Com el sector del totxo es recicla per ser més sostenible: l'exemple de tres empreses

A Catalunya, el 33% dels residus que es generen provenen de la construcció, però el 40% d'aquests encara van directament a l'abocador. Des del sector s'han marcat com a objectiu potenciar l'economia circular, reduint, reciclant i reutilitzant els materials.

Aquesta setmana a l'espai Valor Afegit hem parlat amb el sector i hem visitat tres empreses que són exemple de bones pràctiques.

Separar residus quan es fa una rehabilitació

En un pis de Manresa acaben de començar les obres per fer-ne una rehabilitació integral. Qui se n'encarrega és Obrallar, una constructora del Bages especialitzada en aquest tipus de reformes. Abans de res, han hagut de retirar totes les fustes, ferralla, mobles, electrodomèstics i altres residus, i classificar-los.

Aquesta pime, com una dotzena més a Catalunya, compleix amb el segell de qualitat i responsabilitat mediambiental Recons, impulsat pel Gremi de Constructors i la Cambra de Contractistes a través de la Fundació per a l'Ordenació del Sector de la Construcció.

Xavier Fernández és el cap d'administració de l'empresa. En adonar-se de la gran quantitat de residus que generaven, van decidir fer un canvi en la seva gestió:

"Al final, si ho fem a casa, per què no ho hem de fer també a la feina, no? Separem tots els tipus de residus que hi ha i els portem a cada abocador autoritzat o a cada gestor de residus autoritzat".

Per a Josep Antoni Martínez Zaplana, el president de la Fundació, és important tenir en compte tots els residus, sigui quina sigui la seva mida:

"Com que el residu és petit, sovint perdem de vista que aquest residu s'ha de gestionar correctament. I nosaltres, el nostre objectiu, és promoure la idea que aquest residu és tan important com el de la gran demolició".

Sensibilitzar i formar les pimes en el reciclatge

Des del sector es fan esforços per sensibilitzar les empreses en el reciclatge: Cal treure els marbres i els sanitaris vells i baixar-los al carrer per portar-los a la gestora de runa. 

La sostenibilitat mediambiental també implica minimitzar els desplaçaments dels empleats i dels materials. I, amb les fustes i altres deixalles faran un viatge fins a una deixalleria de Manresa per abocar-les als contenidors corresponents, per exemple.

Martínez Zaplana explica que la gestió dels residus està molt interioritzat a les grans empreses, però considera que "hi ha un buit que són les petites i mitjanes empreses".

Tot i això, Fernández reconeix l'esforç que està fent el sector:

"Sí és cert que venim d'un sector on no es feia gaire, on tot es llençava directament a l'abocador. I, cada vegada, a part que està més controlat, ja agafem més consciència que no ho pots llançar tot al mateix contenidor".

Complir amb el segell Recons també vol dir portar el control del reciclatge i passar una auditoria mediambiental cada sis mesos. A part de reciclar, però, seguint l'exemple d'aquest pis que s'està rehabilitant a Manresa, els electrodomèstics que encara funcionen es donaran perquè siguin reutilitzats.

A més a més, a l'hora de refer el pis, s'utilitzaran materials que redueixin l'impacte ambiental. "Es busca materials sostenibles, materials que deixin menys petjada de CO₂", ens explica el cap d'administració d'Obrallar. I afegeix: "actualment, per exemple, ja pràcticament tothom fa servir pintures ecològiques, que anys enrere era impensable".

Fer ciment nou amb el ciment vell

La sortida de camions carregats de runa de les instal·lacions del Camp Nou és constant des de fa uns mesos. Treuen les restes de formigó i acer procedents de la demolició de la tercera graderia.

Els materials s'acumulen als terrenys de l'antic Miniestadi i se separen per ser triturats. Una part del ciment servirà per reomplir parterres, però l'altra es reciclarà per fer formigó nou, que s'utilitzarà en la construcció del nou estadi.

De fet, ja s'estan començant a aprofitar els materials d'enderrocament de moltes grans obres a l'àrea de Barcelona per tornar a fer-ne ciment. Els camions amb runes granulades arriben a les instal·lacions de la històrica fàbrica de ciment de l'empresa Holcim, a Montcada i Reixac. Aquí s'acumulen munts de materials extrets de pedreres i també aquests procedents de la construcció.

Jaume Ramon Sala, el Cap de Medi Ambient fàbrica, ens explica com en reaprofiten els residus:

"Necessitem una sèrie de minerals o una sèrie de components per a fer el ciment, com són la calç, el sílice, l'alumini i el ferro. I, en aquest cas, el que fem és substituir la pedra calcària per aquests residus de construcció i demolició, per aquests materials que reciclem."

Ho fan en unes enormes sitges, unes màquines de ferro gegantines, que barregen els ingredients. Actualment, entre un 10 i un 15% de la composició del nou ciment que fan prové d'aquests residus.

Reaprofitar per reduir les emissions contaminants

Bona part de la contaminació que generen les cimenteres és diòxid de carboni que emeten els mateixos minerals al coure's, i els materials de la construcció reciclats tenen l'avantatge que ja estan descarbonatats.

Segons Sala, "indubtablement" reduir emissions de CO₂ és una cosa que ens interessa a tots:

"Que residus d'aquest tipus no vagin a un abocador jo crec que també ens interessa a la societat. I, per altra banda, està clar que també és un avantatge competitiu per a l'empresa."

A la planta de Montcada i Reixac, a més, s'estan utilitzant residus de biomassa com a combustible per als forns, amb l'objectiu d'anar reduint les emissions per poder aconseguir la neutralitat de carboni el 2050.
 

Gestionar correctament els residus té premi

També hem visitat un edifici del Masnou on s'està fent una rehabilitació energètica integral. Darrere de les bastides que cobreixen la façana s'hi està instal·lant un aïllament de llana de roca que augmentarà el confort tèrmic de l'immoble.

Qui se n'encarrega és Món Vertical, una empresa especialitzada en la reforma de façanes. També ells posen un èmfasi especial en la correcta gestió dels residus que es generen.

Josep Maria Vidal és el cap d'obres d'aquesta constructora que té més d'un centenar de treballadors:

"Tot el personal de l'empresa, des del primer dia, sap què s'ha de fer, perquè és una bona praxis de la teva feina. Igual que en una oficina també separem el paper, o a casa separem la brutícia, i a l'obra ha de ser igual. 

Abans de col·locar l'aïllant cal retirar els materials que cobrien la façana. Aquí, a peu d'obra han habilitat un espai en què els separen i classifiquen abans de portar-los a l'empresa gestora de residus.

Per al president de la Fundació per a l'Ordenació del Sector de la Construcció, cal "fer entendre al petit empresari que quan treu runes de l'obra, ja surtin segregades. Que no esperi que aquesta segregació es produeixi a destí, a l'abocador, sinó que ell ja ho ha separat de manera que l'abocador pot reciclar allò aprofitable".

Menys costos per a les constructores i per als clients

Però fer-ho correctament també té avantatges econòmics per a l'empresa constructora. Josep Maria Vidal ho argumenta: "De cara a un gestor de residus, hi ha moltes tarifes. Quan tu li portes un contenidor barrejat, amb fustes, amb runes, amb plàstics, això té un cost que és superior que si tu li portes un contenidor amb només runa neta, o només vidre, o només fusta".

A més, per fer una obra cal pagar una taxa de residus a l'Ajuntament, a manera de fiança, que quan s'acaba, si s'acredita que s'ha fet bé la gestió, el propietari de l'immoble pot recuperar.

Cada vegada hi ha més clients que ho valoren, segons Martínez Zaplana: "La mateixa ciutadania, el consumidor final, ens pregunta si ets capaç de reciclar o si gestiones correctament els teus residus. Tot i que ens agradaria que ens ho preguntés més".

"En una obra de reforma, de rehabilitació, es detecta ràpidament quan aquella runa, aquell element de destrucció, es maltracta o se segrega per a poder-lo recuperar. I com que es detecta, al final el teu client li dona un valor afegit a aquella empresa que està actuant correctament", conclou.