Els metges de les residències de gent gran seran els del CAP

A partir d'ara, els equips d'atenció primària atendran directament les persones de les residències, ja que aquests equipaments són el seu domicili i, per tant, s'hi ha de garantir la mateixa atenció que a la resta de població.

Per fer-ho, la Generalitat ha destinat 15 milions d'euros a reforçar els equips, amb 117 metges i 130 infermers dels centres d'assistència primària que tenen més volum de feina amb pacients d'edat avançada que viuen en centres residencials.

El Departament de Salut i el de Drets Socials han presentat aquest dimarts el que ha de ser el pla d'atenció social i sanitària integrada per a tots els usuaris d'aquests centres.

El conseller de Salut, Manuel Balcells, ha afirmat que aquest canvi millorarà de forma evident la qualitat residencial:

"Tots aquests pacients tindran accés, no a una visita reactiva i fragmentada quan toca, quan hi ha una descompensació, sinó al seguiment de les seves patologies cròniques, una resposta proactiva, amb un pla d'atenció únic, també des del punt de vista de drets socials."

La covid, el detonant del canvi

Aquest canvi de l'atenció mèdica, des dels metges de la residència a la que ofereix el CAP, ja va ser gairebé imposat després del greu impacte de la covid.

El drama que es va viure a les residències durant la pandèmia, amb milers de morts, va obligar a replantejar el model sanitari dels centres, que van passar a dependre de Salut i no de Drets Socials.

La implementació del nou model es farà en el termini d'un any i començarà pels casos en què ja hi ha una bona coordinació entre la residència i el seu CAP de referència.

Actualment, a Catalunya hi ha 1.042 centres residencials per a gent gran amb un total de 61.498 places. Del 317 equips d'atenció primària, prop del 85% tenen almenys una residència assignada a la seva àrea d'influència.

Necessitats d'atenció específiques

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha explicat que encara que no sigui necessari tenir un metge a la residència, mantindran les aportacions als centres: "Quan acabi aquest procés, les residències no hauran de contractar un metge per normativa del Departament de Drets Socials":

"Seran els metges de l'atenció primària els qui assumiran la cura de la salut dels residents, però el departament mantindrà el finançament de les quanties que servien per finançar el metge amb dos objectius bàsics: millorar les condicions de les professionals de la salut que continuen treballant als centres --especialment estem pensant en les infermeres--, i millorar les ràtios de les persones que atenen dependents de grau III (els de més dependència)."

Les persones residents solen presentar necessitats significatives d'atenció sanitària: tenen moltes malalties cròniques, prop del 60% tenen demència, hi ha una mortalitat anual del 20% i la meitat d'aquests residents que arriben al final de la seva vida necessiten cures pal·liatives. Pràcticament la totalitat dels usuaris té un elevat grau de dependència.

Nou model col·laboratiu

En aquest treball col·laboratiu, és fonamental l'actuació conjunta entre els professionals del CAP i els professionals propis de les residències (infermers, responsables higienicosanitaris, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials i gericultors/es), que són la base de l'atenció en el dia a dia de les persones que hi viuen.

Aquest nou model preveu que tots ells continuïn desplegant les funcions de cures i les vinculades al funcionament del centre i que treballin de manera col·laborativa i integrada amb els equips del sistema de salut.

Segons el Departament de Salut, com que no es vol perdre professionals, s'ha ofert als metges que actualment estan treballant a les residències la possibilitat d'incorporar-se als equips d'atenció primària.

Els metges de l'atenció primària i comunitària assumiran progressivament les funcions dels metges residencials, i aquests deixaran de regular-se per les ràtios contractades pel Departament de Drets Socials.

El rol dels infermers d'atenció primària implicarà tant l'atenció directa com la coordinació amb l'equip d'infermeria de les residències.

També serà necessari estructurar l'atenció presencial i telemàtica, donar resposta territorial per part dels diferents agents del sistema sanitari i promoure la qualitat assistencial, l'avaluació i la millora contínua.