Missatge d'unitat a la triple cimera, amb l'enviament de més tropes a l'est d'Europa

Dia de triple cimera a Brussel·les. L'OTAN, el G7 i la Unió Europea s'han reunit aquest dijous amb el mateix punt a l'ordre del dia: la guerra a Ucraïna.

La presència del president dels Estats Units, Joe Biden, en les cimeres ha reforçat el missatge d'unitat dels països occidentals el dia que fa un mes de l'inici de l'ofensiva russa.

En la cimera de l'OTAN, els països de l'Aliança Atlàntica han decidit reforçar la frontera est, la que toca a Ucraïna, amb un augment de la presència militar.

L'OTAN enviarà a l'est d'Europa 40.000 soldats més. Fa cinc anys que l'OTAN té quatre batallons de combat a la frontera est, i ara preveu duplicar aquesta presència amb batallons a Bulgària, Hongria, Romania i Eslovàquia. Aquests destacaments s'afegeixen als quatre que ja hi ha als països bàltics i a Polònia.

A més, l'OTAN enviarà equips de protecció específics, que han de servir per protegir-se davant d'un hipotètic atac amb armes químiques, biològiques, radiològiques o nuclears. D'altra banda, Biden ha assegurat que els Estats Units respondran si hi ha un atac químic rus a Ucraïna.

"Respondrem si les utilitza, i la naturalesa d'aquesta resposta dependrà de la naturalesa de l'ús"

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ja va advertir aquest dimecres que les conseqüències d'un atac químic o biològic podrien anar més enllà de les fronteres ucraïneses i afectar algun país aliat.

L'Aliança Atlàntica, però, continua descartant desplegar tropes sobre el terreny. Segons Stoltenberg, això faria "entrar de ple en un conflicte directe amb les tropes russes" i es manté l'objectiu que la guerra no vagi més enllà de les fronteres ucraïneses.

Els aliats també proporcionaran més material militar a Ucraïna, una reclamació que ha fet el mateix president ucraïnès als aliats a través de videoconferència. Hi enviaran més submarins i vaixells de combat, així com nous sistemes de defensa antiaèria, inclosos drons. També més ajuda humanitària. Es reforçarà la ciberdefensa.

Per pagar-ho tot, els governs aliats s'han compromès a augmentar la despesa en defensa.

El secretari general de l'OTAN, que allargarà el seu càrrec un any més del previst -fins al setembre del 2023-, també ha fet una crida a la Xina:

"No ha de donar suport econòmic ni militar a Rússia i ha d'aprofitar la seva influència i treballar per a una solució pacífica i immediata."

Stoltenberg també ha reclamat a Pequín que condemni "la guerra brutal" a Ucraïna.

Avís a la Xina

Joe Biden també ha enviat un missatge a la Xina. El president nord-americà ha enviat un avís al seu homòleg xinès, Xi Jinping. Biden considera que la Xina posarà en "perill" els llaços amb Occident, especialment amb els Estats Units i la Unió Europea, si ajuda Rússia a Ucraïna.

"Li he indicat que s'estaria posant en un perill significatiu si fa passos per ajudar Rússia."

En roda de premsa des de la seu de l'OTAN, ha explicat que el 18 de març va mantenir una "conversa molt directa" amb Xi per "deixar-li clar" quines serien les conseqüències d'ajudar Rússia.

El mandatari nord-americà ha assegurat que "no hi va haver amenaces", però que sí que va mostrar-li una llista d'empreses dels Estats Units que havien marxat de Rússia arran de la invasió d'Ucraïna.

Biden també ha dit que s'hauria d'expulsar Rússia del G20 per la invasió d'Ucraïna. Segons ha explicat el president dels Estats Units, ell mateix ha plantejat aquesta opció a les cimeres d'aquest dijous, tot i que ha explicat que no es pot fer si la resta d'estats no hi estan d'acord.

Precisament, aquest dimecres, el Kremlin va confirmar la intenció de Vladímir Putin d'assistir a la cimera del G20, que se celebrarà a Indonèsia a finals d'any. Per ara, el país amfitrió manté la invitació al president rus.

L'escassetat d'aliments serà "real"

Una altra de les qüestions que s'ha tractat a la triple cimera de Brussel·les és l'escassetat d'aliments com a conseqüència de l'atac a Ucraïna. Biden ha assegurat aquesta escassetat "serà real" i afectarà bona part d'Occident.

"El preu de les sancions no serà només sobre Rússia, serà sobre molts països, incloent-hi els països europeus i també el nostre."

El president dels Estats Units ha dit que tant Rússia com Ucraïna han estat "les cistelles de pa d'Europa". En aquest sentit, ha explicat que ha parlat amb els líders del G7 sobre com agilitzar el comerç de blat i posar fi a les restriccions comercials en l'enviament d'aliments a l'estranger.

A més, ha apuntat que el Canadà i els Estats Units són grans productors de blat i han estat parlant sobre com incrementar les exportacions i alleujar la falta d'aliments als països més empobrits.

Rússia i Ucraïna representen més de la meitat del subministrament mundial d'oli de gira-sol i un 30% del de blat. Segons l'ONU, Ucraïna produeix més de la meitat del blat que fa servir el Programa Mundial d'Aliments, l'agència de les Nacions Unides que combat la fam al món.

La primera cimera de la UE amb un president nord-americà

L'agenda a Brussel·les s'ha completat amb la reunió del Consell Europeu. Biden també ha estat present a aquesta cimera, i s'ha sumat als líders dels 27, un fet que no havia passat mai.

Per la seva banda, la Unió Europea es prepara per al cinquè paquet de sancions contra Rússia. Les mesures per frenar l'escalada de preus de l'energia, en un moment en què el gas i l'electricitat estan disparats, es debatrà aquest divendres. En principi, està previst la cimera acabi aquest divendres, tot i que es podria allargar fins al cap de setmana.

Aquesta ha estat la segona visita de Joe Biden a la capital comunitària. En la primera, el juny passat, escenificava el retrobament amb Europa després de l'etapa Trump. Aquest dijous, però, ha estat més que un simbolisme. I és que la guerra ha tornat a unir fortament les dues ribes de l'Atlàntic.