100 dies de guerra a Ucraïna: com ha estat l'evolució del conflicte

A les quatre de la matinada del 24 de febrer, avui fa 100 dies, Rússia bombardejava diverses ciutats ucraïneses. La guerra tornava a Europa, tres dècades després del conflicte dels Balcans.

Aquests 100 dies de guerra deixen xifres esgarrifoses: la mort de 4.000 civils i més de 30.000 soldats. Segons l'ACNUR, la xifra de refugiats s'acosta als 7 milions i hi ha 7 milions més de desplaçats a l'interior del país. En total, més d'una quarta part de la població ucraïnesa.

Inici amb un atac en diversos fronts

La invasió d'Ucraïna va començar com un atac coordinat en diversos fronts. Un dels principals objectius va ser la capital, Kíiv, amb l'entrada de l'exèrcit rus per la frontera de Bielorússia i atacs amb míssils a instal·lacions militars. A la segona ciutat del país, Khàrkiv, els bombardejos van destruir desenes d'edificis.

Al sud, l'ofensiva del Kremlin es va centrar en Mariúpol i les regions de Zaporíjia i Kherson, mentre desembarcaven soldats russos a la ciutat portuària d'Odessa.

Simultàniament, l'exèrcit rus va atacar el Donbass, tres dies després que Putin reconegués la independència de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk.

En els primers dies de l'ofensiva, Rússia va aconseguir controlar les centrals de Txernòbil i Zaporíjia, la més gran d'Europa. També va envair Kherson, l'única capital de província a mans russes després de cent dies d'ofensiva militar. En l'inici de la invasió, els míssils russos van arribar fins a la ciutat de Lviv, a tocar de Polònia i punt de sortida dels refugiats ucraïnesos.

Mentrestant, les rondes de negociacions entre les delegacions dels dos països no aconseguien grans avenços. El Kremlin exigia una Ucraïna neutral, el reconeixement de la independència del Donbass i l'annexió de Crimea, uns punts que Kíiv rebutjava.

Les tropes russes, però, no van aconseguir controlar Kíiv. La voluntat d'una ofensiva ràpida per ocupar tot Ucraïna ben aviat es va veure que era més difícil del que semblava. La forta resistència ucraïnesa i les dificultats sobre el terreny van obligar Rússia a redefinir l'estratègia.

Retirada de Kíiv i denúncies de crims de guerra

A finals de març, Rússia renunciava a l'objectiu d'ocupar la capital. L'1 d'abril, les tropes russes van començar la retirada de Kíiv. El replegament rus de la capital és la primera gran victòria ucraïnesa de la guerra.

Rússia va decidir reorientar els esforços al sud del país i mantenir el setge a Mariúpol, clau per unir el Donbass amb la península de Crimea, annexionada a Rússia el 2014. Tot i controlar el port, la resistència d'un grup de soldats i combatents ucraïnesos va impedir que Rússia controlés completament la ciutat.

A mesura que Rússia es retirava, es començaven a constatar les massacres. A Butxa, als afores de Kíiv, van aparèixer més de 400 cadàvers de civils, en una massacre que la comunitat internacional considera un genocidi. Pocs dies després, hi va haver una cinquantena de morts a l'estació de Kramatorsk, on milers de persones esperaven per marxar del país.

Mentrestant, Mariúpol es convertia en el símbol de la destrucció de la guerra: Ucraïna va denunciar l'ús d'armes químiques per part de les milícies russes.

A mitjans d'abril, es va enfonsar el vaixell Moscou, insígnia de la flota russa. El Kremlin assegura que es va enfonsar enmig d'una tempesta, mentre que Kíiv reivindica que va ser un atac amb míssils ucraïnesos.

L'ofensiva se centra al Donbass

Al maig, pràcticament ja no es van registrar atacs ni a Kíiv ni a Khàrkiv, ciutats d'on l'exèrcit rus es va retirar. Paral·lelament, l'ofensiva s'intensificava al Donbass, en bona part ja sota control del Kremlin.

Després de setmanes de setge a Mariúpol, es rendien els últims combatents de la fàbrica metal·lúrgia Azovstal. D'aquesta manera, Putin s'assegurava el control del corredor sud que enllaça el Donbass amb Crimea.

Els últims dies, les forces russes han atacat posicions ucraïneses amb morters i artilleria i centren l'ofensiva a la ciutat de Severodonetsk, a Lugansk.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, assegura que Rússia controla actualment al voltant d'un 20% del país i que la línia del front s'estén al llarg de més de mil quilòmetres. Segons Zelenski, l'exèrcit rus ha entrat a 3.620 localitats ucraïneses, de les quals 1.017 han aconseguit ser "alliberades" per l'exèrcit ucraïnès.

Cent dies després de l'inici de l'ofensiva russa, la guerra s'ha convertit en una lluita pam a pam allà on tot va començar el 2014: el Donbass. De moment, no hi ha gaire confiança que la guerra s'acabi aviat...

L'OTAN es reforça i s'amplia

En l'àmbit internacional, des de l'inici de la invasió l'OTAN s'ha reforçat al flanc est, amb 40.000 soldats més i la creació de quatre batallons multinacionals a Bulgària, Hongria, Romania i Eslovàquia, que se sumen als que ja hi havia a Estònia, Letònia, Lituània i Polònia. Mentrestant, es prepara per a l'ingrés de Suècia i Finlàndia, fins ara neutrals. Precisament, allò que volia evitar Vladímir Putin.

Paral·lelament, la Unió Europea ja ha aprovat sis paquets de sancions contra Rússia. L'últim, aquest mateix dijous, que ha rebut el vistiplau dels ambaixadors dels vint-i-set després que Hongria aconseguís treure el patriarca ortodox Ciril I de la llista de persones sancionades.