La fi dels peatges: una història de protestes

El 2 de juliol del 1969, en ple franquisme, s'inaugurava la primera autopista de peatge a l'estat espanyol, la Montgat-Mataró.

Per desenvolupar el turisme, el Banc Mundial havia recomanat la construcció d'un corredor mediterrani d'autopistes, però l'Estat no tenia diners per fer-les i va recórrer al capital privat.

Un consorci liderat pel banc català Bankunión en va aconseguir les primeres concessions, l'autopista del Maresme, la de Barcelona a la Jonquera i, després, l'allargament fins a Tarragona.

Acesa finançaria més de la meitat del cost de la construcció amb crèdits a l'estranger en dòlars, però, per protegir els inversors de les fluctuacions de la pesseta, l'Estat es comprometia a garantir-ne el tipus de canvi. Un detall que, amb les successives devaluacions, acabarà costant molts diners a l'Estat.

Dels problemes a la rendibilitat

Tot es torça, però, a partir del 73 amb la crisi del petroli i Bankunión acaba fent fallida l'any 82.

L'Estat aviat troba un comprador per a Bankunión, el Banc Hispano Americà. Però aquest, vist en perspectiva, comet un greu error estratègic: rebutja quedar-se amb les accions d'Acesa perquè no veu clar el negoci de les autopistes.

Qui sí que ho va veure va ser La Caixa, que dirigia Josep Vilarasau i havia fitxat Isidre Fainé, procedent precisament de Bankunión i del consell d'administració d'Acesa. La Caixa va apostar-hi fort i a finals dels 80 va acabar controlant la concessionària i més tard, a través d'Abertis, l'empresa de gestió d'infraestructures bastida a partir d'Acesa, també les altres autopistes de peatge promogudes pels governs Pujol.

No volem pagar!

Durant dues dècades, disposar de vies ràpides, encara que fossin de pagament, va ser un revulsiu per a l'economia catalana, però al tombant del segle, la percepció social havia canviat.

La construcció d'autovies gratuïtes arreu de l'Estat va fer que aquí els peatges es comencessin a veure com un greuge comparatiu i el 98, l'allargament de la concessió de l'AP-7 fins al 2021 a canvi de reduir preus va fer esclatar el descontentament.

Diversos ajuntaments i entitats van constituir un front antipeatges al voltant de l'anomenada "declaració de Gelida". Des d'aleshores, les protestes s'han anat reproduint i diferents moviments ciutadans n'han reclamat la gratuïtat.

Final d'etapa

El 2018, La Caixa sortia del capital d'Abertis i ingressava per la venda de la seva participació 3.500 milions d'euros, que s'afegien als dividends percebuts durant molts anys i convertien Acesa en un dels grans negocis de la seva història.

Ara s'acaba la concessió, però encara no se sap la factura final del que haurà costat Acesa al contribuent.

El Tribunal Suprem haurà de fer pública la compensació de l'Estat a Abertis per la baixada de peatges i la reducció de trànsit a l'AP-7 en l'última dècada. L'Estat estima que són 1.300 milions, però l'empresa en reclama 4.000.