Cap a la guerra permanent? Zelenski intenta reflotar la moral dels ucraïnesos
El president ucraïnès mira de contrarestar el fracàs de la contraofensiva, el cansament per 20 mesos de guerra i el realisme del cap de les forces armades, que admet que els fronts estan estancats
En una entrevista a la cadena nord-americana NBC, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, assegura que el front de guerra passa per "una situació difícil", però que en cap cas es travessa "un impàs", com va afirmar la setmana passada el seu cap de les forces armades, Valeri Zalujni.
Zelenski admet que "ha passat el temps i la gent està cansada, és comprensible, però no estem en una situació desesperada". En discurs diari que va fer dissabte, també va dir als soldats: "Tinc confiança en vosaltres. Confio que Ucraïna guanyarà, confieu en vosaltres".
Al mateix temps, el president ucraïnès rebutja els suggeriments occidentals perquè accepti negociar amb Rússia una sortida a una guerra cada cop més enquistada.
"No negociarem amb Rússia fins que retiri les tropes d'Ucraïna. Els EUA saben que no estem disposats a parlar amb terroristes perquè la seva paraula no vol res", diu Zelenski
El realisme fred del màxim comandant ucraïnès
Zelenski intenta així aixecar la moral d'un país i d'una tropa que la setmana passada van rebre un bany fred de realisme del respectadíssim Valeri Zalujni, el màxim comandant de l'exèrcit ucraïnès. En una entrevista a The Economist va admetre que la guerra s'havia situat en un punt mort.
"Com en la Primera Guerra Mundial, hem arribat a un nivell de tecnologia que ens situa en un punt mort (...). La realitat és que veiem tot el que fa l'enemic i ell veu tot el que fem nosaltres. Per sortir d'aquest atzucac, necessitem quelcom nou, com la pólvora que van inventar els xinesos."
Zalujni va admetre que les tropes només havien avançat 17 quilòmetres des que van llançar la contraofensiva al juny i que no han pogut superar els triples camps de mines russos ni les seves defenses.
També va reconèixer que va sobrevalorar l'enemic pensant que si el "desengravava" acabaria cedint, però Rússia ha perdut més de 150.000 soldats i ha demostrat tenir la capacitat per substituir-los i continuar sacrificant-los.
Per sortir del punt mort, el general ucraïnès reclama guanyar molta més superioritat aèria, ser capaços de traspassar els camps de mines, augmentar el nombre de reservistes i la capacitat de guerra electrònica per neutralitzar els drons russos. Una combinació de factors, ara com ara, molt difícils d'aconseguir per Ucraïna.
Les paraules de Zalujni venien a confirmar oficialment el que ja fa setmanes que s'intuïa al front i que nombrosos periodistes sobre el terreny havien copsat: uns soldats ucraïnesos més cansats, que admeten que les línies no es mouen i fins i tot que Rússia intenta portar la iniciativa en diversos punts.
Cap a la guerra permanent?
El gran temor és que el conflicte vagi caminant a poc a poc cap a la "guerra permanent", un escenari de desgast en què cap dels dos bàndols pot imposar-se sobre l'altre i no tenen més remei que aguantar.
La gran pregunta és qui té més capacitat de resistència a llarg termini, i aquí els experts creuen que és més Rússia que no pas Ucraïna. L'exèrcit rus s'ha adaptat, ha après dels errors, està produint molt més armament i té, si vol, "excedent" de tropes que pot anar enviant al Donbàs i sacrificant sense que l'opinió pública s'hi rebel·li.
La societat ucraïnesa està cansada, que no derrotada. Continua mobilitzant-se en l'esforç de guerra i manté l'esperit de resistència per bé que hi ha indicadors que assenyalen un lleuger canvi de tendència que contrasta amb l'eufòria moderada que hi havia a la primavera.
Llavors s'havia superat l'hivern i els bombardejos russos contra infraestructures, els aliats occidentals estaven lliurant per fi tancs i míssils, la contraofensiva era imminent i molts veien les portes de Crimea a tocar.
Sis mesos després, el suport cap a l'exèrcit es manté per sobre el 94%, però la confiança de la població en el president Zelenski ha caigut del maig a l'octubre d'aquest any del 91% al 76%, i la confiança en el govern del 74% al 39%, segons una enquesta de l'Institut Internacional de Sociologia de Kíiv.
El mateix sondeig explica com la població es va fent cada cop més pessimista: si fa un any i mig només el 16% creia que el país anava en la direcció equivocada, ara la proporció ja ha pujat fins al 29%. De la mateixa manera, si llavors (el maig del 2022, tres mesos després de l'inici de la guerra), el 32% dels ucraïnesos creien que s'anava en la bona direcció, ara els optimistes han caigut fins al 17%.
