Retrospectiva d'una data que va trencar una de les treves d'ETA
En un dia com avui, el 21 de gener del 2000, ETA va posar fi, amb l'assassinat del militar espanyol Pedro Antonio Blanco a Madrid, a catorze mesos de treva "indefinida i sense condicions", una decisió que havia estat anunciada unilateralment el 16 de setembre de 1998. Poc després, als voltants del lloc de la mort del tinent coronel d'intendència per l'explosió d'un cotxe bomba, un agent de policia acabava a trets amb la vida de Juan Carlos Sanz Ruiz, un jove de 25 anys, amb antecedents, que va ser confós amb un terrorista. L'agent que li va causar la mort va declarar que se li va disparar l'arma en ensopegar, tot i que el jove, segons va assegurar la família, "no anava armat ni va oposar-hi cap resistència".
L'alto el foc d'ETA havia estat la condició imposada per arribar a l'Acord de Lizarra i la represa dels atemptats comportava lògicament el fracàs de les negociacions, però no pas la resurrecció del pacte d'Ajuria Enea.
Els bisbes bascos van posar el dit a la nafra en manifestar llavors, mitjançant un comunicat, els seus temors "al patiment de noves víctimes de les accions d'ETA" i també a la "frustració que pot experimentar una societat a la qual se li priva del seu dret a ser propietària del seu propi destí"
Recordant la política antiterrorista de la majoria absoluta d'Aznar
Amb les eleccions generals del 12 de març de 2000, va arribar la majoria absoluta del govern d'Aznar i els pactes amb els nacionalistes que s'havien produït durant la legislatura anterior ja no van ser necessaris. Els populars podien desenvolupar una política antiterrorista sense lligams i així ho van fer.
El govern del Partit Popular, amb el suport del Partit Socialista, va continuar l'assetjament iniciat el 1998, no només a ETA sinó al seu entorn, per totes les vies possibles. Entre els pactes i les mesures polítiques, judicials i policials que es van desenvolupar, destaquen l'acord per les llibertats i contra el terrorisme, firmat pel PP i el PSOE el 12 de desembre del 2000; la Reforma de la Llei de Partits, per la qual es va aconseguir la il·legalització de Batasuna, Euskal Herritarrok i HB que va impedir aquestes formacions poder-se presentar a les eleccions; la modificació de la sentència de l'Audiència Nacional per part del Tribunal Suprem que declarava Jarrai, Haika i Segi com a col·lectius integrants de l'estructura d'ETA; l'obertura de nombrosos processos judicials contra el suposat entorn etarra, amb la tramitació del macro-sumari 18/98 que va posar en marxar condemnes brutals a ciutadans bascos per la seva presumpta pertinença o col·laboració amb l'organització terrorista; el tancament dels diaris "EGIN" i "Egunkaria"; els judicis a l'Audiència Nacional de tots aquells actes de "kale borroka", inclús els comesos per menors d'edat; la detenció de 135 dirigents o la reforma del Codi Penal amb l'impuls de canvis jurisprudencials com la "Doctrina Parrot", una sentència del Tribunal Suprem del 2006 que té per objectiu el compliment íntegre de les condemnes als terroristes, sense tenir en compte la reducció de penes per beneficis penitenciaris ni el màxim legal permès de permanència a la presó que, segons el Codi Penal de 1973, és de 30 anys.
Moltes poden ser les semblances o les diferències, segons la intenció i la interpretació de qui les busqui, que apropen o separen les dues dates que aquest article relaciona. El que sembla més objectiu i possibilista és que el procés polític obert actualment al País Basc arran de l'última, i esperem que definitiva, treva d'ETA continua vigent. Però, perquè pugui consolidar-se tot plegat, la història política actual s'haurà d'escriure amb peus de plom i un alt grau de responsabilitat, en un escenari que sembla exigir valentia i moviments a dues bandes. El líder "abertzale" Arnaldo Otegui assegurava, des de la presó de Logronyo, on encara està ingressat, que la majoria absoluta del PP "pot ser un avantatge" per a Euskadi si Mariano Rajoy té "voluntat política real" d'impulsar el procés de pau. Que així sigui.
Els bisbes bascos van posar el dit a la nafra en manifestar llavors, mitjançant un comunicat, els seus temors "al patiment de noves víctimes de les accions d'ETA" i també a la "frustració que pot experimentar una societat a la qual se li priva del seu dret a ser propietària del seu propi destí"
Recordant la política antiterrorista de la majoria absoluta d'Aznar
Amb les eleccions generals del 12 de març de 2000, va arribar la majoria absoluta del govern d'Aznar i els pactes amb els nacionalistes que s'havien produït durant la legislatura anterior ja no van ser necessaris. Els populars podien desenvolupar una política antiterrorista sense lligams i així ho van fer.
El govern del Partit Popular, amb el suport del Partit Socialista, va continuar l'assetjament iniciat el 1998, no només a ETA sinó al seu entorn, per totes les vies possibles. Entre els pactes i les mesures polítiques, judicials i policials que es van desenvolupar, destaquen l'acord per les llibertats i contra el terrorisme, firmat pel PP i el PSOE el 12 de desembre del 2000; la Reforma de la Llei de Partits, per la qual es va aconseguir la il·legalització de Batasuna, Euskal Herritarrok i HB que va impedir aquestes formacions poder-se presentar a les eleccions; la modificació de la sentència de l'Audiència Nacional per part del Tribunal Suprem que declarava Jarrai, Haika i Segi com a col·lectius integrants de l'estructura d'ETA; l'obertura de nombrosos processos judicials contra el suposat entorn etarra, amb la tramitació del macro-sumari 18/98 que va posar en marxar condemnes brutals a ciutadans bascos per la seva presumpta pertinença o col·laboració amb l'organització terrorista; el tancament dels diaris "EGIN" i "Egunkaria"; els judicis a l'Audiència Nacional de tots aquells actes de "kale borroka", inclús els comesos per menors d'edat; la detenció de 135 dirigents o la reforma del Codi Penal amb l'impuls de canvis jurisprudencials com la "Doctrina Parrot", una sentència del Tribunal Suprem del 2006 que té per objectiu el compliment íntegre de les condemnes als terroristes, sense tenir en compte la reducció de penes per beneficis penitenciaris ni el màxim legal permès de permanència a la presó que, segons el Codi Penal de 1973, és de 30 anys.
Moltes poden ser les semblances o les diferències, segons la intenció i la interpretació de qui les busqui, que apropen o separen les dues dates que aquest article relaciona. El que sembla més objectiu i possibilista és que el procés polític obert actualment al País Basc arran de l'última, i esperem que definitiva, treva d'ETA continua vigent. Però, perquè pugui consolidar-se tot plegat, la història política actual s'haurà d'escriure amb peus de plom i un alt grau de responsabilitat, en un escenari que sembla exigir valentia i moviments a dues bandes. El líder "abertzale" Arnaldo Otegui assegurava, des de la presó de Logronyo, on encara està ingressat, que la majoria absoluta del PP "pot ser un avantatge" per a Euskadi si Mariano Rajoy té "voluntat política real" d'impulsar el procés de pau. Que així sigui.
