Carod-Rovira diu que Fèlix Millet només va obtenir del seu departament 4.000 euros d'una subvenció
El vicepresident del govern de la Generalitat creu que el Tribunal Constitucional ha arribat als límits d'allò que és "formalment acceptable".
El vicepresident del govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha dit al programa El matí de Catalunya Ràdio, amb Manel Fuentes, que els únics diners que Fèlix Millet va aconseguir de la Vicepresidència van ser a través d'una subvenció. Carod-Rovira responia així a les declaracions de Jordi Pina, l'advocat de la defensa de Fèlix Millet i Jordi Montull, que divendres va dir al mateix programa que Millet s'havia reunit amb ell i amb la presidència del govern de la Generalitat: "Jo em vaig reunir una vegada amb el senyor Millet -al senyor Montull no l'he vist mai a la meva vida-, i ells van demanar una subvenció de 7.900 euros, pràcticament 8.000 euros, per integrar-se a l'Associació Internacional d'Arts Escèniques, on no hi havia cap representant català. Això va ser tres mesos abans. Ells... al mes de març... ells van demanar una subvenció com altres 20 entitats de Catalunya. La subvenció va ser concedida, però per la meitat del que ells demanaven, per 4.000 euros".
Carod-Rovira també ha explicat que es va entrevistar amb Millet al Parlament al juny: "I després, tres mesos després, jo em vaig entrevistar al Parlament -el 17 de juny- amb el senyor Millet, i llavors em va demanar diners per la projecció internacional de l'Orfeó i del Palau. Jo li vaig dir que no teníem recursos, que el que si teníem era aquella convocatòria de subvencions on s'havia presentat gent tan diferent com Òmnium Cultural, com el Consorci Forestal de Catalunya (..) I que allò era el que hi havia i res més que això, i en tot cas rebaixat a la meitat quan es van donar les subvencions".
Carod també ha explicat que Millet no va aprofitar les oportunitats de promoció cultural que li va oferir a través de les delegacions i oficines comercials que la Generalitat té arreu del món. "El que sí li vaig oferir: ‘Miri, vostè sap que tenim delegacions i oficines comercials de la Generaltiat arreu del món, doncs si vostè ens facilita material del Palau i de l'Orfeó i tal, ho tindrem allà com a propaganda d'una activitat cultural important per Catalunya'. Però res més que això. No va enviar res".
Estatut
D'altra banda, Josep-Lluís Carod-Rovira creu que el Tribunal Constitucional "ja ha arribat als límits d'allò que és formalment acceptable" amb la sentència de l'Estatut de Catalunya, i ha recordat que a finals d'agost de l'any passat ja va dir que "el millor que podia fer aquest tribunal era dimitir, tots i cadascun dels seus membres". El vicepresident del govern de la Generalitat ha tornat a insistir en aquesta idea: "La millor sentència que pot fer aquest tribunal és plegar. Plegar, dimitir els seus membres i pensar en una reforma del marc legal que fa possible un Tribunal Constitucional que crec que en aquests moments no pot ser representatiu de la diversitat nacional que hi ha a l'interior de l'Estat espanyol".
A la pregunta sobre si aquesta setmana hi haurà sentència, Carod ha respost que ja li és indiferent: "No sé, sincerament; fa tants mesos que ho diem que, si vol que l'hi digui, ja m'és absolutament indiferent perquè al final a mi personalment l'única sentència que m'interessa és la que emeti el poble de Catalunya. I el que sí que és evident que s'està aconseguint és que cada vegada hi ha més gent a Catalunya que creu sincerament que no hi ha res a fer, és a dir, que amb Espanya no hi ha res a fer, i que el millor que podíem aconseguir és ser uns magnífics veïns, col·laborar amb projectes que puguin ser d'interès pels dos països, però cadascú manant a casa seva perquè no hi ha espai de convivència des de la diversitat perquè això Espanya no ho ha respectat mai a la seva història".
catradio.cat/mati
Carod-Rovira també ha explicat que es va entrevistar amb Millet al Parlament al juny: "I després, tres mesos després, jo em vaig entrevistar al Parlament -el 17 de juny- amb el senyor Millet, i llavors em va demanar diners per la projecció internacional de l'Orfeó i del Palau. Jo li vaig dir que no teníem recursos, que el que si teníem era aquella convocatòria de subvencions on s'havia presentat gent tan diferent com Òmnium Cultural, com el Consorci Forestal de Catalunya (..) I que allò era el que hi havia i res més que això, i en tot cas rebaixat a la meitat quan es van donar les subvencions".
Carod també ha explicat que Millet no va aprofitar les oportunitats de promoció cultural que li va oferir a través de les delegacions i oficines comercials que la Generalitat té arreu del món. "El que sí li vaig oferir: ‘Miri, vostè sap que tenim delegacions i oficines comercials de la Generaltiat arreu del món, doncs si vostè ens facilita material del Palau i de l'Orfeó i tal, ho tindrem allà com a propaganda d'una activitat cultural important per Catalunya'. Però res més que això. No va enviar res".
Estatut
D'altra banda, Josep-Lluís Carod-Rovira creu que el Tribunal Constitucional "ja ha arribat als límits d'allò que és formalment acceptable" amb la sentència de l'Estatut de Catalunya, i ha recordat que a finals d'agost de l'any passat ja va dir que "el millor que podia fer aquest tribunal era dimitir, tots i cadascun dels seus membres". El vicepresident del govern de la Generalitat ha tornat a insistir en aquesta idea: "La millor sentència que pot fer aquest tribunal és plegar. Plegar, dimitir els seus membres i pensar en una reforma del marc legal que fa possible un Tribunal Constitucional que crec que en aquests moments no pot ser representatiu de la diversitat nacional que hi ha a l'interior de l'Estat espanyol".
A la pregunta sobre si aquesta setmana hi haurà sentència, Carod ha respost que ja li és indiferent: "No sé, sincerament; fa tants mesos que ho diem que, si vol que l'hi digui, ja m'és absolutament indiferent perquè al final a mi personalment l'única sentència que m'interessa és la que emeti el poble de Catalunya. I el que sí que és evident que s'està aconseguint és que cada vegada hi ha més gent a Catalunya que creu sincerament que no hi ha res a fer, és a dir, que amb Espanya no hi ha res a fer, i que el millor que podíem aconseguir és ser uns magnífics veïns, col·laborar amb projectes que puguin ser d'interès pels dos països, però cadascú manant a casa seva perquè no hi ha espai de convivència des de la diversitat perquè això Espanya no ho ha respectat mai a la seva història".
catradio.cat/mati
