Una imatge de la festa a la Catedral de Canterbury, a principis de febrer (Canterbury Cathedral)

Catedral i discoteca silenciosa alhora, una controvertida font d'ingressos al Regne Unit

La iniciativa s'ha tirat endavant per fer front als grans costos de funcionament de les esglésies, però ha rebut l'oposició frontal d'una part de la comunitat anglicana

Marc PratsActualitzat

Debat obert al Regne Unit per la iniciativa d'algunes històriques catedrals anglicanes d'organitzar discoteques silencioses a l'interior. Tot i que no és la primera vegada que una església acull activitats diferents de les del culte religiós, aquest cop la festa que es va fer fa uns dies a la catedral de Canterbury ha generat una profunda controvèrsia en el si de la comunitat cristiana del país.

L'esdeveniment va ser tot un èxit de públic: 3.000 persones van assistir a les quatre sessions fetes a principis de febrer a la ciutat de Kent, on el reclam era ballar al ritme de la música pop dels anys 90, això sí, amb auriculars sense fils individuals en lloc d'altaveus. El preu de l'entrada, 30 euros per persona.

Els responsables d'aquesta església accepten les crítiques rebudes per una part de la comunitat, tot i que defensen que al llarg dels segles "s'han fet balls de tot tipus a la catedral". El reverend David Monteith, degà de Canterbury, justifica la seva aposta:

"Les catedrals sempre han format part de la vida comunitària d'una manera molt més àmplia que el seu enfocament principal com a centres de culte i missió cristiana".

Monteith, a més, ha insistit que les sessions de discoteca silenciosa són en tot moment "adequades i respectuoses".

Tot i que s'hi ven alcohol, defensa que "en cap cas es tracta d'una rave". El religiós ha afegit, també, que esdeveniments d'aquestes característiques ajuden a acostar a l'església "gent diversa que altrament no hi entrarien mai".


Pregàries i recollida de firmes

Dins dels fidels anglicans, però, no tothom ho veu de la mateixa manera. Un dels portaveus dels contraris a acollir discoteques silencioses en esglésies, Cajetan Skowronski, ha dit que la iniciativa "no acostarà els joves a Crist":

"Enviarà el missatge que Crist i la seva Església no tenen importància, que l'entreteniment mereix la nostra atenció més que Déu". 

La catedral de Canterbury, a la ciutat de Kent, és patrimoni de la humanitat (Wikimedia Commons/Mattana)

Els detractors de la proposta d'obertura ja s'han afanyat a organitzar-se per acabar amb el que consideren un acte del tot inapropiat. I ho han fet a través de pregàries davant les catedrals que han optat per aquest tipus d'esdeveniments, i a través d'una petició de recollida de firmes "en contra de la profanació dels nostres llocs històrics sants".

Skowronski, promotor de la contracampanya, pensa que seria difícil d'imaginar que "cap altra gran religió mundial tractés els seus llocs sagrats d'aquesta manera":

"Els bars, la il·luminació estroboscòpica, bàsicament, recreen l'experiència de la discoteca dins de la catedral. No estic en contra de les discoteques, ballar, beure, celebrar... però en el lloc correcte".

A la festa silenciosa de Canterbury hi van sonar èxits del pop dels 90 (Canterbury Cathedral)

Motius econòmics de pes

Al centre de la controvèrsia, però, hi ha la qüestió econòmica. El funcionament i manteniment de catedrals com la de Canterbury, o d'altres com les de Winchester, Hereford o Guildford --que també estan acollint sessions semblants-- tenen uns costos molt importants que s'han de compensar amb la recaptació de diners a través de subvencions, donacions, esdeveniments i també la venda d'entrades. 

Canterbury, per exemple, les xifres de costos de la catedral rondarien els 35.000 euros al dia.

Matt O'Grady, director d'operacions de la catedral de Guildford, defensa la decisió d'obrir-se a organitzar aquest tipus d'esdeveniments per motius econòmics:

"En generar ingressos d'aquesta manera, podem mantenir la catedral oberta. Simplement, no podríem oferir un espai sagrat sense les activitats comercials, inclosos mercats i esdeveniments musicals, a la catedral".

També la responsable de la catedral de Hereford, Sarah Brown, ha justificat aquesta nova forma d'obtenir ingressos, tot assumint que "mai serà del grat de tothom":

"La catedral de Hereford és abans que res un lloc de pregària, culte i ministeri. Però a mesura que ens enfrontem a costos creixents sense finançament del sector públic, hem de buscar diferents maneres de complementar els ingressos per ajudar a mantenir aquest lloc sagrat disponible per a tothom".

 

ARXIVAT A:
ReligióRegne UnitOci nocturn
Anar al contingut