L'Estat referma l'objectiu de recórrer totes les declaracions municipals d'independència
El govern espanyol ha afirmat que està recorrent als tribunals les declaracions de territori català lliure de diferents municipis catalans. En concret ja n'hi ha prop de dues-centes que, segons l'Estat, han actuat "fora de l'àmbit de les seves competències".
RedaccióActualitzat
El govern espanyol ha volgut deixar clar que està recorrent als tribunals les declaracions d'independència que alguns municipis catalans han adoptat en els últims temps. Segons l'Estat, aquestes declaracions van en contra de les obligacions legals dels municipis.
L'Estat respon d'aquesta forma una pregunta que la líder d'Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), Rosa Díaz, havia registrat al Congrés interessant-se sobre com l'executiu controla la normativa vigent en aquelles localitats que es declaren territoris catalans lliures.
En la resposta, que publica Europa Press, la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, subratlla que les corporacions locals han pres aquestes actuacions "fora de l'àmbit de les seves competències o en contravenció de les seves obligacions legals". La delegada afegeix que actua segons els requeriments previstos en la legislació de règim local "instant l'exercici de les accions oportunes quan es tracta d'acords que poden ser qualificats com a actes administratius".
Segons l'Estat s'han interposat recursos en relació a quatre casos: en els acords adoptats pels ajuntaments per declarar-se municipis independents, els d'insubmissió davant de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, els que promouen o acorden la utilització de l'Agència Tributària Catalana i els acords o actes que incompleixen la llei que regula l'ús de la bandera d'Espanya.
Prop de dos-cents territoris declarats lliures
Tota aquesta controvèrsia va començar quan el 4 de setembre l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló es va declarar "territori català lliure" en una moció en la qual s'assenyalava que les lleis i reglaments espanyols només serien vigents en els seus límits municipals "de manera provisional" fins que el Parlament establís una legislació pròpia. La moció es va aprovar per unanimitat en un ple extraordinari.
Després de la manifestació independentista de l'Onze de Setembre s'hi van afegir més municipis, i actualment ja n'hi a prop de dos-cents.
L'Estat respon d'aquesta forma una pregunta que la líder d'Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), Rosa Díaz, havia registrat al Congrés interessant-se sobre com l'executiu controla la normativa vigent en aquelles localitats que es declaren territoris catalans lliures.
En la resposta, que publica Europa Press, la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, subratlla que les corporacions locals han pres aquestes actuacions "fora de l'àmbit de les seves competències o en contravenció de les seves obligacions legals". La delegada afegeix que actua segons els requeriments previstos en la legislació de règim local "instant l'exercici de les accions oportunes quan es tracta d'acords que poden ser qualificats com a actes administratius".
Segons l'Estat s'han interposat recursos en relació a quatre casos: en els acords adoptats pels ajuntaments per declarar-se municipis independents, els d'insubmissió davant de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, els que promouen o acorden la utilització de l'Agència Tributària Catalana i els acords o actes que incompleixen la llei que regula l'ús de la bandera d'Espanya.
Prop de dos-cents territoris declarats lliures
Tota aquesta controvèrsia va començar quan el 4 de setembre l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló es va declarar "territori català lliure" en una moció en la qual s'assenyalava que les lleis i reglaments espanyols només serien vigents en els seus límits municipals "de manera provisional" fins que el Parlament establís una legislació pròpia. La moció es va aprovar per unanimitat en un ple extraordinari.
Després de la manifestació independentista de l'Onze de Setembre s'hi van afegir més municipis, i actualment ja n'hi a prop de dos-cents.
