ANÀLISI

Abans i després de Guardiola

Enllaç a altres textos de l'autor

Ricard Torquemada

Periodista i analista en les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio.

Actualitzat
Malgrat que no ho sembli, l'etapa de Guardiola a la banqueta del Barça encara no ha acabat. Dirigirà els últims quatre partits de Lliga i la final de Copa, podrà opinar sobre les necessitats futbolístiques de la plantilla, compartirà amb Tito Vilanova els dies més importants de la carrera d'entrenador del seu amic i conviurà algunes setmanes amb la família de la qual ara s'independitza. És un bon moment per reflexionar sobre el capítol que es tanca per injectar l'energia posteriorment en el pròxim, que afortunadament forma part del mateix relat.

L'era Guardiola ha significat una bombolla vital on hem flotat en un estat permanent de satisfacció futbolística. Ha transmès passió, convicció i orgull en el seu manual tàctic, recuperant els orígens i madurant les evolucions. Mai no ha dubtat i, quan ho ha fet, ha optat per l'atreviment, com va dir al Bernabéu després del partit de Lliga d'aquesta temporada: "Havíem de decidir entre ser valents o molt valents." Ha demostrat aquella condició innata de líder de grup, seductor en el cara a cara, intel·ligent en l'exposició pública i respectuós amb les regles sagrades de la competició. Els resultats han avalat absolutament la proposta i han agegantat la dimensió d'una obra indiscutiblement intransferible.

Hem passat de mirar el futbol amb els ulls de Cruyff a fer-ho amb els ulls de Guardiola; hem recuperat fins a fer-los propis conceptes com "superioritat numèrica", "joc interior i exterior" o "dividir la sortida de la pilota"; hem debatut i ens ha preocupat si el Barça jugaria amb defensa de tres o defensa de quatre amb tanta intensitat com el nom dels futbolistes escollits; hem après que la pilota aturada i la pressió podien ser un patrimoni propi quan sovint s'havien rebutjat; el Camp Nou ha aplaudit córners en curt que han acabat en Valdés com a reconeixement a una personalitat contracultural i ha celebrat com un gol més una conservació eterna al mig del camp el dia del 5-0 contra el Madrid, l'expressió més perfecta mai vista del pla col·lectiu blaugrana.

Tot això, la possibilitat encara viva de firmar 14 títols en 4 anys, 2 Champions (tantes com les que tenia anteriorment el club), 2 Mundials de Clubs (que no s'exhibien al Museu) i una infinitat de valors intangibles que han fet sentir privilegiats a tots els que ho han viscut. Guardiola marxa per ser coherent amb ell mateix, però Vilanova assumeix el repte d'allargar un cicle guanyador desenvolupant la fórmula màgica que han compartit i confiant en els actors més talentosos de la història del club.

La Copa del Rei ha de ser l'epíleg que tanqui una etapa feliç amb un somriure, però la data i l'escenari de la cessió pública del testimoni ja estan fixats: el 27 de maig al Palau Sant Jordi. Aquell dia, en el marc de la Marató contra la Pobresa que organitzen TV3 i Catalunya Ràdio, una part de la plantilla dirigida per Guardiola s'enfrontarà contra l'altra part dirigida per Vilanova.

Veurem qui guanya.

Anar al contingut