Els importants avenços no impedeixen que el nombre d'infectats de sida augmenti

Les conferències internacionals sobre la sida van començar a Atlanta, l'any 85, enmig, encara, d'un desconcert per una epidèmia mortal i desconeguda. Aquell any, l'actor Rock Hudson reconeixia que patia aquesta síndrome. A mitjans dels 90 hi va haver una revolució, amb els primers medicaments antiretrovirals, primer molt agressius, ara més simples de prendre i amb menys efectes secundaris. La sida es podia cronificar, i ja no era un camí accelerat cap a la mort. L'última cimera es va fer a Durban, a Sud-àfrica, l'any 2000, i ha estat l'única que s'ha fet al continent més castigat del món pel virus de la immunodeficiència adquirida. Entre la cimera de Durban i la de Barcelona, les Nacions Unides han reconegut el dret de tothom a obtenir fàrmacs contra la sida. Però la realitat és que milions de persones afectades al Tercer Món potser ni saben que pateixen aquesta malaltia, ni que se'n podrien defensar. Els medicaments són massa cars. La lluita pels antiretrovirals genèrics, sense patent, ha fet que a Sud-àfrica ja se'n fabriquin. I, després de fortes pressions, els Estats Units han proposat autoritzar llicències en determinats països. A la zona del Carib, alguns governs han començat a donar prioritat al tractament lliure i universal, ajudats per alguna companyia farmacèutica. Celebrar aquesta cimera biennal a Barcelona ha obert l'esperança als països de l'Amèrica Llatina. La pròxima cimera serà a Bangkok, i s'acostarà a una altra zona molt castigada, l'Àsia. A Barcelona s'ha de parlar dels inhibidors de l'entrada del virus a la cèl·lula, indicats per la població infectada que ha fet resistència als tractaments. S'ha de parlar d'una "pastilla de l'endemà", que pogués evitar la infecció un cop s'ha tingut contacte amb el virus i de les vacunes anomenades terapèutiques, que, de fet, no són vacunes, sinó que controlarien el virus quan es retira un tractament. Se'n podrien veure les primeres en un termini d'uns cinc anys. Ja s'estan assajant en humans. S'ha de parlar de les vacunes preventives, per aplicar a la població sana, que representarien poder veure erradicat el virus de la sida en un futur, però els científics reconeixen que encara queden molt lluny. Mentrestant, la nova medicació està produint un efecte de baixada de la guàrdia als països rics, on hi ha tota la informació sobre vies de transmissió, però no canvien les conductes. Els investigadors depenen, és clar, dels diners. Com més aportacions públiques o privades, com més laboratoris farmacèutics s'hi impliquin, més forts seran els equips i més ràpids els resultats. La recerca a Catalunya és puntera al món, però no té les possibilitats econòmiques dels nord-americans, o d'alguns països europeus com França, la Gran Bretanya o Holanda.