Banderes de la Unió Europea
L'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, a debat

Les sis condicions d'Espanya per convèncer els socis europeus de l'oficialitat del català

Critiquen que el document els ha arribat traduït només un dia abans d'una reunió on s'ha exposat la proposta

Actualitzat

Un dels requisits de Junts per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez era l'oficialitat del català a Europa, que encara no és una realitat. Aquest dimecres s'ha fet una nova reunió al Consell d'Afers Generals de la Unió Europea per debatre sobre aquesta qüestió.  

Abans de la trobada, el govern espanyol ha enviat als seus socis una nova proposta per dissipar les pors que la mesura obri la porta a sol·licituds semblants d'altres països. Però hi ha hagut malestar entre alguns dels països: critiquen que la proposta els ha arribat tard i, inicialment, només en castellà. La traducció els ha arribat només un dia abans de la reunió.

La reunió ha durat únicament dos minuts i només hi ha intervingut el secretari d'estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, que ha explicat a la resta de països la "proposta adaptada" de l'executiu espanyol per evitar que altres llengües minoritzades puguin recórrer al precedent del català, el basc i el gallec per demanar l'oficialitat.

Cap representant de cap altre estat ha intervingut en el punt sobre "l'estat de la qüestió" de la petició d'oficialitat de les tres llengües. "No hi ha hagut comentaris", han subratllat fonts presents a la sala. 

El comissari de Relacions Institucionals, Maros Sefcovic, ha evitat posar data de publicació a l'informe que la Comissió Europea ha de fer sobre els costos de fer el català, el basc i el gallec oficials a la UE "s'ha de fer amb molta atenció", ja que implica diverses institucions, però Espanya ja s'ha compromès a pagar-ho.

Al document, Espanya proposa sis condicions per evitar, precisament, que l'oficialitat del català, el basc i el gallec pugui ser un precedent per a altres països amb llengües minoritàries.


Quines són les sis condicions?

El document diu que el català, el basc i el gallec s'han d'incloure en la llista de llengües oficials a la UE perquè compleixen aquests sis requisits:

  • Ser llengües "originàries" d'un Estat membre
  • Tenir "reconeixement constitucional"
  • Ser "llengües de treball" al Parlament nacional
  • Haver-se utilitzat durant almenys deu anys a les institucions de la UE per acords administratius
  • Que els tractats s'hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell
  • Que sigui un Estat qui en demani l'oficialitat i n'assumeixi el cost

La "proposta adaptada" amb què el govern espanyol vol convèncer els socis comunitaris més reticents, amb dubtes especialment legals i financers sobre la iniciativa, remarca que en els estats membres on hi ha més d'una llengua oficial "l'ús d'una llengua es regirà, a petició de l'Estat interessat, per les normes generals de la legislació de l'Estat en qüestió".


Vetar l'oficialitat del rus, el bretó o el cors

Amb algunes de les condicions, l'executiu espanyol no només busca tranquil·litzar alguns socis comunitaris perquè l'oficialitat de les tres llengües no estableixi cap precedent per a altres llengües minoritzades, sinó també barrar el pas al rus --parlat per minories als països bàltics-- amb el requisit que l'idioma sigui originari de l'Estat membre.

L'obligatorietat que siguin llengües reconegudes pels textos constitucionals de cada país impediria l'oficialitat del cors i el bretó, que es parlen a França. 

En la reunió d'aquest dimecres del Consell d'Afers Generals s'espera que es faci un "estat de la qüestió" sobre la petició del govern espanyol, però no que s'hi prengui cap decisió al respecte. Ara per ara, tampoc hi ha cap calendari perquè tiri endavant la petició.

De fet, s'està a l'espera que la Comissió Europea faci l'informe sobre l'impacte financer de la mesura, que Madrid ja s'ha compromès a assumir.

Segons fonts comunitàries, l'avaluació està "en procés", però el mateix govern espanyol ha reconegut que pot trigar mesos.


Malestar d'altres països: "La proposta arriba tard"

Diverses delegacions consultades per l'ACN, han mostrat malestar perquè la "proposta adaptada" del govern espanyol sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec els ha arribat tard.

"La proposta va arribar molt tard dilluns a la nit i la versió compartida amb els estats membres per correu electrònic era només en castellà, per tant, inservible per a la majoria de nosaltres", apunten fonts diplomàtiques, que critiquen que se'ls ha fet arribar la versió traduïda només un dia abans de la reunió.


Altres crítiques: la proposta no respon al que s'havia demanat

Altres delegacions lamenten que la nova proposta no inclogui "gaires novetats" i que no especifiqui l'impacte legal i financer de la iniciativa, tal com havien demanat des de l'inici la majoria de països.

"Entre això i que se'ns ha fet arribar el text en castellà i tard, no és una qüestió que pugui ser considerada seriosament dimecres per part dels ministres", subratllen fonts d'algunes delegacions.

 

ARXIVAT A:
Unió EuropeaCatalà
Anar al contingut