2021: l'any de la reivindicació de l'esport femení
Les esportistes han brillat en les seves disciplines i també han aconseguit triomfs més enllà de l'àmbit esportiu; en alguns casos les seves victòries han servit per posar llum a les ombres que assetgen l'univers femení
Aquest any, l'esport femení ha acaparat els focus com mai abans ho havia fet. Tot i la persistència de la pandèmia, l'any 2021 ha estat marcat per la represa dels grans esdeveniments esportius, en particular els Jocs Olímpics, on vam veure brillar les campiones i aprofitar el seu altaveu per parlar alt i clar.
Tòquio, una revolució femenina
Els Jocs més paritaris de la història van servir per posar sobre la taula problemes com la falta de conciliació o l'estigma de la salut mental. Ona Carbonell, amb altres esportistes, va narrar les dificultats que tenen les esportistes per conciliar la lactància materna amb l'esport d'elit.
La veterana Allyson Felix es va convertir en l'atleta femenina més condecorada de la història olímpica. Però la seva llegenda va anar més enllà de les pistes d'atletisme, ja que la seva batalla contra la discriminació que li va guanyar a Nike per ser mare va traspassar l'àmbit esportiu.
Simone Biles, icona de l'esport mundial, es va convertir també en la cara visible de multitud de casos de violència sexual contra les esportistes. Va assenyalar el sistema com a part responsable d'haver permès els abusos sexuals de Larry Nassar, que va abusar de més de 300 esportistes durant dues dècades.
L'estigma de la salut mental
També en els Jocs de Tòquio, amb la seva retirada d'algunes proves perquè sentia que el seu cos i la seva ment no estaven connectats, Biles va donar una lliçó sobre la pressió a la que estan sotmesos els esportistes i va posar el debat de la salut mental en primera línia.
.
La tenista Naomi Osaka també ha estat protagonista aquest 2021. Al maig, la japonesa es va plantar a Roland Garros i va anunciar que no faria rodes de premsa. Tot i que va al·ludir a qüestions de salut mental, va haver d'aguantar crítiques per la seva decisió abans que se li reconegués el mèrit d'impulsar la visibilització dels problemes de pressió que tenen els esportistes.
Més a prop, hi ha el cas de la begurenca Paula Badosa, que va superar una depressió abans d'instal·lar-se al cim del tenis mundial.
2021 només és el principi
Però el 2021 ha portat molt més. Va començar amb Laia Sanz al damunt de la seva moto, després de superar una malaltia que va posar en qüestió la seva participació al Dakar, i que va acabar en un meritori dissetè lloc, com sempre, la primera dona. El 2022 hi participarà sobre quatre rodes per primer cop.
També la selecció noruega d'handbol platja es va rebel·lar contra la imposició del biquini en la seva equipació. Les jugadores van ser sancionades per utilitzar malles curtes en lloc de biquini mentre que els homes podien competir amb samarreta i pantalons curts. Les protestes de la selecció noruega van forçar que l'IHF modifiqués les normes i que el biquini ja no sigui obligatori.
A casa nostra, Alexia Putellas ha fet ressonar el seu nom a tot el món després d'aconseguir la Pilota d'Or. La futbolista, que no para de recollir premis, va animar les nenes a perseguir els seus somnis en el món de l'esport després de rebre la Creu Sant Jordi 2021:
La capitana del Barça s'ha convertit en el mirall per a moltes nenes i nens que admiren amb naturalitat la seva figura, una icona global que eixampla el ventall dels referents i normalitza la igualtat en el món de l'esport.
Al 2021, la professionalització del futbol femení ha seguit fent passes endavant, un fenomen que només és el principi del llarg camí que encara queda per recórrer.
