Pere Aragonès i Laura Vilagrà
El govern ha aprovat aquest dimarts la creació del consell d'acadèmics (ACN/Gerard Artigas)

Qui són els acadèmics que assessoraran el govern per a l'acord de claredat

El govern ha explicat aquest dimarts qui formarà part del consell d'experts que l'han de guiar per fer la proposta catalana sobre l'exercici de l'autodeterminació

El consell d'experts que assessorarà el govern en l'elaboració de l'acord de claredat es reunirà aquest dimecres per primer cop. Serà l'endemà que el govern n'ha aprovat la creació i ha explicat qui en formarà part. Amb això, es dona el tret de sortida del debat polític i social anunciat pel president Aragonès i que hauria d'acabar amb un document amb possibles vies per pactar l'exercici de l'autodeterminació amb el govern espanyol.

Es tracta d'un consell format per acadèmics amb visions diferents sobre la independència. "Si el que volem és un mecanisme compartit pels del 'sí' i el 'no', hem d'escoltar els que no pensen com nosaltres", ha argumentat Pere Aragonès, que assistirà a la primera trobada, en una entrevista a Betevé.
 

Qui són els experts del consell?

El consell té nou membres, tots de l'àmbit de les ciències socials i jurídiques, i el coordinarà el politòleg Marc Sanjaume-Calvet, professor lector de Teoria Política al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. També és coordinador del Grup de Recerca en Teoria Política i del programa d'estudis del Màster en Democràcies Actuals.

Marc Sanjaume-Calvet
El politòleg Marc Sanjaume-Calvet és el president del comitè d'acadèmics (CCMA)

Com el seu, ja era conegut el nom de la politòloga Astrid Barrio, professora de Ciència Política a la Universitat de València. El seu nomenament ha aixecat polèmica dins de l'independentisme per la seva posició crítica sobre el procés català. Ha estat presidenta de la Lliga Democràtica, partit polític constituït ara fa quatre anys.

Aquest dimarts s'han sabut altres noms, com el de la catedràtica de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona Eva Anduiza Perea. També és investigadora ICREA Acadèmia i directora del grup de recerca Democràcia, Eleccions i Ciutadania. Les seves principals àrees d'investigació aborden diferents aspectes de la implicació dels ciutadans en la política.

També forma part del consell la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Mar Aguilera Vaqués. És observadora internacional i experta legal i constitucional per a la Unió Europea, l'OSCE, l'OEA i Nacions Unides en missions d'experts per a l'observació electoral de països com el Sudan, Egipte, Tunis, Guatemala, o Mèxic.

Hi ha també el professor de la Universitat de Girona Marco Aparicio Wilhelmi. Entre les seves principals àrees de recerca, destaquen els drets humans, amb especial atenció als drets col·lectius i drets dels pobles indígenes; els drets de les persones migrants; l'exigibilitat dels drets socials i culturals, l'anàlisi constitucional del procés d'integració supranacional europea i, darrerament, la regulació jurídica del comú.

Un altre nom és el de Pau Bossacoma Busquets, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya. És autor de nombrosos treballs sobre sobirania, autonomia, autodeterminació, secessió i integració europea.

El consell d'acadèmics també el forma Elisenda Casañas Adam, professora de Dret Constitucional a la Universitat d'Edimburg. Entre altres coses, durant la seva trajectòria s'ha focalitzat en el dret públic d'Escòcia i el Regne Unit, Catalunya i Espanya.

La investigadora de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) Lesley-Ann Daniels també assessorarà el govern per a l'acord de claredat. Estudia les disputes sobre l'estatus territorial a tot el món, incloent-hi Catalunya, Escòcia, Irlanda del Nord, Ucraïna, Indonèsia i les Filipines. També ha recopilat una base de dades de les campanyes en referèndums per la pau.

Josep Lluís Martí Màrmol, professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF i professor lector de Teoria Política a la UPF, completa la composició del consell. Les seves línies de recerca estan relacionades amb la teoria de la democràcia i, en concret, la democràcia deliberativa, democràcia participativa i democràcia digital.

L'objectiu és que Catalunya "torni a votar"

Comença a treballar aquest mes d'abril. En la primera fase, el govern català plantejarà una sèrie de preguntes al consell acadèmic, que farà un primer informe amb opcions diverses.

Perquè aquesta serà la seva funció principal, segons ha informat el govern: emetre informes sobre les qüestions que plantegi la Generalitat per elaborar l'acord de claredat i sobre el resultat del debat polític i social que es vol obrir a la ciutadania.

D'aquest debat n'ha de sortir un informe final, que haurà de validar el govern català i ha de servir de base per negociar amb el govern espanyol. Aquesta futura proposta, segons l'executiu, vol aconseguir el màxim consens i estar basada en la decisió dels catalans sobre el seu futur polític des d'una perspectiva inclusiva, democràtica i homologable internacionalment.

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha explicat aquest dimarts que l'objectiu de tot plegat és "que Catalunya torni a votar i torni a decidir el futur polític", i que aquesta vegada ho faci "amb el reconeixement de totes les parts, també la internacional".

ARXIVAT A:
Procés catalàGeneralitat de Catalunya
Anar al contingut