Tres projectes que fan formatge, vi o espàrrecs amb recursos col·lectius

Muntar una empresa del sector agroalimentari des de zero pot ser una gran odissea. Per això cada cop hi ha més recursos col·lectius que faciliten una primera fase del llançament. Valor Afegit ha visitat la formatgeria col·lectiva d'Alpens, el viver de cellers de Vilafranca del Penedès i el banc de terres del parc de Montserrat.

El Lluçanès és una comarca de forta tradició ramadera, als seus prats hi pasturen vaques lleteres que es volen convertir en el pilar d'una indústria artesanal del formatge. El consorci del Lluçanès impulsa el procés amb una formatgeria col·lectiva al poble d'Alpens. Aquí es fa formació i s'impulsen projectes empresarials.

El primer que es demana és un projecte perquè els interessats expliquin quin tipus de producte volen elaborar, diu Xavier Barniol, director tècnic Consorci del Lluçanès: 

"Des del consorci comptem amb un assessorament extern expert per valorar la idoneïtat del producte: l'espai, la maquinària i la combinació amb altres projectes que estiguin utilitzant al mateix temps la formatgeria. I també es demana una assegurança de responsabilitat civil i una certa formació en el sector lacti".

L'Anna Puig és una de les emprenedores de la formatgeria d'Alpens on elabora el seu producte tres dies a la setmana, Havia treballat al comerç i fa cinc anys que es va introduir al món del formatge fins a arribar a prendre la decisió de muntar un projecte propi: "Tenim una producció petita perquè comencem de mica en mica tot i que el producte a la gent li agrada i el repeteix".

"Confiem en el nostre producte. Ens hem centrat molt el 2023 en fer fires per donar a conèixer el producte i de mica en mica buscar botigues que apostin per productes de proximitat i del territori". L'Anna forma part del grup de primeres empreses que han nascut al Lluçanès a la formatgeria col·lectiva. Allà disposen d'un acompanyament tècnic que va més enllà del llançament del projecte.

Xavier Barniol ho explica així: "Els tècnics del consorci del Lluçanès fem un seguiment empresarial del projecte i de temes concrets com la comercialització i màrqueting o seguretat alimentària".

El viver de cellers de Vilafranca del Penedès

El Ferran i la Foix Mulet esporguen les vinyes de la finca de deu hectàrees que porten a la vora de Vilafranca del Penedès. Són la tercera generació d'una família pagesa i ara han decidit fer el pas a l'elaboració de vins per guanyar-se millor la vida.

Ferran Mulet diu que creuen "en un model de circularitat". Fins fa poc només feien raïm i el venien a tercers cellers, però han vist que "el sistema no valorava prou aquest raïm" i s'han decidit: "produïm raïm, ens fem el vi, intentem vendre'l i capitalitzar tot el valor afegit".

Els Mulet formen part dels set primers projectes que s'han pogut acollir al nou viver de cellers de Vilafranca, un projecte de l'Ajuntament, el consell comarcal i la Denominació d'Origen del Penedès. Tenen una tina assignada i avui toca remenar el vi acabat de fermentar per mobilitzar les partícules que hi ha al fons i aconseguir que li donin noves qualitats al vi.

Lluís Serra és el coordinador del viver de cellers: "Són instal·lacions petites perquè les vinificacions inicials dels projectes són petites, de dues o tres mil ampolles. Al final es va mirar que sigui la qualitat dels materials, acers inoxidables, que són fàcils de netejar, res a envejar al que estan operant els grans i petits cellers que són a tot arreu".

El viver de cellers també ofereix formació als nous productors de vi en temes de gestió empresarial, assessorament legal i, en el futur, de màrqueting i exportació.

Lluís Serra: "Aquesta primera fornada d'usuaris tot tenen un vincle amb el territori. Dels set projectes n'hi ha tres que són agricultors, viticultors. Els altres, si no són pagesos directament o ho era el seu pare o el seu tiet o hi ha vinyes a la família que és el que estan utilitzant per fer els vins".

Ferran Brunet conclou que "Fer raïm per si sol ja és una feinada; fer vi i comercialitzar-lo és una feinada multiplicada per tres. Però si volem futur només ens queda aquest pas. Potser reduir les hectàrees de vinya i intentar guanyar temps en l'elaboració i la venda."

El banc de terres d'Esparreguera

En Sergi i la Tatiana són dos pagesos de nova fornada. Ell es dedica també a la producció audiovisual i ella era auditora empresarial. El seu projecte és explotar diverses parcel·les de terra al terme municipal d'Esparreguera que han aconseguit a través del banc de terres.

Sergi Ruiz ho explica: "El que farem és un cultiu d'espàrrecs, juntament amb una manera de tornar a cultivar la terra perquè les oliveres que tenim, que són unes 540, tornin a ser productives". 

Tatiana Segura recorda com va néixer el projecte: "La història dels espàrrecs va començar amb un veí meu de petitona que em va veure i em va dir: 'fa temps que tinc el projecte aquest que vull desenvolupar dels espàrrecs d'Esparreguera, però no trobo ni terres ni gent que ho vulgui fer'".

"Va venir, i em va preguntar: vosaltres que esteu tan bojos, us atreviríeu? Doncs sí."

Els terrenys es troben a l'horta de l'Ocata d'Esparreguera i són propietat de l'Isidre Preses. Feia tres anys que no les treballava ningú, després de la jubilació del seu pare.

"Ho vam fer a través del banc de terres", explica Isidre Preses, que valora que "és positiu que hi hagi una entitat que facilita un tros de terra a aquella persona que en busca".

El banc de terres es gestiona des de la Diputació de Barcelona posant en contacte a propietaris i arrendataris. Pere Navarro és el director tècnic i diu que "un 40% o 50% dels que busquen terres són persones que no venen del món de la pagesia, el que ara es considera com a nous pagesos."

El 60% de les terres que es treballaven a la dècada dels cinquanta a la província de Barcelona han quedat abandonades. 

A la província de Barcelona hi ha bancs de terres als set parcs agraris que gestiona la Diputació de Barcelona. També hi ha bancs de terres a la comarca de les Garrigues i al Baix Camp, tot i que aquest ha quedat inactiu els últims mesos per falta de subvenció pública.

Els resultats dels bancs de terra són modestos en nombre, hi ha molts aspirants a llogar que desisteixen després de rebre un assessorament que els fa veure les dificultats de tota mena que han d'afrontar. No obstant això, els que s'atreveixen es converteixen en nous pagesos i aporten energia i idees noves.