El cràter Korolev, ple de gel (ESA/DLR/FU Berlin)
El cràter Korolev, ple de gel (ESA/DLR/FU Berlin)

Una imatge inèdita de Mart mostra un paisatge blanc al planeta vermell

La nau Mars Express envia imatges d'un gran cràter ple de gel tot l'any

Xavier DuranActualitzat

Un cràter ple de gel, voltat d'un paisatge àrid. Aquesta és la imatge que la nau Mars Express ha enviat des del planeta vermell i que dona un toc nadalenc a les imatges més usuals d'aquell astre.

Tot i que l'ESA (Agència Espacial Europea) ho ha venut com un paradís hivernal, de seguida reconeix que es tracta de gel perpetu. La raó és que el cràter Korolev té uns dos quilòmetres de fons. I per això actua com el que s'anomena "trampa freda".

Efectivament, el gel queda atrapat tot l'any en un cràter que manté unes condicions adients. L'aire que hi ha al damunt es refreda i cau. I com que és mal conductor de la calor, actua com a capa protectora del gel. Si bé el gruix de gel no arriba als dos quilòmetres, s'hi acosta molt i té al voltant d'1,8 quilòmetres.

La imatge no és, tampoc, una fotografia presa per la Mars Express. En realitat, es tracta d'una composició digital elaborada a partir de les imatges recollides per la càmera estèreo d'alta resolució de la nau.

 


Imatge zenital del cràter (ESA/DLR/FU Berlin)

 


Quinzè aniversari de la nau

La imatge serveix de celebració. La sonda Mars Express es va enlairar el 2 de juny del 2003 i sis mesos després arribava a Mart. Va entrar en òrbita al voltant del planeta el dia de Nadal i ara s'han complert, doncs, quinze anys de l'inici de la seva missió científica.

El cràter Korolev té 82 quilòmetres de diàmetre i es troba en un zona plena de dunes que envolta part del pol nord marcià.

Porta el nom de l'enginyer rus Serguei Korolev, considerat el pare de la tecnologia espacial soviètica. Va desenvolupar diversos programes, com ara l'Sputnik -primers satèl·lits artificials- i Vostok -nau que va portar el primer humà a l'espai el 1961: Iuri Gagarin.

Va morir el 1966, quan estava desevolupant el programa per enviar humans a la Lluna. La seva desaparició va ser un dels factors que van influir perquè els Estats Units guanyessin la cursa cap al satèl·lit.

La Mars Express va ser dissenyada per una campanya que havia de durar un any marcià -687 dies terrestres-, però encara està en actiu. Portava la nau Beagle 2, que havia d'aterrar al planeta per estudiar-ne la geologia i clima. Un cop separada de la Mars Express se'n va perdre el contacte. S'ha confirmat que va aterrar a Mart, però no s'ha pogut recuperar cap de les dades que hagués pogut recollir.

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut