"Nits sense ficció" dedica l'espai a la violència vicària, amb l'estrena d'"Allà on fa més mal" i "(Re)pensant l'educació sexual"
Avui, a les 22.05, "Nits sense ficció" dedicarà el programa a parlar de la violència vicària. Ho farà amb l'estrena de dos documentals. El primer, "Allà on fa més mal", de Laia Mestre i Ricard Belis, es basa en el testimoni de quatre víctimes de violència vicària per explicar i intentar entendre per què passa i com es podria evitar. És una producció de 3Cat, elaborada per l'equip del "Sense Ficció".
Tot seguit, a les 23.15, s'estrenarà "(Re)pensant l'educació sexual", un documental basat en una recerca etnogràfica de la Universitat Autònoma de Barcelona que retrata la dificultat de les persones adultes per parlar de sexualitat amb els infants.
"Allà on fa més mal"
Quaranta-nou menors han estat assassinats des del 2013 pel seu pare, o la parella o exparella de la mare, amb l'objectiu de fer mal a la dona. L'últim cas va passar el 23 de gener, a Valladolid. A Catalunya només hi ha un cas reconegut com a tal, el del Leo, un nen de dos anys que va morir assassinat pel seu pare l'estiu del 2021 en un hotel de Barcelona. Ara, per primer cop, la seva mare ens dona el seu testimoni.
"El pitjor mal possible"
El seu cas és molt recent i encara està "en un procés molt delicat de dol i trauma" i no vol que se la reconegui, però sí que creu que és el moment de parlar, per primer cop, de tot el que va viure. Per a ella, "era impensable" el que va passar el 23 d'agost de fa dos anys. "Fins i tot a dia d'avui, encara que soc conscient del que ha passat, em costa pensar que aquesta persona a qui he estimat realment, amb qui m'he casat, va poder arribar a aquest extrem amb l'objectiu de fer-me el pitjor mal possible."
S'estaven separant i l'únic senyal d'alarma que va poder detectar va ser la mateixa nit dels fets, quan el nen ja era a l'hotel amb el pare. "Em va trucar. Parlava molt ràpid, molt. I em va dir: Busca't el millor psicòleg que puguis perquè el que acabo de fer no ho superaràs mai.' I va penjar. I en aquell moment, sense pensar-ho, vaig trucar al 112."
"Risc baix. Quan les administracions fallen"
Itziar Prats va anar, fa cinc anys, a una comissaria de Castelló a denunciar que les seves dues filles de 2 i 6 anys corrien perill. "Jo el que demanava és que no hi hagués visites amb les nenes perquè les estava amenaçant de matar-les, directament. Hi havia àudios amb les amenaces, fotos del cotxet de la Martina destrossat per ell." Però va sortir de comissaria amb un diagnòstic que condicionaria la resta del procés: "Risc baix." Set mesos més tard, el pare va matar la Nerea i la Martina quan les tenia a casa i es va suïcidar.
El mes de desembre del 2021, finalment l'estat espanyol va reconèixer una "fallada en cadena" i la família va ser indemnitzada.
Ángela González Carreño, en canvi, va haver de portar el seu cas fins a l'ONU. La seva filla Andrea va ser assassinada pel seu pare el 2003, quan tenia 7 anys, durant una visita no vigilada. La mare havia presentat 51 denúncies, però ningú va prendre mesures. Finalment, va aconseguir una condemna a Espanya per no protegir-les del seu agressor.
"Visites amb pares maltractadors"
Tot i que la majoria de les morts d'infants es produeixen durant les estades amb els pares maltractadors, l'any passat, en un 30% dels casos en què es va acordar una ordre de protecció a la dona per violència masclista, es van mantenir les visites entre infants i progenitors.
I és que, tot i les modificacions legislatives per protegir els menors, com la reforma del Codi Civil català, l'última paraula la té el jutge. "Sembla que el retrat de la llei sigui molt automàtic, però a la pràctica no. A la pràctica, no ens han suspès cap visita al despatx i portem uns quants expedients d'aquests casos", assenyala l'advocada Marta Ariste.
"M'ha passat perquè soc dona"
"Hi ha molts més casos del que sembla", apunta Sonia Vaccaro, psicòloga experta en victimologia que va encunyar el terme "violència vicària" el 2012. "Tot maltractador està disposat a utilitzar els fills i les filles per fer mal a la mare. D'això no en tinc cap dubte. Però el més greu és que els pot utilitzar. Perquè si la justícia i la llei ho impedissin, aquests individus haurien de canviar la manera de continuar exercint violència contra la dona i deixarien d'utilitzar els fills com a objectes."
Un cas paradigmàtic de violència vicària no extrema, és el de María Salmerón, una dona de Sevilla que va acabar entrant ella a presó per negar-se a portar la seva filla a les visites amb el pare, condemnat per violència masclista: "No podia creure que hagués d'entrar jo a la presó quan estava protegint la meva filla d'un maltractador. Això m'ha passat per ser dona, perquè el mite de la mala mare està molt estès en la judicatura espanyola."
"No són casos aïllats i concrets", apunta l'advocada de Women's Link Worldwide, Gema Fernández de Liévana, que va portar el cas d'Ángela González a les Nacions Unides. "S'anomena violència de gènere i estructures de poder i discriminació contra les dones", afirma.
Fitxa tècnica
Un Documental de Laia Mestre Sopeña i Ricard Belis Garcia
Producció: Roser Gispert Lafuente
Il·lustracions: Clàudia Barberà Miró
Fotografia: Marc Martínez Sarrado
Muntatge i etalonatge: Moisès Casanovas Orce
"(Re)pensant l'educació sexual"
La sexualitat és, a dia d'avui, encara un tema tabú en la nostra societat, i més en l'àmbit de l'educació infantil. A "Repensant l'educació sexual", alumnes d'escoles de la província de Barcelona exploren tot allò relacionat amb la sexualitat. Cossos, pubertat, sexe i, sobretot, moltes preguntes. Ginecòlogues, antropòlogues i mestres reivindiquen la importància d'una educació sexual centrada en la infància per començar a canviar l'imaginari col·lectiu.
El professorat posa èmfasi en les dificultats amb què es troben a l'hora de respondre preguntes sexuals als alumnes i denuncia la manca de recursos. Judit Garcia, cap d'estudis de l'escola Àgora, ho explica així: "Com a infants ja no vam tenir una educació afectivosexual, i ara transmetre-ho ens costa moltíssim."
El documental pretén plasmar alguns dels resultats del projecte SexAFIN, una investigació sobre l'educació sexual feta pel grup de recerca AFIN de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca s'ha fet entre el 2017 i el 2023 en set escoles de Barcelona.
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Estel Malgosa
Realització: Jan Malgosa
Productor: Dani Malgosa
Productor executiu 3Cat: David Bassa Cabanas
Edició continguts 3Cat: Montse Armengou Martín, Fúlvia Nicolás Tolosa
Realització 3Cat: Judith López Coscojuela
Productor delegat 3Cat:Daniel Barea Delgado
Director fotografia: Fran Bacardit
Muntatge: Arnau Vilà, Mario Rodríguez, Jan Malgosa
Música: Jan Buxeda
Grafisme: Bakoom
"(Re)pensant l'educació sexual" és una producció de La Rectoria Motion Pictures amb la col·laboració de 3Cat i el suport de Instituto de las Mujeres (Ministerio de Igualdad), ICEC, Universitat Autònoma de Barcelona, projecte SexAFIN del Grup de Recerca AFIN.
