.G.R
Edició: Juan Gabriel García (AMMAC)
Direcció de producció: Sílvia Houdier
Disseny de so i mescles: Carlos Jiménez
Postproducció: Antaviana Films
Producció executiva RTVE: Ana Peláez
Producció executiva TV3: Jordi Ambròs Hortensi
Edició continguts TV3: Montse Armengou Martín
Realització TV3: Ricard Belis Garcia
Producció delegada TV3: Daniel Barea Delgado
Producció executiva La Xarxa: Joana Vallès
2022
"Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi" és una producció de Turkana Films en coproducció amb RTVE, Televisió de Catalunya i La Xarxa, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'ICEC i la Fundació Zoo Barcelona.
"Amor i plàtans"
Els elefants africans són massivament perseguits i caçats pels seus ullals d'ivori. Molta gent coneix aquesta realitat. En canvi, és molt més desconeguda la situació real de l'elefant asiàtic, un animal amb el qual paradoxalment estem més familiaritzats perquè el veiem als zoològics, als circs o en rutes turístiques de senderisme, sobretot, en països del sud-est asiàtic. El documental "Amor i plàtans" ("Love & Bananas: An Elephant Story") és el tortuós viatge per carreteres de Tailàndia de l'elefanta Noi Na, la defensora tailandesa dels elefants asiàtics Sangduen "Lek" Chailert i l'actriu nord-americana Ashley Bell.
A bord d'un camió, les tres protagonistes recorren juntes més de 800 quilòmetres per intentar traslladar la Noi Na, l'autèntica protagonista de la història, des d'una llarga i traumàtica captivitat fins a un santuari on podrà viure en llibertat. Un viatge de vint-i-tres hores, arriscat i ple de dificultats. La Noi Na pesa 3.600 quilos, ha estat encadenada tota la vida, s'ha passat trenta anys passejant turistes en un campament de senderisme i és pràcticament cega. Un llarg calvari de setanta anys que posa de manifest el cruel secret que tot elefant asiàtic convertit en animal de servei ha hagut de suportar: el "pajan".
La paraula tailandesa "pajan" vol dir "doblegat". Esperit doblegat. Un procés que comença a la "gàbia de derrota". El primer que fan és separar la cria de la mare, lligar-la dins d'una gàbia i maltractar-la durant vint-i-quatre hores seguides, amb ganxos per a elefants, amb claus, amb cadenes... Fins que l'amor de la seva mare es substituït per la por dels humans. "Pajan" significa això, que els animals són maltractats fins a deixar-los sense cervell. Es calcula que només hi ha 45.000 elefants asiàtics, un terç dels quals en captivitat. Al sud de la Xina estan virtualment extingits i a Tailàndia els rescats d'elefants són impredictibles, perillosos i poc habituals.
Tot i així, Lek Chailert hi dedica la vida, a la Reserva Natural d'Elefants (Elephant Nature Park), un santuari de quatre mil quilometres quadrats, el més gran al nord de Tailàndia. Una dona menuda -"Lek" es un àlies, i vol dir petita-, fundadora de l'organització Save Elephant Foundation, és l'heroïna d'aquesta fascinant història. En més de vint anys ha rescatat més de 200 elefants, una aventura vital que va fer que el 2005 fos proclamada una de les heroïnes d'Àsia per la revista Time per ajudar a fer del món un lloc millor.
El camí no ha estat fàcil: procedent d'una família dedicada al negoci del senderisme amb elefants, no només va renunciar a l'empresa, sinó que va denunciar la pràctica de la "gàbia de derrota", publicant imatges del maltractament als elefants. Les empreses del sector la van criticar i la van convertir en enemiga de l'Estat i la seva família en va renegar a la televisió pública del país. "L'endemà em vaig adonar que era lliure; havia tornat a néixer. Per què he de patir perquè a la meva família no li agradi la meva feina? Estic sola, soc fadrina, tinc els elefants... Soc un tren sense frens", declara feliç la Lek.
La tercera protagonista d'"Amor i platàns" és la directora del documental, Ashley Bell, l'actriu de cinema, televisió i teatre de Los Angeles, coneguda pel seu aclamat paper a la pel·lícula "The Last Exorcism", pel qual va obtenir una nominació a l'Independent Spirit Award a la millor actriu de repartiment i una nominació a l'MTV Movie Award. Un amic de la família la va convidar a veure en persona els dos primers elefants captius que havien alliberat a la Reserva Natural de Cambodja. "Em pensava que allò seria una història de feliços per sempre', volia fer-ne un documental curt i no estava preparada per al que estava a punt de veure", recorda. I després d'una espera de dos anys, l'actriu i directora i un equip de rodatge van tornar a Tailàndia per enregistrar l'últim viatge de l'elefanta Noi Na amb Lek Chailert.
"Amor i plàtans" n'és el resultat: un documental esperançador que mostra la difícil situació dels elefants asiàtics i de les persones que treballen incansablement per salvar-los, amb la intenció de promoure una nova manera de pensar sobre aquesta espècie. "Si la trompa d'un elefant és avall, alguna cosa el preocupa. Sempre que la trompa està alçada, hi ha esperança", diu Ashley Bell.
Fitxa tècnica
Direcció: Ashley Bell
Guió: Ashley Bell, John Michael McCarthy i Fernanda Rossi
Producció: Ashley Bell, John Michael McCarthy i Ross M. Dinerstein
Muntatge: John Michael McCarthy
Direcció de fotografia: Roddy Tabatabai
Música: Ian Hultquist i Sofia Hultquist
2018
"Amor i plàtans" ("Love & Bananas: An Elephant Story"), d'Ashley Bell, és una producció d'Abramorama, Campfire Grumble Grumble i Change for Balance.
#SenseFiccióTV3
