El Bulli obre les portes convertit en pavelló G de la Dokumenta per mostrar l'art de la cuina
El restaurant El Bulli no ha canviat de fesonomia. Continua sent el mateix local de sempre situat a la mateixa cala Montjoi de sempre. També té previst rebre el mateix nombre màxim de comensals de sempre, 50. Però alguna cosa ha canviat. A partir d'avui i fins al 23 de setembre, El Bulli és també el pavelló G de la Dokumenta, la mostra d'art contemporani més important del món que se celebra cada cinc anys a la localitat alemanya de Kassel. Ferran Adrià és el convidat estrella d'aquesta cita artística però no ha volgut traslladar l'art de la seva cuina a Kassel i, per això, la Dokumenta s'ha descentralitzat per primera vegada en la seva història.
"La creativitat i innovació culinària" que degusten a diari mig centenar de persones –selectes convidats habitualment- a El Bulli durant la temporada que es manté obert forma part del catàleg de la Dokumenta però Ferran Adrià creu que l'art culinari no és "transportable" fora del seu entorn natural, a cala Montjoi, que l'ha fet famós a tot el món. Per això, tot i ser el convidat estrella a la cita contemporània més important del món, ha decidit no traslladar l’esperit d’El Bulli a Kassel sinó que Kassel es traslladi a Roses.
Si es preveu que per Kassel passin, al llarg dels seus 100 dies d'existència, 650.000 persones per l'"apèndix" d’El Bulli ho farà una representació mínima d'uns 200 elegits. Dos visitants per dia es traslladaran a Roses per degustar l’art del dues vegades nomenat millor cuiner del món o, com diu ell, "les obres de 70 persones", els seus treballadors, cuiners i persones de sala del restaurant. Un altre motiu, assegura Adrià, que fa que sigui impossible desplaçar l’art del restaurant.
Si es preveu que per Kassel passin, al llarg dels seus 100 dies d'existència, 650.000 persones per l'"apèndix" d’El Bulli ho farà una representació mínima d'uns 200 elegits. Dos visitants per dia es traslladaran a Roses per degustar l’art del dues vegades nomenat millor cuiner del món o, com diu ell, "les obres de 70 persones", els seus treballadors, cuiners i persones de sala del restaurant. Un altre motiu, assegura Adrià, que fa que sigui impossible desplaçar l’art del restaurant.
