Les altres víctimes de l'11M: 20 anys de mentides i manipulació
Els atemptats del 2004 a Madrid van fer 193 morts, 1.800 ferits i altres víctimes col·laterals per la campanya de manipulació informativa del govern del PP i dels mitjans afins
A primera hora del matí d'aquell 11 de març una cèl·lula jihadista inspirada per Al-Qaeda va fer detonar deu bombes a quatre trens de rodalia plens a vessar de gent que anava a treballar o a estudiar.
Setmanes després, els principals autors de la massacre es van suïcidar fent explotar el pis de Leganés on s'amagaven quan la policia els tenia encerclats. De passada, van matar un agent.
Però quan fa vint anys d'aquella tragèdia, moltes altres ferides continuen obertes. Com les que han patit els qui durant els anys següents a l'atac van pagar els plats trencats de les anomenades teories de la conspiració: policies, jutges, periodistes, víctimes dels atemptats o persones anònimes.
Víctimes de la desinformació
Aquestes altres víctimes de l'11M encara avui demanen una disculpa d'aquells mitjans de comunicació i responsables polítics que van sostenir una campanya de manipulació informativa segons la qual darrere dels atemptats hi havia una conxorxa per amagar la suposada autoria d'ETA, amb l'objectiu d'apartar el PP del poder i fer que el PSOE de Zapatero guanyés les eleccions que es van fer tres dies després dels atacs.
Una de les fake news que més van alimentar portades, tertúlies i preguntes en seu parlamentària va ser l'anomenada motxilla de Vallecas. Es tracta d'una bossa plena d'explosius que no va esclatar l'11M i que va ser traslladada a la comissaria d'aquest barri madrileny.
El seu contingut --que es va analitzar abans de ser detonat amb seguretat-- va ser una prova clau en el judici per demostrar l'autoria islamista. Els altaveus mediàtics de la conspiració van acusar d'haver manipulat l'artefacte l'aleshores comissari Rodolfo Ruiz.
El linxament de Rodolfo Ruiz
L'excomissari assegura: "En cap moment vaig tocar la motxilla, tot i que em van acusar d'haver posat jo la bomba allí per ordre de Zapatero per convèncer que havia estat el jihadisme, i no ETA com ells pregonaven", recorda l'excomissari.
Ja retirat, Rodolfo Ruiz ha refet la seva vida a Saragossa. El calvari personal que va travessar durant els anys que va estar al punt de mira va arribar a l'extrem de fer que la seva dona, que també treballava a la Policia Nacional, se suïcidés.
"Ho vaig viure molt malament", relata amb els ulls vidriosos. "La quantitat de calúmnies que es van vessar sobre mi van ser terribles."
"Em van assenyalar com a col·laborador de la massacre. En una tertúlia, Jiménez Losantos va arribar a dir que jo vaig sortir amb la motxilla a l'espatlla! Aquella maldat! No els va importar res, ni la destrucció de la meva família ni la meva ruïna."
El que anys després eren dubtes, teories o rumors, a les hores posteriors als atemptats era un convenciment rotund. Per molts espanyols no hi havia dubte que, com sostenia el govern de José María Aznar, havia estat ETA.
En aquesta entrevista a 3cat pots veure el seu testimoni:
La mort d'Ángel Berrueta
En aquest context, un forner de Pamplona va ser assassinat el 13 de març. Ángel Berrueta havia discutit amb una veïna, casada amb un policia nacional, perquè no li havia permès penjar a la seva botiga un adhesiu que atribuïa la massacre a ETA. Moments després, el marit i el fill van matar Berrueta. El fill li va clavar diverses ganivetades i el pare el va rematar a trets.
La seva filla Aitziber lluita perquè no es perdi la memòria del seu pare i sigui reconegut com a víctima de la violència de l'Estat. "Aquella dona va pujar a casa seva, que era al portal del costat del forn, i va escalfar el seu marit."
"L'ambient estava molt enrarit després que el govern d'Aznar havia dit que havia estat ETA. Hi havia unes eleccions i les volien guanyar al preu que fos i la conseqüència va ser l'assassinat del meu pare."
I afegeix: "Va ser un delicte d'odi, la motivació del crim va ser política."
Les víctimes, revictimitzades
La crispació que va envoltar l'11M també va impactar contra les famílies dels morts en l'atac terrorista que més es van exposar públicament. La més assenyalada va ser Pilar Manjón, mare d'en Daniel, un jove mort als trens i expresidenta de l'Associació 11M d'Afectats del Terrorisme.
Va suportar no només el menyspreu de la dreta mediàtica i l'aïllament institucional, sinó també amenaces de mort. Va viure vuit anys amb escorta, fins que el govern de Rajoy l'hi va retirar amb el pretext que ETA ja no matava.
L'actual president de l'associació és Eulogio Paz, que durant anys ha denunciat públicament el cost que han suposat per a les víctimes les teories de la conspiració. Es queixa que se'ls ha revictimitzat:
"Al dolor de tenir una persona estimada morta s'hi afegia el dolor de les teories conspiranoiques. Quan ho senties et venien ganes de vomitar. Com diu Pilar Manjón, tant de bo haguéssim estat víctimes d'ETA perquè almenys ens haurien deixat respirar."
Sobre l'espiral de mentides que va desencadenar l'11M ha escrit molt Víctor Sampedro, catedràtic en Comunicació Política per la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. En el seu últim llibre, "Voces del 11M", recull testimonis de víctimes, periodistes i policies que van pagar "un preu molt alt per mantenir la veritat".
Sampedro està convençut que els promotors de les teories de la conspiració van construir la mentida sent conscients en tot moment de la manipulació, amb l'objectiu de desgastar el govern socialista de Zapatero i beneficiar l'estratègia del PP. Creu que quan es va revelar la falsedat no van veure altra opció que continuar amb l'engany.
"Quan a la gravetat de l'atemptat s'hi suma la gravetat de la mentida, no es pot fer res més que mantenir-ho", assegura.
"El que s'està encobrint són unes errades de prevenció i seguretat i uns intents de manipulació de l'opinió pública tan grans que, si s'haguessin reconegut públicament, haurien acabat amb la vida política dels implicats i les seves trajectòries professionals."
Murs de contenció contra les mentides
Però també van ser molts els que durant aquells dies de març del 2004 es van plantar i van decidir no seguir la línia oficial que marcava La Moncloa. Diaris com La Voz de Galicia o El Punt ja assenyalaven Al-Qaeda a les seves portades mentre els grans diaris espanyols i catalans ho atribuïen a ETA.
La portada més sonada va ser la que el diari gratuït 20 Minutos va llançar el diumenge, dia de les eleccions, una edició especial amb un titular rotund: "11M: ha estat Al-Qaeda"
El dia abans, jornada de reflexió, es va desencadenar una onada de protestes davant les seus del PP de milers de persones que reclamaven la veritat. Es va poder coordinar a través del reenviament massiu d'un missatge SMS que es va fer conegut pel "passa-ho".
L'impacte del "passa-ho"
El director del 20 Minutos llavors era José Antonio Martínez Soler: "Quan vaig rebre el primer 'passa-ho', vam dir que alguna cosa havíem de fer perquè sabíem que no havia estat ETA. Vaig trucar als propietaris, que per sort eren noruecs, i els vaig plantejar que era important que 20 Minutos digués la veritat. I em van dir: 'Endavant!'", recorda amb orgull Martínez Soler.
Aquell diumenge d'eleccions, explica, va ser molt emocionant:
"Aquell matí anàvem amb els diaris a la mà i a les boques del metro hi havia cua per agafar-ne un, i als col·legis electorals, la gent anava amb un exemplar del 20 Minutos sota el braç."
I destaca que "quan El País deia que era una matança d'ETA, nosaltres vam ser l'únic mitjà de tirada estatal que va dir la veritat a la portada".
A la pregunta de per què creu que la majoria de mitjans no es van atrevir, respon que va ser pel control ferri que exercia el govern espanyol d'aleshores.
"José María Aznar va trucar a tots els directors de mitjans per convèncer'ls que havia estat ETA."
La sentència desmenteix la conspiració
Qui també desmunta amb contundència les teories de la conspiració és el jutge Javier Gómez Bermúdez, president del tribunal que va jutjar i condemnar els responsables de l'11M, que també va estar sovint al punt de mira dels agitadors mediàtics. Ja fa anys que es va apartar de la carrera judicial i ara és advocat en un prestigiós bufet madrileny.
El primer que respon Gómez Bermúdez, en declaracions a 3Cat, és la teoria que l'autoria intel·lectual dels atemptats es desconeix. "La major part dels autors materials es van immolar. Això va impedir l'accés a molta informació. Però no vol dir que no s'investigués ni que no se sabés pràcticament al 100% què havia passat."
"Això és una teoria [l'autoria desconeguda] que circula des de 2004 i que és insostenible."
En la mateixa sentència de l'11M dictada a l'octubre del 2007, el jutge Gómez Bermúdez deixava clar que no hi havia cap prova que "ETA hagués participat en els atemptats" i que els autors (malgrat que set van morir) s'havien constituït en una cèl·lula islamista inspirats per les crides d'Al-Qaeda de passar a l'acció contra els occidentals. Durant el judici, el jutge també es va dedicar a desmuntar una a una totes les notícies falses que mitjans com El Mundo i la COPE havien estat difonent.
"Contestar arguments jurídics és complicat, contestar ximpleries és molt complicat", apunta. "T'has de posar al nivell del ximple. Quan diuen que l'explosió del pis de Leganés no és suïcidi sinó que algú l'ha fet explotar... i per això mor el subinspector Torronteras?", explica Gómez Bermúdez.
"M'està dient que l'Estat ha preparat un atemptat amb 193 morts i 1.781 ferits? No hi ha ni una sola teoria de la conspiració que se sostingui, i mai m'han convidat a un cara a cara. Ja saben per què, oi?"
El trist llegat de l'11M
Vint anys després, per molts analistes l'11M va suposar un punt de trencament a la vida política i social d'Espanya. La fi d'un període de "treva" entre l'esquerra i la dreta que les mentides i les acusacions d'il·legitimitat van fer volar pels aires.
Per Víctor Sampedro, un abans i un després de la democràcia espanyola perquè ara "s'ha normalitzat la mentida com a moneda d'ús corrent en el debat polític, s'ha legitimat poder mentir i no retre comptes".
"També s'ha instal·lat un pol irradiador del discurs de l'odi contra l'adversari polític, contra l'independentisme, etc. És un sistema que segueix radiant polarització."
Sampedro considera que la teoria de la conspiració de l'11M continua vigent perquè s'ha "institucionalitzat": "És la pitjor mentida que s'ha llançat mai sobre un govern escollit a les urnes i la fake més longeva."
El periodista José Antonio Martínez Soler creu que "aquella gran mentida va ser tremenda" i assenyala que va ser precursora:
"Ho vam fer abans que Donald Trump. Ens vam avançar a les fake news. Van fer un mal enorme. Les ferides de l'11M segueixen obertes i cap dels tres promotors de tot plegat --Aznar, Jiménez Losantos i Pedro J. Ramírez-- han rectificat ni han demanat perdó."
Una tesi que comparteix amb l'actual cara visible de l'Associació 11M Afectats del Terrorisme, Eulogio Paz, que va perdre el seu fill Daniel en la massacre. "Amb l'11M la societat espanyola es va dividir en dos blocs."
La prescripció, últim capítol de la conspiració
La insídia, assenyala Eulogio Paz, segueix encara avui en dia quan, per l'aniversari de l'any passat, tant el PP, com Vox i Ciutadans van demanar la no prescripció dels atemptats, com és obligatori quan han passat vint anys dels fets. A partir d'ara, doncs, no es podrà tornar a obrir una investigació ni imputar ningú més pels atacs.
Aquesta és una reclamació que el jutge Gómez Bermúdez descarta d'inici, sense necessitat de discutir els arguments que hi puguin haver. "Un cop més, això està alimentat per gent que, amb bones o males intencions, insisteix que el cas no es pot tancar. Qualsevol jurista sap que això no té una solució legal. És impossible."
El magistrat lamenta també que aquestes teories de la conspiració hagin alimentat la idea de moltes víctimes que se'ls ha amagat informació i que hi havia alguna cosa més al darrere: "No deixem les víctimes en pau. Entenc que sigui notícia ara que es compleixen vint anys, però hi ha persones que viuen eternament amb la idea que hi havia alguna cosa més. Si et maten un fill o els pares o un amic en un atemptat així, penses que hi ha d'haver alguna cosa més important al darrere, perquè si no no té sentit", argumenta.
I rebla: "Aquest dolor de les víctimes és el que hauríem de deixar que fos restaurat. Les víctimes no passaran el dol perquè no les deixem."
