Els beneficis de cultivar un hort, de reduir l'ansietat a la prevenció de malalties

Les persones que cultiven un hort mengen més fibra, fan més activitat física i milloren la salut mental, perquè tenen menys estrès i ansietat. Un estudi de l'ISGlobal destaca el paper que pot tenir la jardineria en la prevenció del càncer i les malalties cròniques. 

"Vagis on vagis, la gent diu que hi ha alguna cosa a la jardineria que els fa sentir millor", afirma Jill Litt, autora principal de l'estudi, investigadora d'ISGlobal i professora del Departament d'Estudis Ambientals de la Universitat de Colorado Boulder.

Tot i això, afegeix, "és difícil trobar dades científiques sòlides sobre els seus beneficis".
 

Els beneficis poc estudiats de la jardineria

Se sabia que les persones que dediquen part del temps a cuidar l'hort tendeixen a menjar més fruita i verdura i a tenir un pes més saludable, però no quedava clar si la jardineria influïa en la salut o si les persones més sanes tendien a conrear un hort. 

Ara, la investigació publicada aquest gener a la revista Lancet Planetary Health constata els canvis positius que comporta. 

L'hort porta més exercici, més fibra, més socialització

L'estudi es va fer amb 291 adults de Denver (Colorado, Estats Units) que no practicaven la jardineria, amb una edat mitjana de 41 anys. Més de la meitat procedien de llars amb ingressos baixos.

La meitat de participants van començar a fer jardineria comunitària, i l'altra es va constituir com a grup de control i havia d'esperar un any per començar a treballar a l'hort. 

Tots dos grups van fer enquestes periòdiques sobre la ingesta nutricional i la salut mental, es van sotmetre a mesuraments corporals i van portar monitors d'activitat.

Els científics van comprovar que el grup que es va involucrar en la jardineria va incrementar en un 7% (o 1,4 grams) la ingesta diària de fibra en relació amb el grup de control. És un aspecte important, remarca la investigació, per l'efecte que té en les respostes inflamatòries i immunitàries i la influència en qüestions com el metabolisme, el microbioma intestinal o la susceptibilitat a la diabetis i certs tipus de càncer.

A més, aquest grup també va augmentar els nivells d'activitat física en uns 42 minuts a la setmana.

Un altre efecte beneficiós va ser la reducció dels nivells d'estrès i ansietat. Els que més en pateixen van ser els que més els van disminuir. 

I no només pel fet d'estar en un lloc tranquil, sinó perquè també van florir les relacions interpersonals, perquè es parla i es comparteixen tècniques i receptes. "No es tracta només de fruites i verdures. També es tracta d'estar en un espai natural a l'aire lliure amb altres persones", ha destacat Litt. 

La investigadora ha dedicat gran part de la seva carrera a cercar formes assequibles i sostenibles de reduir el risc de malalties, especialment entre les comunitats més pobres.