Les veus de la pandèmia, una mostra amb 74 testimonis: "La societat es va enxarxar"

La pandèmia de la covid-19 i les mesures per controlar-la han suposat un gran sotrac per a tota la societat. Quan ja fa quasi tres anys que va començar tot, una exposició impulsada per la regidoria de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona vol mirar enrere i reflexionar sobre les conseqüències i les lliçons de la pandèmia. Ho fa a través del testimoni de 74 persones que relaten les seves experiències.

A la quarta galeria de l'antiga presó de Barcelona, ara La Model, Espai Memorial, les portes tancades de les cel·les podrien ser una imatge de les setmanes de confinament per frenar l'extensió de la covid-19. L'exposició "Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes" recorda, amb mòduls temàtics i a través del testimoni de 74 persones, les etapes successives que es van viure.

La fase inicial de la pandèmia

La fase inicial va ser d'incertesa i dubtes per a ciutadans i científics, i de dol per la pèrdua d'éssers estimats; després van arribar les restriccions. Amb el confinament i el tancament de negocis van venir l'angoixa i els dubtes sobre el futur.

Nani Vall-llosera, del Fòrum Català d'Atenció Primària, descriu aquella incertesa:

"Nosaltres portàvem moltes setmanes visitant pacients amb covid i, de fet, aquelles primeres setmanes molts dels meus companys es van posar malalts. Van ser moments de molta perplexitat."

Christian Navarro, del Sindicat del Taxi de Catalunya, recorda els viatges al cementiri:

"Diria que en tres mesos vaig anar més cops al cementiri de Montjuïc, el del Poblenou o el de Collserola que en els altres 14 anys que porto en el servei del taxi."

Maria Martínez, directora del CAP de Roquetes, recorda el confinament:

"El nivell de casos i de contagis era molt elevat, i a nosaltres, com a professionals de la salut, el confinament ens donava tranquil·litat, era una mesura inevitable i necessària. I un alleujament."

Però el confinament va suposar un daltabaix econòmic per a moltes famílies. Ho explica Teresa Sancho, propietària d'un bar:

"El mateix divendres a la tarda va arribar l'ordre que ja no obriríem dilluns, i això ja va ser l'hecatombe per a la meva família i sis empleats que tenim. I no ho enteníem, perquè havia de ser molt greu per tancar-ho tot!"

Una altra de les veus que es pot trobar a l'exposició és la de Maria Gasull, jubilada:

"Dos mesos i mig tancada a l'habitació, vuit mesos a la residència. I la resta, restriccions."

Dos anys de recerca

El projecte "Memòries de la pandèmia" ha suposat dos anys de recerca i recollida de testimonis a través de 74 entrevistes que es poden veure senceres en línia. João França, periodista, antropòleg i un dels comissaris de l'exposició, ho resumeix:

"Vam començar les entrevistes un any després del confinament amb aquesta perspectiva: fem un retrat d'aquest present, intentem preservar-lo perquè en el futur, quan vulguem entendre això que ens ha passat, puguem mirar i tenir una visió àmplia, una base de dades gran i diversa per reflexionar i pensar sobre el que ha passat."

La pandèmia, el confinament, les restriccions o el teletreball van afectar de manera molt diferent, depenent de les condicions materials de vida de les persones o la mida de les llars. El projecte ha volgut recollir les memòries, sovint menystingudes, de persones que tenen poca visibilitat social i que en els pitjors moments de la pandèmia van prestar serveis essencials. En les entrevistes descriuen les seves preocupacions i respostes.

Maribel Pasarín, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, explica que "vam haver de treballar en condicions fora del conveni laboral. Perquè no està previst en el conveni laboral que vingués una pandèmia." Isidora Trunser, peixatera en un supermercat, diu:

"Havíem de treballar sí o sí. Jo deixava a casa un nen de 5 anys i una nena de 10, i a la feina em deien: 'Si no vols treballar, marxa.'"

María Jesús Domínguez, treballadora de la neteja a l'Hospital Clínic, ho va viure així: "Ha estat una situació complicada i, a sobre, nosaltres som les invisibles. Perquè tothom es veu, però les dones de la neteja no es veuen; i, en canvi, som un element important."

Aprendre del que ha passat

Per Jordi Mir Garcia, professor de la Universitat Pompeu Fabra, investigador i també comissari de l'exposició, calia posar la mirada en allò que s'ha fet col·lectivament, per intentar trobar respostes i lliçons que serveixin de cara al futur:

"Escoltant els testimonis veiem la necessitat d'aprendre de tot el que ha passat. [...] I com volem que sigui el món perquè, si torna a passar això, hi puguem respondre d'una altra manera o, si no torna a passar, puguem viure millor del que vivim ara. En tots els testimonis que hem anat recollint hi havia una voluntat clara de respondre de forma col·lectiva i no només individual."

Lamile Bathily, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, es refereix a la situació extremadament precària dels que es van trobar enmig de la pandèmia sense papers i sovint sense una llar:

"Vam sentir el discurs del govern que deia que no volien que ningú es quedés enrere. Crec que van oblidar que les persones sense papers sí que quedarien enrere, els que sobreviuen al carrer i que són els oblidats."

Pilar Minguillón, del Centre de Serveis Socials del barri de Sant Antoni, explica la situació d'emergència a què van haver de fer front: "Ens vam trobar com els d'Open Arms: aquí la gent està naufragant a nivell social i els hem de recollir. I no fèiem altra cosa que això, recollir gent que s'estava ofegant o morint a nivell social."

Per molts dels entrevistats, la clau va ser el treball col·lectiu. Rafa Martínez, de l'associació De Veí a Veí, ho evoca: "Com que hem treballat conjuntament amb el CAP i els hem fet des de mascaretes a bates o pantalles... Com la societat es va enxarxar, va ser preciós i emocionant."

És el que pensen des de moltes altres associacions i col·lectius, com Paula Clarós, de Mujeres Migrantes Diversas: "Només aquest teixit social, humà, comunitari... és el que ens farà tirar endavant. Perquè és el que es va viure: estar l'un per a l'altre, és així com ens en vam sortir."

Ho corrobora Maribel Pasarín, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona: "Com a individus sols no ens en sortim. Per mi el que és col·lectiu té molt de valor i amb la pandèmia s'ha posat molt en valor."

Les entrevistes es poden consultar online

L'exposició es pot visitar a La Model, Espai Memorial fins al 12 de març. S'hi faran quatre sessions de diàlegs els dimarts a la tarda del mes de febrer, per analitzar com es recordarà la pandèmia, quines en van ser les causes, què n'hem après i quina ha estat la resposta comunitària. Després l'exposició es traslladarà al castell de Montjuïc, del 23 de març fins al 31 de desembre.

Les 74 entrevistes senceres es poden consultar en línia i quedaran dipositades a l'Arxiu Municipal de Barcelona. Aquest n'és un exemple: