Torra, inhabilitat un any i mig: primera condemna a un president de la Generalitat en actiu

La condemna és d'inhabilitació especial per a càrrec públic electe local, autonòmic, estatal i europeu per desobediència
Torra, inhabilitat un any i mig: primera condemna a un president de la Generalitat en actiu
Barcelona

Torra, inhabilitat un any i mig: primera condemna a un president de la Generalitat en actiu

La condemna és d'inhabilitació especial per a càrrec públic electe local, autonòmic, estatal i europeu per desobediència
Redacció Actualitzat
TEMA:
Quim Torra
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemna el president Quim Torra a un any i mig d'inhabilitació especial per a càrrec públic electe local, autonòmic, estatal i europeu per desobediència. La resolució també li imposa una multa de 30.000 euros.

El tribunal ha acabat acceptant la petició que feia la fiscalia en les seves conclusions finals i descartant la de l'acusació popular de Vox. La resolució considera que Torra va desobeir, sense que hi hagués cap circumstància que modifiqués la seva responsabilitat.

La Junta Electoral Central, segons els jutges, va ordenar la retirada de la simbologia partidista exhibida en edificis públics, ho va comunicar en temps i forma, i va donar un termini per a la citada retirada sense que això fos atès.

 

 

Torra amb la seva dona i els seus advocats sortint del TSJC el 18 de novembre (ACN / Maria Belmez)


Torra, en el judici: "Era una ordre il·legal"

Com ja havia fet quan va declarar al maig, en el judici del 18 de novembre, Torra no va negar els fets i va admetre que va "desobeir" la Junta Electoral perquè, segons va dir, no és un òrgan ni competent ni superior al president de la Generalitat:

"Vaig desobeir. Era impossible complir una ordre il·legal. Tots els membres d'aquesta sala ho saben. Era una ordre il·legal dictada per un òrgan que no tenia la competència per dictar-la."

En el seu al·legat final, Torra va anticipar una possible condemna i va assegurar que això no canviaria "el destí d'aquest país":

"Em podeu condemnar, però no canviareu la legitimitat dels que em van escollir. Em podeu condemnar, però no canviareu el compromís que tinc assolit amb el poble de Catalunya. Em podeu condemnar, però no canviareu la voluntat del poble de Catalunya. Em podeu condemnar, però no canviareu el destí d'aquest país."

En el judici, que va quedar vist per a sentència el mateix dia de l'inici, Torra va tenir una enganxada amb el president del tribunal, Jesús María Barrientos. Quan el president de la Generalitat va voler explicar per quin motiu no havia contestat al fiscal, Barrientos va interrompre'l per dir-li que no podia permetre que es "faltés el respecte a cap de les parts".

Abans del judici, l'advocat de Torra, Gonzalo Boye, havia demanat recusar alguns membres del tribunal pel que considerava una "manca d'imparcialitat", una petició que no va prosperar.

 

Torra presentarà recurs

El president Torra ha fet una declaració institucional després de conèixer la sentència i ha anunciat que presentarà recurs al Suprem. També ha assegurat que no ha tingut un judici just.

 

 

L'origen, una denúncia de Cs

Els fets es remunten al mes de març, abans de les eleccions generals del 28 d'abril, quan Ciutadans va denunciar a la Junta Electoral la presència al balcó del Palau de la Generalitat de la pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats / Free political prisoners and exiles" amb un llaç groc, penjada des de la presa de possessió del govern Torra, el juny de 2018.

La JEC va donar un termini de 48 hores a Torra per retirar la pancarta, però el president de la Generalitat va presentar una al·legació i va anunciar que no la retiraria. Després d'un segon requeriment de la Junta Electoral i que el síndic de greuges recomanés retirar els llaços grocs en el període electoral, Torra va canviar la pancarta del llaç groc per una d'igual amb un llaç blanc amb una franja vermella, un canvi que La Moncloa va considerar "una presa de pèl".

Aquell mateix dia, la Junta Electoral va demanar a la Conselleria d'Interior que mobilitzés els Mossos per retirar llaços grocs i pancartes d'edificis públics. L'endemà, Torra va retirar aquesta segona pancarta i en va posar una amb el lema "Llibertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans".

 

Les tres pancartes que es van penjar al balcó de la Generalitat

 

Malgrat que la pancarta amb el llaç groc ja no hi era, la Fiscalia va presentar una querella contra Torra per desobediència, una querella que el TSJC va admetre a tràmit la setmana següent.

El 15 de maig, Torra va declarar al TSJC en la fase d'instrucció i va argumentar que la JEC no és una entitat superior a ell. El mes següent, el magistrat instructor, Carles Ramos, va processar Torra per desobediència.

 

La pancarta del 10N a l'horitzó

Aquest pot no ser l'únic judici per desobediència de Quim Torra. El 20 de novembre passat, el TSJC va activar la via per a un segon judici per desobediència, ara per les pancartes al balcó del Palau de la Generalitat en el període electoral previ als comicis del 10N.

Si finalment tirés endavant, Torra tindria una segona causa oberta per negar-se a treure símbols de suport als líders sobiranistes empresonats i a l'exili dins dels terminis establerts.

En una seqüència gairebé calcada a la del mes de març, Torra va mantenir la pancarta a favor dels presos i exiliats al balcó de la Generalitat després que es convoquessin les eleccions.

Després que el TSJC enviés un requeriment als Mossos d'Esquadra, el 27 de setembre dos treballadors del Palau de la Generalitat van retirar la pancarta. Poc després, el cantant Lluís Llach, l'actriu Sílvia Bel, el periodista Antonio Baños i l'activista Teresa Casals van sortir al balcó per penjar-ne una altra reclamant "Llibertat d'opinió i d'expressió".

 

Casals, Baños, Bel i Llach penjant la pancarta al balcó de la Generalitat

 

Tres dies després, la JEC va instar el president de la Generalitat a retirar estelades i llaços grocs d'edificis públics, una decisió que la Generalitat va recórrer.

Finalment, el TSJC va resoldre deduir testimoni contra Torra davant la sala penal per no haver tret la pancarta dins del termini de 48 hores que li va donar per fer-ho.

La sentència íntegra:

 

Sentència del TSJC sobre Torra by Moderador Noticies Web on Scribd

ARXIVAT A:
Quim Torra Procés català Judicial TSJC

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut