Suècia i Finlàndia presenten junts a Brussel·les la petició d'entrar a l'OTAN
Tots dos països han presentat conjuntament la petició formal, i inicien un procés que s'espera que duri poques setmanes
El procés d'adhesió de Suècia i Finlàndia a l'OTAN ja està en marxa, després que els dos països hagin fet conjuntament aquest dimecres al matí la petició formal. Aquest procés s'espera que duri poques setmanes.
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha celebrat les sol·licituds de Suècia i Finlàndia per unir-se a l'Aliança, que han estat lliurades a la seu de l'organització transatlàntica, a Brussel·les:
"Les sol·licituds fetes avui són un pas històric."
Ho ha dit en una breu compareixença, juntament amb els ambaixadors de Finlàndia i Suècia davant de l'OTAN, emesa en directe a la pàgina web de l'Aliança.
L'Eduskunta (el Parlament finlandès) va ratificar aquest dimarts la sol·licitud d'ingrés del país nòrdic a l'OTAN. En total, 188 dels 199 parlamentaris, més del 95%, es van decantar a favor d'aprovar l'adhesió.
La sol·licitud d'ingrés a l'Aliança Atlàntica era damunt de la taula des que diumenge el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, i el govern de coalició que lidera la primera ministra, Sanna Marin, el formalitzessin oficialment.
D'aquesta manera, el país nòrdic ja podrà enviar la candidatura oficial a la seu de l'Aliança Atlàntica a Brussel·les, es preveu que entre avui mateix i demà, dimecres.
Dues jornades de debat
El debat a la cambra va ser molt intens, perquè els diputats finlandesos volien argumentar molt bé la decisió. En la sessió de dilluns, els diputats van parlar ininterrompudament durant més de catorze hores.
El govern va argumentar que Finlàndia n'ha de garantir la seguretat. En aquest sentit, abans de la votació definitiva, la comissió d'Exteriors va donar suport unànime a l'entrada, considerant que és l'opció que ofereix "la màxima protecció addicional possible".
Per la seva part, la Comissió de Defensa de l'Eduskunta també va concloure que l'entrada de Finlàndia a l'OTAN representa "la millor solució per a la seguretat" del país davant les amenaces de la veïna Rússia.
El govern, però, va voler matisar que la decisió presa no és contra ningú, motiu pel qual espera restablir les relacions amb Rússia.
Fi de vuit dècades de neutralitat
Aquest dilluns va ser el Parlament suec qui va resoldre tirar endavant la sol·licitud de l'ingrés a l'Aliança i, l'endemà, pràcticament en paral·lel, ho feia el finlandès, trencant la neutralitat històrica dels països nòrdics que es mantenia des de la Segona Guerra Mundial.
Una tendència que cal ressaltar i que ha provocat la divisió interna de formacions com l'Aliança d'Esquerres, tradicionalment oposada a l'OTAN, Malgrat tot, alguns membres del partit han votat a favor de la ratificació.
La primera ministra sueca, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, va anunciar aquest dilluns, després d'una reunió extraordinària del govern i un debat parlamentari, que Suècia demanaria formalment l'ingrés a l'OTAN, trencant una política de dos segles de no alineació.
En el cas finlandès, acabat el debat i la votació, el govern presidit per Sanna Marin ha estat el responsable de redactar la sol·licitud formal d'adhesió a l'OTAN. El president Sauli Niinistö, des d'aquest dimarts, és de visita oficial a la veïna Suècia.
L'escull de Turquia
Un cop aprovada la petició d'adhesió, correspondrà als 30 països membres de l'OTAN decidir si accepten per unanimitat l'ingrés.
Un punt clau serà convèncer Turquia, que retreu que Finlàndia i Suècia acullin membres del PKK, considerats terroristes per Ankara. El president finlandès ha assegurat que està disposat a reunir-se amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, per parlar de l'ingrés al pacte atlàntic.
