Un nen posant-se ell mateix crema solar (iStock)
Un nen posant-se ell mateix crema solar (iStock)

Quines cremes solars són més sostenibles? Consells per fer una bona tria

Els experts recomanen optar pels productes amb filtres físics i sense nanopartícules

Actualitzat

Les cremes solars ens protegeixen de les cremades i de malalties greus, com el càncer de pell, però tenen efectes no tan positius en el medi ambient. Diversos estudis han constatat que els components d'algunes cremes han causat danys en espècies com el corall o la posidònia.

"Tenen productes químics que s'aboquen al mar en grans quantitats. Anualment, 14.000 tones. Això va a parar a l'aigua. En un dia es gasten dotzenes de pots, i és com si tinguessis algú anant-los buidant al mig de l'aigua", remarca el biòleg i president i fundador de la Fundació Alive, Bernat Garrigós.

Com a consumidors, podem fixar-nos en l'envàs i potser hi trobarem alguna referència a si el producte que hem escollit és "respectuós amb els oceans" o "respectuós amb el corall". Això ens donarà una certa garantia, però la qüestió és un xic més complicada.
 

Quines cremes són més respectuoses amb el mar?

De cremes solars n'hi ha que fan servir filtres químics i d'altres que fan servir els minerals o físics.

"Si busquem una crema natural, hauríem d'optar únicament pels físics", destaca Maria Minguet, secretària general del Comitè Espanyol de la Detergència (CED) i consultora de formulació de cosmètics. "Els químics són molt eficaços, però estan en el punt de mira per l'acumulació al mar", afegeix.

I quins són els filtres físics que hem de buscar a l'envàs? Tots els experts amb qui hem parlat citen l'òxid de zinc i el diòxid de titani.

"Als Estats Units, que van més avançats, han fet testos i han conclòs que els únics segurs per al medi ambient són aquests, afecten menys el medi ambient", apunta Sílvia Díaz Cruz, científica del CSIC i, concretament, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA), que fa 18 anys que estudia els filtres solars per veure quines concentracions n'hi ha.

Cal tenir en compte, a més, una altra particularitat, i és que no tinguin nanopartícules. "Els filtres físics amb nanopartícules no són bons, i estan obligats a posar-ho a l'etiqueta", afegeix Díaz.

La nanopartícula el problema que té és que pot penetrar en capes més profundes de la pell i, eventualment, arribar a reg sanguini", argumenta Minguet. Tot això ha estat estudiat i es continua estudiant i avaluant per part de les autoritats competents.

Com a consumidors, hem de saber que, si al llistat d'ingredients, els filtres físics (diòxid de titani o òxid de zinc) no tenen la paraula "nano" entre parèntesis, és perquè no contenen nanopartícules. Si és el cas, llavors el fabricant està obligat a indicar-ho.

Curiosament, fa molts anys els protectors solars que compràvem no tenien nanopartícules. Va ser un canvi que va arribar amb els anys per aconseguir productes més agradables a l'hora de posar-se'ls.

L'ús de filtres amb mida "nano" ha comportat uns certs avantatges, que ara es posen a la balança davant l'alerta que hi ha amb aquesta mena de productes.

Malgrat l'alerta, la Comissió Europea ha avaluat els estudis de seguretat que s'han fet tant en els d'òxid de zinc com els de diòxid de titani i els ha considerat segurs amb les concentracions que es fan servir en els productes solars, explica Minguet.

Resumint-ho:

  • Fer servir protecció amb filtres físics o minerals: òxid de zinc o diòxid de titani
  • Que no tinguin nanopartícules
     

La llista negra de components

Hem esmentat els filtres més respectuosos. Ara anem pels més perjudicials, els que són a la llista negra de l'ONG Haereticus Enviromental Laboratory (HEL):

  • Qualsevol forma d'esfera o perla de microplàstic
  • Qualsevol nanopartícula d'òxid de zinc o diòxid de titani
  • Oxibenzona
  • Octinoxat
  • 4-metilbencilidè alcanfor
  • Octocrilè
  • Àcid Para-aminobenzoic (PABA)
  • Metilparabè
  • Etilparabè
  • Propilparabè
  • Butilparabè
  • Benzilparabè
  • Triclosà

Convé tenir clar que no tots aquests components són igual de nocius per al medi ambient.

Com són la majoria de cremes que hi ha a les botigues

El que passa amb les cremes solars que trobem més habitualment a les botigues és que, sovint, combinen filtres físics i químics, perquè aquesta barreja ofereix una gran protecció davant els diferents tipus de radiació, argumenta Minguet.

"Tenim la radiació ultraviolada A i B, i s'han de cobrir totes dues. Per fer-ho bé, fan una barreja de filtres químics i n'hi posen de físics per ajudar-hi una mica més. Això són les cremes convencionals, les que no van amb un segell ecològic."

Cada filtre té el màxim d'absorció "en un lloc concret de l'espectre ultraviolat", de manera que, si en fas servir només un, es deixen descobertes altres zones.

"El més habitual és que n'hi hagi 2 o 3, però se'n poden arribar a formular fins a 8", afirma per altra banda la científica del CSIC.

Una dona posant-se crema solar
Posar-nos crema solar és imprescindible per evitar cremades i lesions més importants a la pell (Europa Press/Sosiukin Quironsalud)

Obtenir el mateix nivell de protecció només amb filtres físics costa més. "S'ha de jugar amb tota la fórmula", comenta la secretària general del CED.

És possible trobar al mercat productes compostos en un 100% per diòxid de titani sense nanopartícules, i diverses marques ofereixen protectors solars minerals, és a dir, els que tenen només filtres físics.

El que és determinant és la composició que té, no el lloc on el comprem. El president de la Fundació Alive reconeix que el preu sol ser més car, però confia que amb el temps i la conscienciació això pugui canviar. "Encara no són un producte 'mainstream'", admet.


Els dubtes que generen les etiquetes

Precisament, Garrigós es queixa de la falta d'una certificació oficial que ajudi el consumidor a prendre una decisió més conscient. "És un campi qui pugui. Amb les coses d'estètica hi ha moltes etiquetes que no serveixen per a res".

No comparteix la idea Minguet, que comenta que hi ha molts organismes certificadors "que et diuen si aquella crema és natural o no", com per exemple ECOCERT o NATRUE, i subratlla que "difícilment complirà els estàndards una crema amb filtres químics".

Per Díaz, pot passar que etiquetes com "coral friendly" o "ecofriendly" es refereixen només a determinats components "i no necessàriament a tot el producte".

El principal problema, però, és que el mateix component pot tenir diversos noms i no és fàcil per al consumidor no experimentat reconèixer-los. Per això creu que seria important que la legislació ens ajudés més:

"Una homologació de noms a nivell com a mínim europeu o americà aniria bé. Al Japó, per exemple, s'accepten coses que aquí no estan permeses."

És cert que el reglament europeu de cosmètica té un annex on consten tots els filtres solars que es poden fer servir a la UE, però lògicament ningú va a comprar amb aquesta llista a la mà.

"El que fabrica evitant determinats compostos ja ho posa, perquè és la seva eina de màrqueting, i ho posarà en valor perquè li ha costat de fer. I això també tindrà un preu", conclou Minguet.

Els noms que apareixen a l'annex es poden fer servir per a totes les cremes solars, però les naturals i les que indica que són "reef-friendly", respectuoses amb els coralls, "són molt més restrictives".


Què se sap dels riscos per al món marí?

Hem parlat dels danys en el medi ambient, però no hem concretat quins són. Hi ha llocs, com les illes Palau, un paradís per als submarinistes ubicat a la Micronèsia, a l'Oceà Pacífic, que han prohibit dos dels filtres solars més nocius per al seu tresor marí.

En aquest cas, van contactar amb la investigadora del CSIC i van analitzar un dels seus béns més preuats, el llac de les meduses daurades i altres indrets. L'estudi, un dels de més envergadura en aquest camp, va portar a la prohibició de diversos filtres solars químics.

Les meduses daurades del Jellyfish Lake, a Palau, a la Micronèsia
Les meduses daurades del Jellyfish Lake, a Palau, a la Micronèsia (Unsplash)

També a Hawaii es van activar per salvar els coralls a partir de la investigació de Sílvia Díaz Cruz.

"Van trobar que les concentracions de filtres solars a les platges eren brutals. Hi ha molt turisme i no tenen un sistema avançat de tractament de les aigües residuals", explica.

Tailàndia és un altre dels països amb restriccions en aquest sentit.

Si ens situem una mica més a prop, Díaz és coautora d'un estudi sobre els efectes en la posidònia a Mallorca. "En aquest estudi ens vam centrar per primera vegada en la posidònia oceànica, que és endèmica del Mediterrani, i vam identificar-hi una sèrie de compostos que ningú havia detectat", comenta.

Van analitzar zones del port de Palma i el d'Alcúdia, que tenen molta pressió turística, i també el de Ses Salines, al sud de l'illa i menys saturat:

"Hem vist que fa 20 anys que la posidònia va acumulant aquests productes. Principalment el bp4  (benzofenona 4), que és bastant preocupant. I ve pel que s'introdueix directament a l'aigua amb els banyistes, però també per les aigües residuals."

Les plantes no són capaces d'eliminar del seu organisme aquests components. I en el cas de la posidònia del Mediterrani, el dany es pot estendre:

"És un mar poc profund, molt calent. Veiem que això afecta el creixement i la reproducció de les posidònies, que són com un bosc marí que proveeix l'aigua d'oxigen. També assimilen el diòxid de carboni, per tant lluiten contra l'efecte hivernacle, i afavoreixen que els corrents no s'emportin els sediments. A banda que són un hàbitat molt important."

La posidònia, com aquesta de les Balears, és endèmica del Mediterrani
La posidònia, com aquesta de les Balears, és endèmica del Mediterrani (Europa Press/Andrés Izquirdo)

No només a les posidònies s'acumulen aquests components. La sorra de la platja també n'és una font de concentració important, en bona part pel producte que s'arrossega quan fem servir les dutxes de la costa.

"En un altre estudi hem vist que les marees triguen al voltant de tres dies a poder netejar la quantitat que s'hi diposita en un dia". I si fem servir protecció en esprai, molt pràctica quan es tracta de criatures, "fins a un 40% del producte acaba a la sorra, al banyador o a la pilota".

També se n'ha constatat la presència al fetge dels dofins, i fins i tot a la placenta humana i al cordó umbilical. Tot i això, es continua investigant. 
 

Sabent tot el que hem explicat, quina alternativa hi ha?

Sílvia Díaz Cruz és clara:

"La recomanació és utilitzar amb seny els filtres solars, millor que siguin inorgànics (els físics), perquè estem segurs que no afecten tant el medi ambient i la nostra salut, i vigilar que no siguin 'nano'."

També remarca que és "absolutament necessari" fer servir crema.

"Ens hem de protegir tant sí com no, perquè cada cop hi ha més càncer de pell i la radiació que ens arriba és molt més potent que anys enrere", destaca la científica de l'IDAEA. "Però no només ho hem de fer per via cosmètica, també hem de ser conscients del nostre estil de vida i de quin futur volem per al medi ambient. Si hem de sortir, posar-nos roba a sobre, un barret, ulleres, sortir en hores que no faci tant de sol", afegeix.

El tèxtil, també les samarretes amb factor de protecció solar, és una opció més per evitar el dany del sol a la pell. Si volem anar a la platja, fer-ho a partir de les 6 de la tarda o a primera hora del matí és el més aconsellable.

I encara dues coses a tenir en compte. Primer, les cremes no s'han de fer servir d'un any per l'altre, perquè perden capacitat de protecció. Als envasos hi apareix un pot obert amb una xifra, que sol ser 3M, 6M o 12M, en referència als mesos en què el producte manté les propietats que diu que té.

Segon, qui tingui més consciència ecològica també vetllarà per reduir al màxim els residus i la petjada de carboni, apostant per productes de quilòmetre zero.

Els xampús sòlids serien un exemple d'un "packaging" sostenible. En cremes solars no s'està al mateix nivell, perquè són dels cosmètics més complexos pel que fa a formulació, però qui sap si, d'aquí a no gaire temps, els protectors solars hauran canviat no només de composició, sinó també de forma.

 

ARXIVAT A:
Salut
Anar al contingut