L'erupció del volcà Fagradalsfjall podria ser de llarga durada
El volcà Fagradalsfjall va entrar en erupció fa poc més d'una setmana. Malgrat que inicialment els vulcanòlegs havien predit un episodi eruptiu breu, de pocs dies, la constància del flux de lava i les primeres anàlisis del magma fan sospitar ara que l'erupció podria ser de llarga durada.
A la península islandesa de Reykjanes no hi havia hagut cap erupció volcànica des del segle XIII. L'última va durar uns 30 anys, del 1210 al 1240.
Erupció amb públic
L'erupció ha transformat una tranquil·la vall verda en un escenari d'aspecte infernal, però també en un espectacle natural que molts curiosos no es volen perdre. Per accedir-hi han de caminar uns 90 minuts des de la carretera més propera.
El lloc és relativament segur per als visitants. Les autoritats bloquegen l'accés només de manera esporàdica, en cas de mal temps o quan es registren elevats nivells d'emissions de gasos tòxics. Justament, les emissions són, ara per ara, el principal perill; en concret, pel diòxid de sofre, que pot arribar a ser mortal.
Segons l'Oficina Meteorològica d'Islàndia, els nivells de diòxid de sofre al lloc de l'erupció poden superar en alguns moments els 9.000 micrograms per metre cúbic, cosa que significa multiplicar per 450 vegades el límit d'exposició durant 24 hores establert per l'Organització Mundial de la Salut.
La manera més segura de veure l'erupció és des de la distància, amb càmeres que monitoritzen el volcà en directe.
Dades de l'erupció
L'erupció s'ha anat fent més espectacular cada dia. El magma que surt d'una fissura a terra ha format petits turons a mesura que s'ha refredat. Han aparegut dos sortidors que expulsen la lava; el més gran, d'uns 20 metres d'alçada.
El experts de l'Institut de Ciències de la Terra han constatat que el ritme de l'erupció es manté força constant des del 19 de març. Segons càlculs preliminars, el magma que surt del volcà està a una temperatura d'uns 1.190 ºC. Com a curiositat, els vulcanòlegs que hi treballan en les pròximitats aprofiten per cuinar sobre la lava solidificada, encara calenta després de l'erupció.
Un estudi científic del basalt acabat de formar suggereix que el magma prové de les profunditats del mantell terrestre, uns 15 quilòmetres per sota de la superfície. Aquesta dada és important, perquè no es veia magma d'una profunditat tan gran des de feia milers d'anys.
Erupció de llarga durada
Les dades actuals fan pensar en un episodi de llarg termini. Per sort, el volcà és en una conca natural situada en un lloc deshabitat i això fa que no hi hagi perill significatiu per a les zones circumdants. Al ritme actual, la lava trigaria setmanes a arribar a la carretera més propera.
Segons el geofísic de la Universitat d'Islàndia Magnús Tumi Gudmundsson, la renovada activitat de la zona podria indicar l'inici d'un nou període d'erupcions "que pot durar segles, amb episodis possiblement d'entre deu i cent anys de diferència".
Els primers símptomes de l'erupció van aparèixer fa poc més d'un any i es van intensificar fa un mes. Tot indicava que el magma s'acostava a la superfície.
