"La nova escola", de Ventura Durall
"La nova escola", de Ventura Durall
DIMARTS, A LES 22.05

"Sense ficció" reflexiona sobre com eduquem els nostres infants, amb l'estrena de "La nova escola" i "El poder del joc"

Demà, 6 d'octubre, a les 22.05, "Sense ficció" estrenarà "La nova escola", de Ventura Durall, un treball que s'endinsa en la revolució educativa d'Escola Nova 21, un programa educatiu pioner que promou l'aprenentatge competencial i cooperatiu i que ha generat una revolució educativa a Catalunya. El documental és una producció de Nanouk Films en coproducció amb TV3.

Tot seguit, a les 23.10, s'estrenarà "El poder del joc", un documental que ensenya la importància del joc en la vida d'animals i persones, una activitat divertida i molt sovint infravalorada, que no s'ha de prendre gens a la lleugera. Els animals i les persones que juguen s'adapten millor a l'entorn.

"La nova escola"

El 2016, un petit univers de vint-i-cinc centres educatius catalans començaven a implementar el projecte Escola Nova 21, una aliança de centres educatius, entitats de la societat civil i administracions que treballen junts per aconseguir un sistema educatiu avançat, responent a l'Agenda 2030 de les Nacions Unides i a la crida de la UNESCO per la participació de tots els sectors en un procés inclusiu per possibilitar el canvi de paradigma educatiu. L'objectiu d'aquest canvi és que tot infant, independentment del seu context i condicions, pugui gaudir, en qualsevol centre del Servei Educatiu de Catalunya, d'experiències d'aprenentatge empoderadores i rellevants que li permetin desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat, sentit i benestar.

Ventura Durall, director de "La nova escola", va acompanyar amb la seva càmera els tres anys de vida (des del maig del 2016 fins al 2019, moment en què es va presentar i va ser assumit pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya) d'aquest programa pioner que ha generat una revolució educativa a Catalunya, vinculant-hi, de moment, 500 centres educatius, 220.000 famílies i 15.000 mestres.

Observant el fenomen d'Escola Nova 21 des d'una perspectiva d'espècie i analitzant-ne el context històric i científic amb veus acadèmiques i professionals qualificades, el documental s'endinsa en l'aventura dels seus impulsors i d'aquells que han estat al centre de l'experimentació dels nous mètodes implementats. Es pot canviar un sistema educatiu de baix cap a dalt amb èxit? Només el temps hi donarà resposta, però la llavor per repensar l'educació dels ciutadans i ciutadanes del futur ha arribat per quedar-se, i sembla imparable.

Per què ha de servir l'escola avui? "La nova escola" aborda aquesta pregunta amb 500 hores de gravació i 15 entrevistes a prescriptors clau en el debat educatiu. El seguiment de l'evolució del projecte inclou converses amb els seus principals responsables, Eduard Vallory i Boris Mir. Però el documental vol fer sentir també altres veus, com la neurocientífica de David Bueno, la filosòfica de Marina Garcés, la psicològica de César Coll, la pedagògica de Josep Gonzàlez-Agàpito, la social de Caterina Calsamiglia, l'antropològica d'Eudald Carbonell, la científica d'Héctor Ruiz, la de polítiques educatives internacionals de Mmantsetsa Marope, o la de professionals docents com Coral Regí, directora d'Escola Virolai, i Pepe Menéndez, assessor d'innovació educativa. El resultat és una mirada holística sobre l'escola del present i del futur.

Fitxa tècnica

Direcció: Ventura Durall
Guió: Ventura Durall i Guillem Roca
Realització: Nina Solà, Júlia Girós, Pol Picas i Ventura Durall
Producció: Ventura Durall
Productor delegat TVC: Jordi Ambròs
Directora de fotografia: Júlia Girós
Muntatge: Nila Núñez, Lídia Sala, Aleix Montanyés i Marc Roca

"La nova escola" és una producció de Nanouk Films en coproducció amb TV3.

 

"El poder del joc"

Els ocells juguen. Els rèptils juguen. Fins i tot els peixos juguen. Investigacions recents en el camp del comportament animal mostren que el joc és present en totes les espècies i les entrena per ser més fortes i resolutives i fa que s'adaptin millor a l'entorn.

El joc també està profundament arrelat a la naturalesa humana. A la nostra essència més profunda, hi tenim alguna cosa que és capaç de comunicar-se amb una gran varietat d'éssers vius d'aquest món. Som l'espècie més adaptable del món i juguem més que cap altra espècie, quan ens ho permetem. I això ens dona una sèrie d'avantatges que no hauríem imaginat mai. Jugar és molt beneficiós per al cervell i, si són jocs arriscats, encara més.

Però, sense que gairebé ningú se n'adonés, al llarg dels últims trenta anys, el joc a l'aire lliure ha anat desapareixent de la vida dels nens d'Europa i de l'Amèrica del Nord. Actualment, els nens del Regne Unit només passen a l'exterior la meitat del temps que hi passaven els seus pares. Els aparells tecnològics i les activitats extraescolars han anant prenent el lloc dels jocs tradicionals.

Aquesta tendència preocupa molts experts, sobretot perquè hi ha molts estudis del món animal que ens demostren que el joc físic té la capacitat de fer-nos més llestos, més valents i potser, fins i tot, més bones persones. Tenim infants potser cada vegada més preparats però amb menys empatia, més angoixes i més pors. L'OMS alerta que la salut mental dels més menuts s'està agreujant: un de cada vuit té una malaltia mental. I l'absència del joc, especialment a l'aire lliure i amb un cert risc, hi té molt a veure.

A "El poder del joc" científics d'Europa, dels Estats Units i del Canadà demostren que el joc, una activitat divertida i molt sovint infravalorada, no s'ha de prendre gens a la lleugera.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio

twitter.com/senseficcio

Anar al contingut