Una epidèmia mortal al mar Roig mata una espècie sencera d'eriçó negre al golf d'Àqaba

Els eriçons negres del golf d'Àqaba estan desapareixent per una epidèmia mortal que s'està estenent pel mar Roig. Ha matat una espècie sencera d'aquesta espècie i està posant en perill els esculls de corall de la regió, segons ha alertat un equip d'investigació israelià de la Universitat de Tel-Aviv, que creu que podria canviar l'equilibri de tot l'ecosistema de la zona.

L'espècie sencera podria haver quedat exterminada al golf d'Àqaba, on gairebé no se n'estan trobant ni els esquelets, que es descomponen molt de pressa.

L'alerta la van donar al gener un equip de bussejadors i científics, estudiants de doctorat de la Universitat de Tel-Aviv de l'Institut Interuniversitari de Ciències del Mar d'Elat, que durant una expedició nocturna es van adonar que, en només uns dies, tota la població d'eriçons del mar Negre de la part nord d'aquest golf havia desaparegut.

Es tracta d'uns eriçons de color negre atzabeja, de cos rodó i amb puntes llargues i picades doloroses, que són una part crucial del sistema ecològic d'aquests esculls de corall, sense els quals estan en perill.

Omri Bronstein, investigador principal del Museu d'Història Natural i de l'Escola de Zoologia de Steinhardt, explica que aquests eriçons negres són "un actor ecològic clau" i que la seva desaparició està sent fulminant:

"No és només una espècie que roman als esculls de corall, és una espècie essencial per al benestar d'aquests esculls."

El culpable d'aquesta mortaldat sembla ser un paràsit que els provoca una malaltia que mata molt de pressa, explica Bronstein:

"En només dos dies, un eriçó de mar d'espina llarga es converteix en un esquelet amb una pèrdua massiva de teixit. Alguns arriben a terra morts. Alguns altres se'ls mengen els peixos, cosa que probablement n'accelera el contagi. Lamentablement, no hi ha res que es pugui fer per aturar-ho en aquests moments."

El que sí que estan intentant és limitar l'impacte d'aquesta malaltia en el medi ambient. De moment, sembla que l'epidèmia només afecta els eriçons del mar Negre, que fins i tot estava matant els que tenien en tancs del laboratori d'investigació i a l'aquari d'Elat, i que utilitzen aigua de mar. "Sabem que es transmet a través de l'aigua i no necessiten contacte directe", explica Bronstein.

Ara, al dipòsit, hi queda un sol exemplar. L'equip alerta que es tracta d'una espècie que, per sobreviure, necessita viure en comunitats de diversos exemplars, fins i tot centenars, que es protegeixen entre ells per evitar que altres espècies se'ls mengin.

Una epidèmia impossible d'aturar

Els primers signes d'alarma van aparèixer al mar Mediterrani, a Grècia i a Turquia, una zona que els eriçons de mar han envaït al llarg dels anys i n'han fet la seva llar. Tot i això, la seva mortaldat en aquella zona era menys preocupant al principi, ja que eren espècies invasores. Però ara el patogen s'ha tornat a encreuar amb la població natural del mar Roig i l'epidèmia està resultant impossible d'aturar.

Així i tot, Bronstein creu que hi ha una "finestra molt estreta" per crear una població aïllada i criar eriçons de mar en altres llocs, per reintroduir-los més endavant al seu hàbitat natural.

"Tenim la malaltia a la Mediterrània avançant des del nord. Tenim el mar Roig contaminat, la qual cosa vol dir que, si volem establir una població reproductora, hem d'actuar avui."

Tot l'ecosistema, en perill

Els eriçons de mar tenen un paper important en el manteniment de l'equilibri de l'ecosistema. S'alimenten d'algues que, d'una altra manera, bloquejarien la llum del sol i sufocarien els esculls.

"Els coralls no tenen cap possibilitat de competir amb les algues. És per això que necessitem els eriçons de mar com necessitem altres organismes del medi ambient per mantenir l'equilibri i la supervivència dels esculls de corall."

Descobrir que l'espècie desapareixia "va ser impactant", continua Bronstein, que assegura que no han vist mai fluctuacions d'aquesta magnitud a la zona.