Francis Kéré, primer Premi Pritzker africà: "L'arquitectura és servei a la humanitat"

"Per mi, l'arquitectura és servei a la humanitat."

L'arquitecte burkinès Francis Kéré s'ha convertit aquest dimarts en el primer africà que guanya el Premi Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura. El jurat del guardó ha valorat tant la tasca arquitectònica de Kéré com el seu compromís social.

Les construccions de Kéré són "font de felicitat i alegria contínues i duradores" i ha estat pioner d'una arquitectura sostenible en zones d'extrema escassetat, segons ha destacat el jurat del premi:

"En un món en crisi, enmig de canvis de valors i generacions, ens recorda allò que ha estat, i sens dubte continuarà sent, una pedra angular de la pràctica arquitectònica: un sentit de comunitat i qualitat narrativa que ell mateix és capaç d'explicar amb compassió i orgull."

En el comunicat en què s'anunciava que era el guanyador del Pritzker, Kéré ha explicat quan va ser conscient per primera vegada del sentit de l'arquitectura:

"Recordo l'habitació on la meva àvia s'asseia i explicava històries, gairebé sense llum, mentre ens arraulíem els uns amb els altres i la seva veu ens envoltava i ens feia posar-nos més junts i formar així un lloc segur."

Fins ara, el palmarès del Pritzker havia estat dominat per arquitectes japonesos, europeus i nord-americans.

En les últimes edicions, el guardó ha abandonat els arquitectes d'edificis espectaculars i s'ha centrat en assoliments amb més contingut social.

Una escola al seu poble natal

Nascut a Gando l'any 1965, Francis Kéré va ser el primer infant de la seva comunitat que va anar a l'escola. Com que al seu poble no hi havia col·legi, als 7 anys va traslladar-se a Tenkodogo, on anava a classe en una aula construïda amb blocs de ciment, sense llum ni ventilació, amb un centenar d'alumnes.

Es va prometre a si mateix que algun dia construiria escoles millors, i d'aquí li va sorgir la vocació per l'arquitectura.

L'any 2001 va construir al seu poble natal l'escola de primària de Gando, un exemple d'arquitectura que intenta llimar les desigualtats socials. Es tracta d'un edifici senzill de maó, amb un sostre elevat i finestres amb persianes de colors a les dues façanes principals, elements bàsics per millorar la ventilació.

L'èxit de l'escola, un projecte de la Fundació Kéré, que minimitza la necessitat d'aparells d'aire condicionat, es va estendre a construccions d'altres països africans.

"Bellesa, modèstia, audàcia i invenció"

El jurat ha destacat que els dissenys de Kéré mostren "bellesa, modèstia, audàcia i invenció" i que ell sap "des de dins, que l'arquitectura no té a veure amb l'objectiu, ni el producte, sinó amb el procés".

"És al mateix temps arquitecte i servidor, millora les vides i experiències d'incomptables ciutadans en regions del món sovint oblidades", ha destacat Tom Pritzker, president de la Fundació Hyatt, que entrega el premi.

La fusta i el maó són els protagonistes de la majoria dels seus edificis, en una arquitectura que utilitza materials locals per connectar la construcció amb la natura. L'obra de Kéré aconsegueix "empoderar i transformar les comunitats a través de l'arquitectura", segons el jurat.

Ha treballat sobretot en països plens de limitacions, "on l'arquitectura i la infraestructura estan absents" i ha construït des d'escoles fins a instal·lacions de salut o edificis cívics. "Tothom mereix qualitat, tothom mereix luxe i tothom mereix comoditat", assegura.

La majoria dels seus edificis són en països africans, des de la seva Burkina Faso natal fins a Benín, Kènia, Moçambic, Togo, el Sudan o Mali.

A Benín va dissenyar-hi l'Assemblea Nacional i, després de les revoltes de 2014, també se li va encarregar el nou Parlament de Burkina Faso, que vol que no sigui únicament un lloc de debat polític, sinó també de trobada social.

L'edifici, encara en construcció, té un bloc principal de forma piramidal amb una façana que deixa passar la llum i té jardins a la coberta superior.

Però també hi ha obres seves a Alemanya, els Estats Units, Dinamarca, Itàlia, Suïssa o Alemanya. L'any 1985 va traslladar-se a Berlín i actualment té doble nacionalitat burkinesa i alemanya.

En molts projectes fora de l'Àfrica hi mostra clarament els seus orígens. N'és un exemple el pavelló Serpentine de Londres, en què va utilitzar la forma d'un arbre per dissenyar un edifici corbat amb un sostre de fusta que té el centre obert amb una estructura que recull l'aigua de la pluja.

Un altre exemple és el colorista Sarbalé Ke, a Califòrnia. En forma de les tradicionals tendes de campanya índies, Kéré va dissenyar-lo per al Festival de Coachella. El nom de l'edifici es tradueix com "la casa de celebració" en llengua bissa, la materna de l'arquitecte.

També als Estats Units ha dissenyat l'edifici Xylem, a l'estat de Montana, inspirat en el toguna, típic de Burkina Faso. Els troncs de pi són pràcticament l'únic element estructural de l'edifici, amb troncs agrupats formant una estructura hexagonal.

Kéré rebrà el Pritzker, dotat amb 100.000 dòlars, en una cerimònia a l'edifici Marshall de la London School of Economics, en una data encara per determinar.