TV3, absolta de la demanda presentada pel Reial Madrid contra el seu honor
L'Audiència Provincial de Madrid ha estimat el recurs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instancia Núm. 77 de Madrid que va estimar parcialment la demanda formulada pel Reial Madrid Club de Futbol i que declarava la intromissió il·legítima en el dret a l'honor del club per unes imatges emeses pel canal Esport3 de Televisió de Catalunya. L'Audiència Provincial de Madrid ha revocat aquesta sentència, tot desestimant la demanda del Reial Madrid, absol tots els demandats i imposa al club blanc les costes judicials del procediment de primera instància. La sentència descarta cap intromissió en l'honor del Reial Madrid i emmarca el vídeo objecte de la denúncia en el format del programa i en l'ús de la llibertat d'expressió i del necessari dret de la crítica.
El procediment judicial el va iniciar el Reial Madrid arran d'un vídeo emès pel programa "Esport Club" a Esport3 el febrer del 2013 després de les semifinals de la Copa del Rei entre el FC Barcelona i el club blanc. En el vídeo, emès per un programa d'entreteniment esportiu i, per tant, no de caràcter estrictament informatiu, es volia fer evident, amb un muntatge creatiu, la duresa de les entrades efectuades al jugador Leo Messi durant aquest partit. El Madrid va presentar una demanda judicial en què va reclamar sis milions d'euros d'indemnització a la CCMA perquè considerava que aquest vídeo atemptava contra el seu dret de l'honor i li ocasionava importants perjudicis econòmics. Aquesta demana va ser parcialment estimada i es va condemnar la CCMA, en primera instància, al pagament de 20.000 euros d'indemnització. La sentència de l'Audiència Provincial de Madrid, però, no aprecia intromissió il·legítima en els fets de la reclamació i considera que no constitueixen cap atemptat al dret de l'honor del Reial Madrid.
La sentència considera que el vídeo respecta la llibertat d'expressió en l'àmbit de la crítica esportiva, i recull que: "Por más que pueda considerarse crítica mordaz, ni formal ni materialmente puede considerarse injuriosa, insultante, vejatoria ni denigrante, antes al contrario en atención al concreto sector deportivo en que ha de enmarcarse la imagen, cuyo carácter más desenfadado y pasional ha sido puesto de manifiesto en distintas resoluciones, su utilización se considera perfectamente incardinable en los usos sociales, y en modo alcanza una desproporción sancionable jurídicamente".
I afegeix: "Así, teniendo en cuenta la posición prevalente que ostenta el derecho a la libertad de expresión sobre el derecho al honor, una vez ponderados los mismos, la emisión de lances de juego discutidos y la imagen final del jugador Pepe caracterizado, deben considerarse dentro del ámbito de la crítica admisible, y de los estándares utilizados en la contienda deportiva, y más aún dentro del fútbol profesional, cuyos contornos vienen caracterizados por ser más distendidos que en otros ámbitos, y por ello ningún matiz vejatorio y denigratorio tienen para el Club demandante, quien además no ha logrado acreditar la existencia de ningún perjuicio concreto derivado de la emisión del video litigioso".
L'Audiència Provincial, sobre el conflicte entre el dret a l'honor i la llibertat d'expressió i informació, tot fent referència a doctrina emesa recentment pel Tribunal Suprem, remarca el següent: "La ponderación debe respetar la posición prevalente que ostentan los derechos a la libertad de expresión e información sobre el derecho al honor por resultar esenciales como garantía para la formación de una opinión pública libre, indispensable para el pluralismo político que exige el principio democrático. Y también debe respetar que la libertad de expresión, según su propia naturaleza, comprende la crítica de la conducta de otro, aun cuando sea desabrida y pueda molestar, inquietar o disgustar a aquel contra quien se dirige (SSTC 6/2000, de 17 de enero, F. 5; 49/2001, de 26 de febrero, F. 4; y 204/2001, de 15 de octubre, F. 4), pues así lo requieren el pluralismo, la tolerancia y el espíritu de apertura, sin los cuales no existe «sociedad democrática» (SSTEDH de 23 de abril de 1992, Castells c. España, § 42, y de 29 de febrero de 2000, Fuentes Bobo c. España, § 43).
La sentència valora el fet que el programa demanés disculpes de forma immediata a aquells que haguessin pogut sentir-se ofesos i deixa clar que s'ha de descartar l'existència d'una intromissió al dret de l'honor del Reial Madrid ni tampoc cap mena de vulneració a l'entitat blanca: "Debe descartarse la existencia de una intromisión ilegítima en el derecho al honor del Club de fútbol demandante, ya que las tres secuencias que en la sentencia recurrida se consideran constitutivas de tal vulneración, analizadas objetivamente y en el contexto del espacio televisivo en el que se emitieron, no traspasan el umbral de la mera crítica expuesta en el video objeto de las actuaciones, debiendo ser puestas en relación, tales imágenes, con el resto del contenido de tal vídeo que constituye el cuerpo principal del mismo, y cuyas imágenes no se ha considerado que produzcan vulneración alguna".
En conseqüència, doncs, la sentència revoca la que va ser dictada en primera instància pel Jutjat 77 de Madrid, absol tots els demandats i imposa les costes del procediment al Reial Madrid: "Debemos REVOCAR Y REVOCAMOS la referida sentencia procediendo en consecuencia a desestimar la demanda formulada por la Procuradora Sra. Arranz Grande en nombre y representación del REAL MADRID CLUB DE FUTBOL, S.A., absolviendo a todos los demandados de las pretensiones contra ellos deducidas en la demanda."
Contra aquesta sentència, el club pot interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
