El 33 emet dilluns "Camins de França", un documental sobre l'escriptor Joan Puig i Ferreter
Amb motiu del 50è aniversari de la mort del brillant escriptor català, el 33 emet dilluns "Camins de França", un reportatge sobre els seus anys de joventut protagonitzat per Oriol Grau.
El 33 ofereix dilluns, a les 22.55, "Camins de França", un documental realitzat per Canal Camp, la televisió local de la Selva del Camp, dirigit per Josep M. Pagès i protagonitzat per Oriol Grau, sobre els anys de joventut de l'escriptor Joan Puig i Ferrater, amb motiu del cinquantenari de la seva mort.
Nascut a la Selva del Camp el 1882 i mort a l'exili enguany fa 50 anys (París, 1956), Joan Puig i Ferreter va ser un escriptor d'una forta personalitat i d'una brillant carrera de dramaturg, amb obres com "Aigües encantades" (1907), "La dama enamorada" (1908) o "El gran Aleix" (1912). Posteriorment va continuar amb llibres com "L'home que tenia més d'una vida" (1925), "Servitud" (1926), "El cercle màgic" (1929) -premi Creixells-, entre altres, i, ja a l'exili, la llarga sèrie "El pelegrí apassionat" (1952-1977).
Una de les considerades obres mestres és "Camins de França" (1934), obra en dues parts en què ens narra el viatge que va fer per terres franceses entre 1903 i 1904, quan ell tenia vint-i-un anys. La primera part, "Oratge i tenebra", relata la seva infantesa viscuda al poble nadiu, les circumstàncies familiars que el van marcar profundament, el seu trasllat a Barcelona. El caràcter turbulent i sensitiu de l'escriptor -com ell mateix es qualifica- l'aboca a una crisi, de la qual creu que se'n pot sortir si fuig a França, moment en què acaba el primer volum. A la segona part, Puig i Ferreter ens narra la seva experiència de vagabund per terres franceses. Pels camins d'aquest país busca una nova vida, un sentit a la pròpia existència, cercant "llibertat i poesia", que definirà tota la seva obra literària.
Personatge popular amb l'adveniment de la República, Puig va ser diputat a les Corts Constituents i al Parlament català. En les eleccions a Corts serà el diputat amb més vots, darrere de Macià. És en aquest període de la seva vida quan publica "Camins de França".
Nascut a la Selva del Camp el 1882 i mort a l'exili enguany fa 50 anys (París, 1956), Joan Puig i Ferreter va ser un escriptor d'una forta personalitat i d'una brillant carrera de dramaturg, amb obres com "Aigües encantades" (1907), "La dama enamorada" (1908) o "El gran Aleix" (1912). Posteriorment va continuar amb llibres com "L'home que tenia més d'una vida" (1925), "Servitud" (1926), "El cercle màgic" (1929) -premi Creixells-, entre altres, i, ja a l'exili, la llarga sèrie "El pelegrí apassionat" (1952-1977).
Una de les considerades obres mestres és "Camins de França" (1934), obra en dues parts en què ens narra el viatge que va fer per terres franceses entre 1903 i 1904, quan ell tenia vint-i-un anys. La primera part, "Oratge i tenebra", relata la seva infantesa viscuda al poble nadiu, les circumstàncies familiars que el van marcar profundament, el seu trasllat a Barcelona. El caràcter turbulent i sensitiu de l'escriptor -com ell mateix es qualifica- l'aboca a una crisi, de la qual creu que se'n pot sortir si fuig a França, moment en què acaba el primer volum. A la segona part, Puig i Ferreter ens narra la seva experiència de vagabund per terres franceses. Pels camins d'aquest país busca una nova vida, un sentit a la pròpia existència, cercant "llibertat i poesia", que definirà tota la seva obra literària.
Personatge popular amb l'adveniment de la República, Puig va ser diputat a les Corts Constituents i al Parlament català. En les eleccions a Corts serà el diputat amb més vots, darrere de Macià. És en aquest període de la seva vida quan publica "Camins de França".
